La cursa de braus o la lídia del toro consisteix en una sèrie de terços en els quals l’animal és picat, banderillat i ferit de mort amb l’estoc, essent posteriorment descabellat i apuntillat. Tot aquest procés provoca lesions en l’animal incompatibles amb la vida i, sens dubte, un maltractament i una tortura contraris al benestar animal.
L’empunyadura és una arma metàl·lica punxant i tallant de 6 cm amb un topall cilíndric als 8,5 cm per impedir la seva entrada més enllà d’aquesta distància a l’interior de l’animal. Els cànons taurins assenyalen el lloc ideal a la zona anatòmica del coll entre la 4a i 6a vèrtebra cervical, lloc on s’assenten una gran massa muscular responsable, juntament amb determinats lligaments, dels moviments d’extensió del cap. A la pràctica, no és així: En més d’un 70% de toros estudiats, s’ha determinat que l’empunyadura es clava en zones molt posteriors a la indicada com a "ideal". Les lesions afecten a més de 20 músculs, sense tenir en compte els intercostals i costals. Totes aquestes estructures són necessàries per a la mobilitat del terç anterior de l’animal, els moviments del coll, i del cap, i per a la funció respiratòria. Però no només els músculs, tendons i lligaments són seccionats, sinó també venes, artèries i nervis importants. La profunditat mitjana de les empunyadures finalment és de 20 cm.
PROCÉS DE LA SESSIÓ:
PROCÉS DE LA SESSIÓ:
1- Les empunyadures provoquen fractures de les apòfisis espinoses i transverses de les vèrtebres cervicals i toràciques, fractures de costelles i dels seus cartílags de prolongació, i poden arribar a perforar la pleura i el pulmó donant lloc a un pneumotòrax per pèrdua de la pressió negativa dintre de la cavitat toràcica. De la mateixa manera, són inevitables les lesions de la medul·la espinal, les hemorràgies al canal medul·lar i la lesió de nervis tan importants com el plexe braquial (que s’encarrega de la innervació de les extremitats anteriors) i de les branques dorsals dels nervis espinals.
La pèrdua de sang que pateix un toro en aquest primer acte oscil·la entre el 8 i el 18% del seu volum sanguini. Un toro de 550 kgs perd entre 3 i 7 litres de sang després de les empunyadures.
2- 
Les banderilles, que es claven en nombre de sis, provoquen lesions d'uns 10 cm al voltant del lloc on han estat inserides estripant estructures anatòmiques, i augmentant la pèrdua de sang de l’animal.
Les banderilles, que es claven en nombre de sis, provoquen lesions d'uns 10 cm al voltant del lloc on han estat inserides estripant estructures anatòmiques, i augmentant la pèrdua de sang de l’animal.3- L’estocada, una espasa corbada de 80 cm de llargària, està pensada per a lesionar o seccionar els grans vasos que s’assenten a la cavitat toràcica, és a dir, la vena cava caudal i l’artèria aorta posterior. El que succeeix amb més freqüència és que l’estocada lesiona cordons nerviosos laterals a la medul·la, cosa que provoca la desconnexió de tot l’aparell motor de la caixa toràcica que, afegit a la greu lesió del pulmó dret, dóna lloc a una dramàtica dificultat respiratòria. La sang passa del pulmó als bronquis, arriba a la tràquea i surt a l’exterior per la boca i els narius.
En altres ocasions s’atravessa el múscul diafragma, que produirà una paràlisi per lesió del nervi frènic; la lesió del nervi frènic pot determinar compromís de la funció diafragmàtica amb insuficiència respiratòria. Altres estocades són tan posteriors al terç, que poden arribar a perforar el fetge i el rumen.
En algunes ocasions podem veure uns petits fils de sang a la boca i al nas. Això succeeix quan l’estocada ha tocat la part més externa dels pulmons i el toro s’empassa la seva mateixa sang.
4- El descabellat es fa amb una espasa semblant a l’estocada però amb un topall de 10 cm. La missió es lesionar i seccionar la medul·la espinal entre la 1a i 2a vèrtebra cervical, anomenades l’atlas i l’axis respectivament.
5- El puntilló se li clava al toro un ganivet de 10 cm de fulla que, un cop introduït a l’espai occipito-atlantoideo, secciona el bulb raquidi, provocant la paràlisi general de l’animal amb disminució de la pressió arterial. Els moviments respiratoris es van paralitzant i la sang que queda circulant, carregada de CO2, produeix hipòxia a l’encèfal. Es diu que provoca una mort instantània al toro, però és obvi que no és cert, ja que dóna lloc a una mort per asfíxia.
Alguns toros encara presenten durant algun temps després, reflexes que són compatibles amb la vida (la legislació prohibeix l’ús del puntilló a tots els escorxadors de la Unió Europea per considerar-se un mètode cruel de donar a mort un animal).
Alguns toros encara presenten durant algun temps després, reflexes que són compatibles amb la vida (la legislació prohibeix l’ús del puntilló a tots els escorxadors de la Unió Europea per considerar-se un mètode cruel de donar a mort un animal).
LES CURSES DE BRAUS:
En estudis sanguinis s’han pogut observar alteracions dels paràmetres que poden considerar-se patològiques.
Aquests animals presenten greus alteracions hepàtiques, renals, de l’equilibri àcid-bàsic, i del recompte de cèl·lules sanguínies. Les analítiques revelen un greu estat d'hemoconcentració i deshidratació per la pèrdua de fluids que experimenta l’animal.
La presència d’un pH àcid a la sang en el 93,5% dels toros analitzats, demostra un estat d’acidosis metabòlica que podem considerar com a greu. Un pH sanguini baix significa que la sang conté massa àcid, el que és perjudicial per les cèl·lules de l’organisme. L’origen d’aquest estat patològic cal buscar-ho en el sobre esforç que suposa la cursa, per a la qual el toro no està preparat.
També ha estat mereixedora d’estudi la funció respiratòria del toro durant la cursa, mitjançant la mesura de gasos sanguinis (gasometria). D’aquests treballs podem deduir un gran sofriment. Els valors obtinguts després de la cursa demostren la incapacitat dels pulmons per a eliminar el CO2 que s’està produint, disminuint la pressió parcial d’oxigen (PO2) i augmentant la pressió parcial de diòxid de carboni (PCO2). Una mostra més de la incapacitat del toro per adaptar-se al càstig al qual és sotmès.
Altres estudis han revelat un gran nombre de lesions oculars que sofreixen els animals durant la cursa, en el desembarcament del camió o durant l’espera prèvia a la sortida a la plaça. A quasi un de cada quatre toros estudiats se li van trobar lesions com úlceres de còrnia, despreniment de retina, luxacions i subluxacions de cristal·lí i hemorràgies intraoculars.
(Extracte de la Ponència feta pel veterinari José Enrique Zaldívar, President de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia, durant les IV Jornades “Els nous drets: Drets dels animals?”)
