Per a les espècies que viuen en comunitat, com els gossos, és important tenir un sistema de comunicar-se. Tant sigui per cooperar en la caça, portar el menjar per als cadells, i potser el més significatiu: per viure en pau amb els altres. Els conflictes són perillosos, causen danys físics i afebleixen el grup, o sigui que no es pot arriscar a cap possible causa d'extinció.
Els gossos viuen en un món de percepcions sensorials, la gran majoria visuals, olfactòries i auditives. Fàcilment perceben detalls minúsculs: un ínfim senyal, qualsevol petit canvi en el nostre comportament, la nostra olor o l'energia que desprenem involuntàriament, l'expressió dels nostres ulls… Els animals són tan perceptius als senyals, que un cavall podria ser entrenat per respondre a les contraccions en les nostres pupil·les i un gos per atendre a una veu xiuxiuejant.
Realment no hi ha necessitat de cridar ni posar un to de veu greu i rígid. Els gossos tenen prop de 30 senyals de calma, i segurament més que desconeixem. Són usats per la majoria dels gossos, i arreu del món.
El Problema
Els Gossos usen aquest sistema de comunicació també amb els humans. Ho fan simplement perquè és el seu llenguatge i creuen, com ens passa als humans, que qualsevol el pot entendre.
Si fallem en la interpretació dels senyals de calma amb els quals el nostre amic intenta comunicar-se amb nosaltres, (sobretot si hem arribat a castigar-lo per usar-los), correm el risc de causar-li seriosos danys psicològics, poden simplement deixar de fer senyals, fins i tot cap a altres gossos, fet que provoca incomunicació i antisocialització. Uns altres, com a conseqüència, poden desesperar i frustrar-se fins al punt de posar-se molt nerviosos, agressius o sobre-estressats. Alguns cadells i gossos joves poden directament entrar en estat de xoc.
Coneixement bàsic.
El pare de família crida al “Dick” i imposta la seva veu que soni estricta i dominant perquè Dick sàpiga qui és el que mana. Dick troba, en la veu del seu company humà, alguna cosa agressiva, i instantàniament li fa un senyal de calma amb el propòsit d'aconseguir que deixi de mostrar-se agressiu i es calmi. Dick potser es lleparà el musell, o badallarà, girarà la seva cara, es posarà a olorar per terra, accions que encara faran emprenyar més a l'humà perquè no ho sabrà interpretar com gest amable, sinó com una desobediència, com si ho fes per provocar. Dick és castigat per usar els seus senyals de calma, per a calmar al pare. Aquest és un típic exemple del que passa cada dia amb molts propietaris de gossos.
Necessitem aprendre a interpretar el llenguatge dels gossos per poder entendre el que ens estan dient. Aquest és el secret per tenir una feliç convivència junts.
Com usen els gossos els senyals de calma
Badallar
Un gos pot badallar quan algú s'inclina per sobre el seu cos, quan el seu amic humà sembla enfadat (sent l'energia negativa), quan hi ha crits o conflictes en la família, quan va al veterinari, quan algú mira o camina directament cap a ell, quan s'exciten massa per excés de joc o perquè estan a punt de sortir de passeig, quan li demanes que faci alguna cosa i no se sent bé per fer-ho, quan les sessions d'entrenament són molt llargues i es troba fatigat, quan dius per fer alguna cosa que desaprova, i en moltes més situacions.
Tot senyal d'intimidació com: caminar directe cap a ell, posar-li una mà damunt, inclinar-se sobre ell, mirar-ho fixament, realitzar moviments ràpids i impredictibles, etc. Causen sempre que el gos realitzi un senyal de calma. Com dèiem, coneixem prop de 30 senyals, i en la mateixa situació que un gos badalla, un altre podria usar qualsevol altre senyal.
Tots els gossos coneixen tots els senyals. Quan un gos badalla i gira el seu cap davant un altre gos, el gos al que li està “parlant” probablement es lleparà el musell, es girarà sobre la seva esquena i començarà a fer alguna cosa diferent. El primer gos volia calmar al segon i el segon ha entès que no hi ha cap conflicte. D'aquesta manera els gossos resolen les seves relacions.
Els senyals són internacionals i universals. Un gos de Japó podria ser entès per un que viu en una desolada vall a Noruega. No tindrien problemes de comunicació!
Llepar-se el musell
Llepar-se és un altre senyal que usen freqüentment. Especialment gossos negres, gossos amb molt pèl a la cara i altres que les expressions facials per alguna raó són mes difícils d'apreciar (bulldogs) que els gossos amb colors clars, ulls visibles i llargs musells. Però qualsevol pot usar el senyal, i tots els gossos l'entenen sense importar quant ràpid ho facin.
