dijous, 18 d’abril del 2019

Lesions dermatològiques del gos

Lesions primàries

Relacionades directament amb el procés patològic que les genera, són les lesions més precoces i sovint són de caràcter transitori. La seva localització i identificació és vital en totes les malalties dermatològiques.

Màcula: És una zona de canvi de color de menys d'1 cm de diàmetre, aspecte delimitat i no palpable.



Eritema: envermelliment congestiu de la pell, generalment de caràcter difús, a causa de l’augment del flux sanguini. A diferència de les hemorràgies subcutànies, l’eritema s’aclareix o blanqueja mitjançant pressió amb un portaobjectes (prova de diazocòpia positiva).


Pústula (piodèrmia): Lesió cutània elevada i circumscrita, de paret fina i farcida de material purulent.


Pàpula: Lesió elevada i sòlida de menys d’1 cm de diàmetre.


Vesícula: Elevació circumscrita de la pell de menys d’1cm, sent sovint de pocs mil·límetres, repleta d’un fluid clar.

Habon: Zona cutània definida de mode irregular, edematosa i envermellida, de presentació sobreaguda.

Nòdul: Massa cutània sòlida i delimitada, de més d’1cm de diàmetre, que sovint interessa la dermis.



Tumor: Massa cutània de grans dimensions d’origen inflamatori o neoplàsic.



Lesions secundàries

Alopècia: Pèrdua de pèl total o parcial


Erosió: Lesió que suposa la pèrdua d’epidermis superficial sense afectar la membrana basal.


Hiperpigmentació: Augment de la pigmentació cutània, sovint d’origen postinflamatori o hormonal. 

 
Crosta: Acúmul d’exsudats dessecats, d’origen serós, purulent o hemorràgic.


Comedó: Folícul pilós obturat pel material sebaci detritus cel·lular.


Escama: Acumulació de cèl·lules epidèrmiques de l’estrat corni cutani.


Liquenificació: Engrossiment i enduriment de la pell que sol presentar solcs profunds i marcats.


Úlcera: lesió resultant de la pèrdua de l’espessor complet de d’epidermis.


Collaret epidèrmic: Pèrdua de queratinocits en forma circular, com a conseqüència de la ruptura d’una pústula.


Fissura: Lesió lineal profunda sobre la pell engrossida o crostosa.


Excoriació: Erosió resultat d’autotraumatisme


Cicatriu: Substitució del teixit cutani per teixit fibrós.

dijous, 4 d’abril del 2019

Rehabilitació i quiropràctica veterinària


Avui dia molts gossos pateixen problemes osteomuscular, com osteoartrosis, artritis o pinçaments medul·lars. Sobretot aquestes patologies les trobem en gossos d’edat avançada. La medicina veterinària convencional permet solucionar molts d’aquests problemes, un cop diagnosticats, amb tractament d’antiinflamatoris i/o condroprotectors. Els nous avenços en medicina han permès que puguem utilitzar altres tractaments o tècniques com poden ser la rehabilitació i la quiropràctica veterinària. La rehabilitació veterinària comprèn tot tractament per a la recuperació neurològica i múscul esquelètic del pacient amb patologies agudes o cròniques, traumàtiques o degeneratives, pre i post quirúrgiques amb tècniques no farmacològiques. Primer cal un examen i valoració dels pacients amb alteracions, limitacions funcionals i/o discapacitats. Algunes tècniques:

La cinesiteràpia és una branca de la fisioteràpia que s’encarrega del tractament de les malalties i lesions mitjançant el moviment. Segons com es fa aquest moviment diferenciem dos tipus, l’activa en què els moviments són voluntaris, i la passiva en què els moviments són provocats per una acció externa com pot ser el veterinari. La massoteràpia consisteix en la realització de massatges sobre els punts que volem tractar. El massatge estimula la recuperació de l’organisme per mitjà de pressió digital i manual. Té efectes vasodilatadors, miorelaxants i sedants. La magnetoteràpia és una teràpia física no invasiva emprada com a rehabilitació i consistent en la generació d’un camp magnètic pulsatiu de baixa freqüència. Aquesta tècnica té un efecte antiinflamatori, analgèsic, miorelaxant, estimulant i regeneratiu. La laserteràpia és una tècnica en què utilitzant l’energia que es produeix en els raigs làser, que interactúen  amb els teixits provocant canvis a nivell cel·lular per a l’obtenció d’una resposta beneficiosa per al pacient. La d’ultrasons també és una teràpia física no invasiva amb un efecte mecànic i tèrmic. La podem utilitzar quan volem aconseguir un efecte analgèsic, espasmolític i antiflogístic. Altres tècniques són la termoteràpia i la crioteràpia, que és la utilització de calor i fred respectivament per a tractar les dolències. I altres tècniques de rehabilitació  veterinària són l’embenat neuromuscular, la inducció miofascial, la punció seca i l’electroestimulació muscular. Cal dir, però, que són moltes les indicacions de l’ús de la rehabilitació en problemes osteomusculars. Es poden utilitzar en malalties de l’aparell locomotor (bursitis, tendinitis, artrosis), lesions traumàtiques (distensió de lligaments, contusions, trencament fibril·lars), recuperació de fractures, edemes i estimulacions del sistema nerviós perifèric.

La quiropràctica veterinària és una teràpia manual per a tractar la disfunció biomecànica de la columna vertebral i els seus efectes en el sistema nerviós. Amb aquesta pràctica es pot restaurar la correcta funció de la columna, fent que el sistema nerviós funcioni correctament i millorant la salut de l’animal. Està indicada en casos com coixeses, molèsties en pujar o baixar escales i incontinència urinària entre altres.

dijous, 21 de març del 2019

Intoxicacions en mascotes

Un dels motius pel quals es va al veterinari són les intoxicacions. Les intoxicacions, en general, solen ser amb caràcter d’urgència ja que està compromesa la vida d’un animal. Per general, els gossos solen estar més afectats que els gats. El primer que s’ha de fer davant d’una intoxicació es trucar al veterinari. Expliqueu els símptomes o què li ha passat perquè us pugui aconsellar en els primers instants i què cal fer. Hi ha vegades que podem veure a l’animal com s’empassa el tòxic. D’altres vegades no ho hem vist però detectem que a l’animal li comencen a aparèixer símptomes clínics d’estar al davant d’una intoxicació.
Un dels primers consells a fer si hem vist que l’animal s’ha empassat alguna substància tòxica és fer-lo vomitar perquè tregui bona part del tòxic. Després cal acudir ràpidament al  veterinari. Hi ha dues maneres ràpides de provocar un vòmit. La primera seria fer-li empassar aigua oxigenada que no és tòxica i el seu gust i la seva irritació a l’estómac provoca que l’animal vomiti en qüestió de minuts. La segona seria donar-li de veure aigua amb molta sal.
Una de les intoxicacions més freqüents són per warfarines o cumarines, els anomenats mata-rates. El seu bon gust i la seva bona olor fan que siguin molt atractives per a un gos. Si hem pogut detectar que s’ha empassat el mata-rates tenim moltes probabilitats que l’animal no pateixi cap complicació administrant l’antídot corresponent. Els mata-rates provoquen la inhibició dels factors de coagulació que condueix a hemorràgies generalitzades. El problema rau quan no hem vist que l’animal s’ha empassat el mata-rates. Quan ja presenta els símptomes d’hemorràgies hi ha poques probabilitats de contrarestar la simptomatologia i desencadena la mort de l’animal.


