El rascador del nostre amic felí

Els gats necessiten rascar per eliminar les capes més superficials de les ungles, estirar els músculs, marcar territori i fer exercici. Per això convé que els nostres amics més casolans també puguin disposar d'una superfície on dur a terme aquesta activitat tan natural per a ells. No ens ho prenguem a la lleugera, la destrossa de mobiliari és la principal excusa que molta gent desinformada opta per desunglar al seu amic, amb les conseqüències que això comporta per qualsevol felí. Si ens molesta que el nostre amic tingui aquest comportament, hem d'adquirir un rascador.

1. Comencem, si som a temps, des que encara són petits
És el millor moment per acostumar-lo a usar el rascador. Tinguem en compte que l'hàbit de rascar pot començar cap als 2 mesos. Si el gat ja és adult també pot ser reeducat, això sí, necessitarem més paciència i persistència. No desistim.

2. Triem un rascador adequat
Estable i rígid. Els felins en estat salvatge solen rascar troncs d'arbres i pals. A casa, la superfície per rascar ha d'oferir-li seguretat i rigidesa. Si tenim espai per posar un rascador a certa distància de terra amb mòduls, fixem-nos que sigui estable perquè no caigui quan el gat vulgui pujar d'un salt o amb impuls.
Suficientment alt perquè el gat pugui estirar les potes per gratar (si encara és petit, tinguem en compte la grandària que tindrà quan sigui adult).
A alguns gats els agrada més rascar en vertical, a uns altres en horitzontal. L'ideal és posar-li un rascador en què hi hagi una superfície per rascar en cada sentit, i després d'observar-lo, ubicar-li segons els seus gustos. Si el nostre amic ja ha començat a rascar algun racó de casa pot donar-nos la pista. També n'hi ha que no tenen preferències i ho rasquen tot.

N'hi ha de diferents textures (de corda, de cartró, de moqueta, de roba, de fusta…), i cada gat també té les seves preferències. Els més populars són els de cartró i els de corda. No és necessari que ens hi gastem una fortuna, podem fins i tot crear-lo nosaltres mateixos (utilitzem cartrons, trossos de moqueta, corda…). Per internet hi ha molts vídeos tutorials per crear el nostre propi rascador felí amb objectes reciclats. Si tenim problemes d'espai, podem penjar-lo a la paret a una altura a la qual arribi quan s'estira.

3. Situem el rascador en un lloc adequat

És molt important, encara que no ho sembli. Si amaguem el rascador o el situem en una zona poc freqüentada (perquè no destorbi o perquè no és bonic) és difícil que arribi a usar-ho. Això és important sobretot al principi. Una vegada que agafa l'hàbit d'usar el rascador podem situar-lo en un lloc més discret i probablement vagi a buscar-lo perquè li agrada. Col·loquem-lo a la zona on més temps passi prop del seu llit (a molts gats els agrada rascar quan es desperten de la migdiada). Evitem la zona on hi ha la safata del wc, el menjar i l'aigua. Si el nostre amic ja té l'hàbit de gratar un moble concret hem de situar el rascador just al costat.


4. Si conviuen més d'un gat

Fins i tot si es porten bé i aparentment no hi ha conflictes entre ells hauríem de tenir com a mínim un rascador per gat, atès que el gratat també forma part del marcatge, cada gat allibera feromones particulars en fer-ho i per tant no els sol agradar que el seu rascador “faci olor d'un altre”. Per molt que sigui el seu company de l'ànima.

5. Usem estímuls positius

Podem començar posant premis al rascador perquè es vagin apropant i l'explorin. Si els agrada jugar amb joguines, cintes, plomes, etc, juguem amb ell al voltant del rascador fins a aconseguir que s'hi llanci.

6. No l'obliguem mai a usar el rascador

Podem gratar-lo nosaltres i provem a veure si li crida l'atenció el so, però mai no li agafem les potes i li obliguem a fer-ho, perquè això no li agradarà i ho associarà a una experiència negativa.

7. Què fem si ja ha començat a gratar algun moble?

Assegurem-nos que no estigui destrossant els mobles per un excés d'ansietat. Això es pot generar per exemple si ens hem mudat recentment, si hem canviat la decoració, per tensió amb un altre animal amb el qual convisqui (no té perquè ser evident). Algunes pistes que el gratat està sent patològic en lloc d'un acte normal és per exemple el fet que gratin diversos mobles en diferents zones de la casa o que ho facin al costat de portes i finestres. Aquest tipus de comportament és més habitual en cases amb diversos gats. En aquest cas cal detectar quin és l'origen del problema.

És important que rentem bé el moble que ha esgarrapat amb aigua i sabó o amb alcohol de guarir ferides ja que tendeixen a tornar al lloc on han marcat i alliberat substàncies oloroses (encara que nosaltres no les detectem). També disposem al mercat de repel·lents per polvoritzar sobre les zones que no volem que grati, encara que de vegades l'olor pot resultar-nos massa forta o desagradable. Un truc que pot resultar-nos útil és enganxar cinta adhesiva transparent de doble cara (que no sigui extraforta, per retirar-la fàcliment) sobre la superfície que no volem que grati, la sensació els resulta desagradable i paren de fer-ho, però sempre haurem de posar-li el rascador al costat perquè tingui una alternativa a l'abast.