Llepar-se és un altre senyal que usen freqüentment. Especialment gossos negres, gossos amb molt pèl a la cara i altres que les expressions facials per alguna raó són mes difícils d'apreciar (bulldogs) que els gossos amb colors clars, ulls visibles i llargs musells. Però qualsevol pot usar el senyal, i tots els gossos l'entenen sense importar quant ràpid ho facin.
El ràpid i curt llepat en el musell és més fàcil d'apreciar si observem el nostre amic de front. Una vegada que haguem après a identificar el llepat podrem veure'l fins i tot mentre caminem durant el passeig.
De vegades no dura més que un brevíssim instant, en el qual la punta de la seva llengua apunta per fora de la seva boca. Però tots els gossos ho detecten, ho entenen i responen. Tot senyal és sempre respost amb un altre senyal.
Girar el cap
El gos pot girar el seu cap lentament cap a un costat, girar-lo en direcció completament oposada, o girar el seu cos de manera que quedi d'esquena al receptor que vol calmar. Aquest és el senyal que podrem veure més freqüentment.
Quan algú s'adreci enfrontant-se al nostre amic, quan semblem furiosos, agressius o intimidants, quan ens inclinem cap a ell per renyar-lo: mostrarà qualsevol de les variacions d'aquest senyal. Quan sigui agafat per sorpresa ràpidament girarà el seu cos i donarà l'esquena. Moltes vegades, quan li intentem prendre una fotografia de la seva cara o actuem de qualsevol forma d'intimidació, ell ens oferirà aquest senyal.
En molts casos, aquest sol senyal farà que el gos receptor es tranquil·litzi. És una eina fantàstica per resoldre conflictes i és usada freqüentment per tots els gossos, tant adults com cadells, tinguin el temperament que tinguin. Deixem que el nostre gos la utilitzi! Els gossos són experts a resoldre i evitar conflictes. Observem-los i ens ensenyaran com ho fan.
Posició de Joc
Ajupir només la part davantera amb els colzes recolzats al terra, sol ser una invitació al joc si el gos fa petits salts o moviments de potes de manera jocosa. Només algunes vegades el gos pot mostrar aquesta mateixa posició com a senyal de calma. Aquest tipus de posicions corporals freqüentment tenen diversos significats i poden ser utilitzades en diferents situacions. De fet, la invitació al joc sol ser un senyal de calma en si, perquè el gos transforma una situació potencialment perillosa (la trobada amb un gos durant el passeig) minvant la tensió i divertint-se amb una sessió de joc segur.
Fa un temps, en un grup de cadells, un d'ells tenia por dels altres al principi. Ells van respectar el seu temor i el van deixar sol, li van donar l'oportunitat d'observar des de fora el que passava al grup. Cap al final de l'hora, el cadell es va atrevir a apropar-se a la resta. Quan ho feia s'inclinava amb la posició de joc tan aviat els altres cadells el miraven. ser una evident combinació de temor i ganes de prendre part del seu joc. Llavors ja va ser un membre més.
Quan dos gossos s'apropen entre si molt abruptament, amb freqüència veurem que mostren el senyal de joc. Aquest és un dels senyals més fàcils de veure, especialment perquè solen mantenir-se en aquesta posició alguns segons, la qual cosa ens deixa temps suficient per observar aquest meravellós senyal.
Olorar el sòl
Olorar el sòl és un senyal usat periòdicament. En grups de cadells es pot veure moltes vegades. També quan sortim amb el gos de passeig i algú ve a saludar-nos directes a nosaltres, sobretot en llocs on estan passant moltes coses (trànsit, molta gent, molts sorolls), llocs amb moltes olors o quan veuen objectes que no estan segurs de què són i els troben intimidants.
El senyal d'olorar el sòl (o parets, papereres, arbres, en definitiva l'entorn) abasta un rang ampli, des de moure el nas suaument cap avall i tornar-lo novament, fins a enganxar el nas al sòl i olorar persistentment durant uns minuts.
Algú s'apropa a nosaltres pel carrer? Observem el nostre gos. Dirigeix el nas cap al sòl encara que sigui mínimament? Gira el seu cos donant un costat a qui s'aproxima i olora aquest tros de vorera?
Per descomptat que els gossos oloren i oloren molt, també amb el propòsit de “llegir el diari” i com a gaudi propi i, de fet, és la seva activitat favorita. No obstant això, en ocasions ho fan a manera de senyal de calma, dependrà de la situació. Llavors parem esment a quan i en quines situacions succeeix el senyal de calma!
Xè
Pot ser que també t'interessi: SENYALS DE CALMA (2a part)
