
El desencadenant d’aquesta reacció d’hipersensibilitat és una proteïna que hi ha a la saliva de la puça i que entra en contacte amb l’organisme de l’animal en el moment de la seva picada. No és, doncs, un problema quantitatiu d’un excés de puces, sinó més aviat un problema qualitatiu. Tan sols una picada d’una puça pot començar a instaurar un quadre típic de la DAPP. Com que la causa de la malaltia és la puça, aquest és un problema associat als mesos de calor i és quan en podem trobar alguna sobre l’animal.
El quadre clínic de la DAPP en gossos és molt característic: L’animal comença a presentar picor o prurit, principalment a la zona del dors, per sobre de la cua. A mesura que el problema avança, ens trobem amb la caiguda del pèl de la zona i de la part posterior de les cuixes. Com a conseqüència de la picor ocasionada, l’animal es grata i es mossega la part de darrere del dors provocant dermatitis i infeccions de la pell, veient-se més agreujat en els gossos de pèl llarg. Ens ajuda a confirmar el diagnòstic la presència de les puces o dels seus excrements per damunt de la pell de l’animal.

La DAPP en els gats té les mateixes causes i requereixen del mateix tractament que en els gossos. La simptomatologia en el gat és més complexa i variada. El prurit i l’alopècia la poden presentar al dors, a la panxa, al cap i al coll. En els gats, les puces també poden ser les causants d’un altre desordre inmunològic amb lesions cutànies que s’anomena el complexe eosinofílic felí.
Xè
Potser també t'interessa: - les paparres