Amb l'arribada del bon temps també arriba la dels paràsits externs. Cal recordar que aquest problema es pot solucionar d'una forma fàcil si s'actua d'una manera correcta sobre l'animal i l'ambient on viu.
Com és la vida de les paparres?
Com és la vida de les paparres?
Les paparres són uns paràsits que succionen sang per alimentar-se. Infecten els nostres amics (esporàdicament també de les persones, però som l'últim recurs) i produeixen problemes de picors però, sobretot, transmeten malalties greus, com la de Lyme. Aquesta malaltia causa artritis, trastorns del cor i del sistema nerviós (encefalitis o meningitis). L'època de més risc per contreure aquesta malaltia és al final de la primavera i l'inici de l'estiu.
Els símptomes pels quals s'identifica aquesta malaltia són similars als d'una grip comuna (febre, dolor muscular, malestar general, cefalea i cansament), precedits d'un taca vermellosa circular o granellada com a primer senyal de la malaltia.
És necessari tractar aquesta malaltia al més aviat possible, ja que fins i tot el 15% dels pacients que reben tractament immediat poden patir complicacions.
La paparra necessita estar adherida uns 3 dies per transmetre aquestes malalties. Però només si es triguen unes 24 hores a eliminar-les hi ha un 80% de possibilitats que ja l'hagi transmès. Aquest percentatge ja és el 90% si es triguen més de 48 hores. I el 100% en els 3 dies. Les paparres no moren en picar.
Els símptomes pels quals s'identifica aquesta malaltia són similars als d'una grip comuna (febre, dolor muscular, malestar general, cefalea i cansament), precedits d'un taca vermellosa circular o granellada com a primer senyal de la malaltia.
És necessari tractar aquesta malaltia al més aviat possible, ja que fins i tot el 15% dels pacients que reben tractament immediat poden patir complicacions.
La paparra necessita estar adherida uns 3 dies per transmetre aquestes malalties. Però només si es triguen unes 24 hores a eliminar-les hi ha un 80% de possibilitats que ja l'hagi transmès. Aquest percentatge ja és el 90% si es triguen més de 48 hores. I el 100% en els 3 dies. Les paparres no moren en picar.
Cicle de vida de les paparres
Les paparres apareixen en les temporades de calor suau (primavera). La seva presència minva durant l'època de màxima calor i reapareix a final de l'estiu (setembre), tot i que suporten bé el fred de l’hivern. Es multipliquen molt ràpidament en llocs càlids, humits i foscos. Es troben sovint en l'herba alta, on s'esperen a l'extrem d'una fulla per intentar enganxar-se a qualsevol animal que hi passi. Una idea falsa molt comuna és pensar que la paparra és capaç de saltar de la planta a l'hoste, però l'únic mètode de transmissió és el contacte directe. Poden esperar setmanes, mesos o fins i tot anys abans de trobar un hoste adequat. Quan el troben hi grimpen (alguns es deixen caure des de la vegetació alta), i per mitjà dels seus quelícers, busquen zones amb la pell fina (interior de les orelles, coll, engonals) perforen la pell i comencen a succionar sang; el seu cos segrega una cola per enganxar-se a l'hoste i seguir alimentant-se al màxim. La paparra s'acaba deixant anar de l'animal quan s'omple, però això pot trigar diversos dies.
Es reprodueixen per ous. Després de l’aparellament, la femella es desprèn de l'animal i pon milers d’ous sota les pedres o en escletxes de les parets. Dels ous neixen les larves que s’assemblen als mascles adults però amb 6 potes. Més tard passen per la fase de nimfa i després es fan adultes. Viu entre les herbes i els matolls de zones per on acostumen a passar animals; i espera fins que passa un animal al qual agafar-se.
Com es lluita contra les paparres?
Si es confirma la presència de paparres hem d'iniciar el tractament de forma ràpida, abans que els problemes siguin més importants. Si es fa correctament el control de les paparres, el seguiment és fàcil.
No automediquem. Consultem amb el Centre Veterinari el millor protocol de tractament, segons el problema, l'edat del gos, la raça, la grandària o l'hàbitat. De vegades, els productes que utilitzaríem poden no ser adequats o fins i tot tòxics per al nostre amic. Si es pot, cal que eliminem les herbes i matolls al voltant de casa. És molt important el repàs general del nostre amic quan tornem del passeig, especialment el coll, darrere de les oerlles i entre els dits. Recordem que a l'hora del bany tenim una oportunitat per poder observar la pell amb mes facilitat i poder detectar si té algun d'aquests paràsits.
No automediquem. Consultem amb el Centre Veterinari el millor protocol de tractament, segons el problema, l'edat del gos, la raça, la grandària o l'hàbitat. De vegades, els productes que utilitzaríem poden no ser adequats o fins i tot tòxics per al nostre amic. Si es pot, cal que eliminem les herbes i matolls al voltant de casa. És molt important el repàs general del nostre amic quan tornem del passeig, especialment el coll, darrere de les oerlles i entre els dits. Recordem que a l'hora del bany tenim una oportunitat per poder observar la pell amb mes facilitat i poder detectar si té algun d'aquests paràsits.
La paparra en el gos
 |
| Mascle i Femella |
Una vegada detectada la paparra l'hem de retirar al més aviat possible. Abans d'extreure-la, és millor actuar amb un insecticida, cosa que facilita la seva eliminació. Cal treure-les amb pinces, mai amb els dits. La forma correcta de retirar-la és usant unes pinces de punta estreta, si pot ser corbades, amb les quals subjectarem la paparra per la seva zona bucal, el més a prop possible de la pell de l'hoste, evitant aixafar el cos. A continuació realitzem una tracció contínua i lenta (podria portar-nos gairebé un minut), progressiva, sense excessiva força, mai bruscament, en perpendicular a la pell fins aconseguir la seva extracció. Mai no hem de retòrcer la paparra. Després netegem la zona d'extracció amb un antisèptic. Cal vigilar que la seva sang no contacti amb la nostra pell, algunes malalties es transmeten així. No tallem ni cremem les paparres mentre estan adherides al gos, ja que podriem ferir-lo o lesionar-lo sense voler.
Hi ha molts antiparasitaris que eliminen les paparres. Els preventius que paral·litzen el paràsit quan intenta picar, són els collarets per a gossos i les pipetes (els xampús antiparàsits també es poden utilitzar però la seva durada sobre la pell és més curta), i els comprimits, que actuen quan la paparra ja s'ha instal·lat sobre el nostre amic, i les mata.
Hi ha molts antiparasitaris que eliminen les paparres. Els preventius que paral·litzen el paràsit quan intenta picar, són els collarets per a gossos i les pipetes (els xampús antiparàsits també es poden utilitzar però la seva durada sobre la pell és més curta), i els comprimits, que actuen quan la paparra ja s'ha instal·lat sobre el nostre amic, i les mata.
Xè
Potser també t'interessa: - La primavera vista per les bestioletes
