Quan un ós es topa cara a cara amb una persona, l'animal s'espanta tant o més que l'humà. I què fan els plantígrads per evitar els contactes amb aquesta espècie de dues potes, que camina alçada i a la qual tant temen? Allunyar-se el més que poden de la civilització i buscar, per viure, zones de difícil accés i de densa vegetació. Però cada vegada tenen menys espai per trobar aquest refugi. Un estudi realitzat per la Universitat Noruega de Ciències de la Vida ha constatat que els humans són, ara mateix, la principal amenaça per a l'ós bru. Durant mesos es van controlar, a Suècia, els moviments de 22 óssos en més de quatre-cents dels seus hàbitats. La conclusió: els óssos fugen dels humans. Andrés Ordiz, autor principal de l'estudi, afirma que aquests animals van buscar, a l'hora d'escollir les seves llitades (llocs de descans), les zones més amagades. "La densitat de vegetació entorn de les llitades va ser més alta si els óssos estaven prop de nuclis poblats. Més densos durant el dia -coincidint amb les hores d'activitat humana- que durant la nit i més densos a la primavera i estiu, època en la qual augmenta la presència d'humans a les muntanyes".
Els óssos inverteixen –segons aquest estudi, publicat en la revista Oecologia– més temps en l'elecció d'un refugi segur que en la recerca de menjar. "Han hagut d'adaptar-se a la humanització del mitjà per sobreviure", afegeix Ordiz.
Jordi Ruiz, cap del servei de biodiversitat i protecció animal del Departament d'Agricultura, afirma que si aquest estudi de la universitat noruega s'hagués fet fa tres-cents anys, "els resultats haurien estat els mateixos". La diferència entre aquella època i ara és que la presència humana ha augmentat a les muntanyes i els óssos ho tenen cada vegada més difícil per evitar contactes amb les persones.
Des de l'any 1996, quan es reintroduiren als Pirineus els primers óssos procedents d'Eslovènia, els encarregats del seguiment d'aquests animals a Catalunya han anotat més de 15.000 moviments en aquesta serralada. "De l'anàlisi d'aquestes dades –afirma Ruiz– extraiem la mateixa conclusió: l'ós evita, sempre que pot, als humans". En canvi, no ocorre el mateix quan aquests plantígrads es creuen amb altres animals. "Es mostren més confiats", afegeix aquest tècnic de la Generalitat. A les persones, en canvi, "les veuen com un enemic perillós", indica Ruiz. "En ser més altes que ells, presumeixen que en cas d'enfrontament tenen totes les de perdre".
El cas de l'ós bru, el que habita als Pirineus, és molt diferent al de l'ós polar. Aquesta última espècie no tem a l'home i ataca a la mínima oportunitat. Per a Ruiz, aquest comportament s'explica per la complexió de l'ós polar, que pot arribar a pesar cinc-cents quilos, mentre que l'ós bru no sol arribar als dos-cents.
Jordi Ruiz afirma que en els últims 15 anys "són comptades les ocasions en les quals els óssos s'han apropat a nuclis dels Pirineus. Quan ha ocorregut és perquè no ha detectat presència humana i anaven a buscar menjar". En aquest període únicament s'han resgistrat dos atacs a persones. En tots dos casos es tractava de caçadors. El mateix ocorre a Suècia, amb una colònia molt semblada a la dels Pirineus. "Amb prou feines hi ha casos d'atacs d'óssos a humans en les últimes dècades i els ocorreguts sempre han estat relacionats amb caçadors", revela Ordiz. Aquest expert apunta que per garantir la supervivència de l'ós "cal reduir al mínim la interacció amb els humans". Proposa preservar les zones més boscoses perquè puguin amagar-s'hi i protegir les àrees de bestiar o espais amb ruscs per evitar els atacs.Una colònia de 30 óssos als Pirineus
A la serralada dels Pirineus es calcula que habiten, a l'actualitat, al voltant d'una trentena d'óssos. Una xifra insuficient, segons els experts, per garantir la supervivència d'una espècie que gairebé va estar a punt de desaparèixer en aquestes muntanyes. L'any 1996, la Unió Europea va aprovar un pla de reintroducció per evitar la desaparició de l'ós. El programa ha aixecat molta polèmica, principalment entre els ramaders dels Pirineus, que consideren aquest animal com una amenaça per als seus interessos. Les administracions solen ser molt àgils a l'hora d'indemnitzar per danys causats en el bestiar pels óssos, però això no sembla ser suficient per al sector ramader, que no vol a aquest animal a les muntanyes. Critiquen que el pla no compti amb la seva opinió.
L'experiència del cantàbric
A la serralada Cantàbrica s'ha duplicat, en els últims 15 anys, la població d'óssos. En l'actualitat es calcula que hi ha en aquestes muntanyes més de 200 exemplars. Aquí conviuen en harmonia animals i humans.
