El període més interessant de tot el cicle
vital dels canaris és el relatiu a la reproducció.
Encara que per fer-los criar hem de complir dos requisits
indispensables: disposar d'un lloc tranquil i adequat per instal·lar la parella,
i sobretot disposar de temps, ja que la cria porta molta dedicació. Cal proporcionar-los
material per al niu, controlar els ous, preparar diàriament el menjar per a les
cries, els pollets, netejar més sovint la gàbia i els accessoris, etc.
Al febrer se'ls ficarà en un habitacle d'almenys
50 cm de llarg, amb dos compartiments separats per una xapa que es treurà quan
se'ls ajunti per l’aparellament, de manera que la femella quedi en un costat i
el mascle en l'altre sense que es puguin veure.
Durant aquest temps se'ls proporcionarà, tant
a la femella com al mascle, dues vegades per setmana, una barreja formada per
pasta de cria seca, germinat, cous-cous i dent de lleó finament trinxat que es
prepararà al matí es retirarà a la nit (les restes no són reaprofitables).
Encara que durant aquest temps el mascle
manifesti el seu desig d'aparellar-se amb un cant fort i perllongat, volant
sense parar d'un costat a un altre de la gàbia, i picant els filferros i travessers
de gàbia; i la femella demostri el mateix desig buscant qualsevol bocinet de
ploma o un altre material, agafant-lo fortament amb el seu bec i dipositant-lo
després en un racó de la gàbia, no és recomanable ajuntar-los fins a almenys
primers o mitjans de març a causa de tres factors fonamentals:
- Els canaris que reprodueixen per primera
vegada no són prou madurs (els canaris estan en condicions de reproduir-se als
9-10 mesos).
- Els dies són encara massa freds. Hi ha
poques hores de llum (la llum estimula en els canaris les ganes de
reproduir-se, molt més que la calor, a més els pollets de la primera niuada no
reben suficient aliment i la llum natural no pot ser substituïda per llum
artificial)
Hauríem de posar a punt els canaris per a la
reproducció de la següent manera:
-
Tallar
una mica les ungles si són molt llargues per evitar que perforin la closca dels
ous o que s'emboliquin en el material del niu. Si el bec ha crescut massa cal
tallar-lo a l'altura que s'hauria de trobar normalment, ja que pot resultar
perillós per als pollets mentre estan sent empapussats.
-
Es
recomana desplomar la zona que envolta la claveguera de la femella, ja que la
fecundació es produeix per contacte i un excés de plomatge podria fer-la
fracassar.
Una vegada que s'ha ajuntat a la parella
poden ocórrer dues coses:
- Que es produeixi l'acoblament (això ocorre
si els dos membres estan en zel).
- Que es barallin constantment. En aquest
cas, caldrà vigilar-los perquè no es facin mal i separar-los immediatament.
Però el normal és que als pocs dies cessin la
baralla i s'apariïn.
Arribat aquest moment cal proporcionar a la
parella un niu i material per al farcit. El niu pot ser de dos tipus: exterior
i interior.
L'exterior té l'avantatge que no treu espai
dins de la gàbia.
L'interior, encara que llevi una mica d'espai,
té l'avantatge que quan els pollets defequin, cau tot a la safata de la gàbia i
no al terra.És aconsellable que el niu es col·loqui en una cantonada de la gàbia i que estigui coberta amb un drap per proporcionar a la canària la penombra i la tranquil·litat que necessita per dur a terme la incubació.
Per emplenar el niu, el millor és proporcionar-los pèl de cabra que la femella, ajudada en alguns casos pel mascle, anirà dipositant en el niu amb cura. En general, si el niu està ben construït és perquè la canària és bona, la qual cosa significa que la reproducció es portarà a terme sense majors inconvenients.
Xè