Una altra intoxicació és produïda per organofosforats, una àmplia família de substàncies utilitzades com a herbicides o en molts productes de neteja i desinfecció. Els símptomes comencen a aparèixer als pocs minuts o com a màxim a una hora després de la ingesta. Solen presentar tremolors, salivera excessiva i diarrees. L’animal necessita sèrum per a estabilitzar-lo i l’administració de l’antídot corresponent.
Una tercera intoxicació freqüent són els fàrmacs. Accidentalment l'animal pot empassar-se una caixa de medicaments i que aquests, pel tipus o la quantitat, puguin ser nefastos. El veterinari us aconsellarà què cal fer segons el fàrmac que ha pres. Així doncs, davant una sospita d’una intoxicació, una actuació ràpida pot, en moltes ocasions, salvar la vida d’un animal.




dijous, 7 de març del 2019

Col·lapse traqueal


El col·lapse traqueal és una malaltia crònica progressiva i d'origen congènit, com a resultat del defecte o afebliment dels cartílags traqueals, la qual cosa provoca que s'estrenyi l'espai pel qual passa l'aire cap als pulmons. Es presenta amb major freqüència en gossos de raça petita i miniatura, especialment en el Yorkshire Terrier.
La tràquea és una estructura tubular encarregada de permetre el flux d'aire des de l'exterior fins als pulmons, i viceversa, durant el procés de respiració. Els anells de cartílag al llarg de la tràquea li donen estructura i mantenen oberta la via aèria.
Quan es produeixen canvis en el cartílag dels anells traqueals dóna com a resultat el col·lapse traqueal, causant obstrucció, inflamació, augment de la secreció de moc i congestió en les vies respiratòries.

Símptomes del col·lapse traqueal
Els gossos amb aquesta afecció solen presentar:
    Tos seca
    Dispnea
    Cianosis
    Arquejades no productives o vòmit
    Síncope
    Major sensibilitat traqueal
    Intolerància a l'exercici
    Hepatomegàlia

Aquests signes poden veure's exacerbats per altres factors com: obesitat, infeccions respiratòries, cardiomegalia o edema pulmonar. Els gossos amb aquesta malaltia tenen dificultat en respirar estant en repòs, empitjorant quan estan excitats i després de fer exercici.
Existeixen dos tipus de tractaments per a aquesta patologia, el tractament simptomàtic o conservador i el tractament quirúrgic.

El primer, el tractament simptomàtic, és el que s'aplica per norma general en els col·lapses de graus I, II i III i busquen alleujar la simptomatologia que presenta l'animal i millorar la seva qualitat de vida.

El tractament mèdic és pal·liatiu, no curatiu. Requereix l'ús de broncodilatadores, antitusius, antiinflamatoris, antibiòtics i sedants; segons les necessitats de cada cas.

La cirurgia es recomana només quan el gos ha arribat al grau 4 de la malaltia, considerat el pitjor. No obstant això, no tots els pacients poden ser enviats al quiròfan, dependrà de cada cas si aquesta és o no una opció vàlida. Amb la intervenció quirúrgica es busca reconstruir la forma de la tràquea, i fins i tot es pot recórrer a la col·locació d'una pròtesi o d'implants endotraqueals per a millorar la funció respiratòria.

Com el col·lapse traqueal empitjora amb el temps, la qual cosa impedeix a l'animal rebre la quantitat d'oxigen que necessita, és comú que arribi a desenvolupar altres malalties, com la bronquitis, traqueítis, o fins i tot que aparegui hipertensió pulmonar, la qual cosa a la llarga pot derivar en una insuficiència cardíaca.

Com puc ajudar el meu gos?
No obstant això, per a evitar l'aparició d'una tos més freqüent i un empitjorament del quadre; hem de controlar els factors agreujants.
– Controlar el pes
– Evitar irritants inhalats (com el tabac)
– Evitar l'ús de collarets, canviar als arnesos de cos.
– Evitar en la mesura que sigui possible infeccions respiratòries, com la Infecció per bordetella spa. (Tos de les gosseres) amb una correcta vacunació.
– Mantenir una correcta hidratació de les vies respiratòries. Mantenint la hidratació de l'ambient amb humidificadors i ficant a l'animal en el bany durant les dutxes calentes.
– Evitar l'estrès, en la mesura que sigui possible.