Xè

La Revetlla canina de Sant Joan

Els petards NO SÓN AGRADABLES.
L'oïda del nostre amic és molt més fina que la nostra (molts animals moren en dies de celebracions per atacs de cor i estrès, no només gossos i gats, sinó ocells i petits mamífers).
El més recomanable per evitar el patiment del nostre amic és evitar que n'hi hagi. Si això no fos possible (perquè vivim en una ciutat i no sempre podem marxar) és acostumar-lo durant una temporada a sentir sorolls, des de cops lleugers que el sorprenguin (un aplauminent) repetitius, fins cada cop més forts, sense que s'hagi d'alterar.

Però si ha arribat Sant Joan i no hem tingut temps de fer-ho, cal minimitzar l’ansietat del nostre amic, ja que el soroll dels petards pot alterar el comportament del gos i provocar que intenti escapar-se (encara que no ho hagi intentat mai abans).

1. L'hauríem de deixar en una habitació amb música tranquil·la, el més apartada possible del soroll exterior; sobretot on hi hagi algun raconet fosc i petit on poder-se amagar i sentir-se més segur. Però sense aïllar-lo. Que vegi que pot sortir-ne sempre que vulgui (un transportin sense porta, per exemple) On? Si l’animal ja ha sel·leccionat un lloc de la casa on amagar-se, aprofitarem aquest lloc per posar el transportin. És molt important no obligar al gos a entrar-hi en cap circumstància. i mai no l'hem de treure encara que hagin passat hores i segueixi dins. Sempre ha de sortir per pròpia voluntat.

2. Procurem no treure el gos a passejar durant la nit de revetlla. En cas d’haver-lo de treure en aquesta franja horària, portem-lo sempre lligat amb una corretja curta, perquè camini al nostre costat.

3. Si som amb ell durant la festa, deixem un espai on el nostre amic pugui amagar-se i fem com si no passés res, mai no hem d’obligar-lo a sortir del seu amagatall. En aquest moment és el seu únic refugi. Actuem amb serenitat, no castiguem al nostre amic sigui quin sigui el seu comportament, i no l'acariciem per intentar tranquilitzar-lo, ja que sense voler estem reforçant la conducta. Només necessita la nostra presència, i la nostra calma. Tampoc no podem pretendre que si nosaltres ens espantem i/o cridem quan se sent un petard, ell estigui relaxat. Nosaltres li mostrem amb la nostra energia i naturalitat que no passa res.

4. Per gossos amb un quadre més sever de pànic recomanem que els eviteu decididament. És molt important que NO mediquem el nostre amic amb tranquil·litzants humans ni li donem cap pastilla sense consultar-ho amb el Centre Veterinari. Les pastilles que ens ofereixen sovint són sedants musculars, que eviten que el gos pugui moure's, però ell sent perfectament els sorolls, produint un estat d'angoixa i impotència per no poder-se moure amb agilitat. Així que no són gens recomanables.
Com sabem si el nostre amic no ha desenvolupat un quadre d’ansietat? Una reacció normal de por farà que l’animal s’espanti, s’amagui, o busqui la nostre atenció, i quan allò que li ha fet por ja no sigui present, tornarà a tenir una conducta normal en menys d’una hora. Si l’animal segueix amagat, o demanant la nostra atenció durant més temps, segurament l’animal estarà patint un quadre d’estrés i ansietat.

És convenient seguir aquests consells per intentar que el nostre amic passi millor aquesta nit ja que, per desgràcia, cada any augmenta el nombre de gossos perduts durant la nit de Sant Joan.

BONA REVETLLA (SI POT SER SENSE PETARDS)!

 Xè

Etologia canina

L'etologia és la branca de la biologia conductual que estudia el comportament natural dels animals, concentrant-se principalment en les conductes instintives.

A partir de la dècada dels 40, alguns científics van fixar-se en el llop com a model per estudiar les relacions en grups d'animals socials. Aquests estudis van donar origen a les teories de dominància i l'estatus "alfa" dels llops. Aquestes idees van ser adoptades pels ensinistradors canins, amb el supòsit que etologia canina era igual a etologia del llop.

Malauradament es van cometre dos errors en traslladar l'estudi de llops a l'ensinistrament de gossos:
1. Eren estudis d'interaccions en grups de llops formats en captivitat i a l'atzar, la conducta dels quals no corresponia a la de rajades formades naturalment en llibertat.
2. El gos fa tants milers d'anys que conviu amb l'humà que ha modificat i readaptat la seva conducta instintiva i el seu comportament.

La dominància en l'eduació canina

En l'ensinistrament caní es parla amb freqüència de jerarquies o dominància, "gos alfa" (gos dominant), càstig jeràrquic i coses similars. És comú que els problemes de conducta del gos s'associïn, equivocadament, amb la dominància: si el gos estira de la corretja és dominant, si puja al llit és dominant, si menja abans que nosaltres és dominant, si gruny o borda és dominant, etc.

La veritat és que les jerarquies no existeixen com a tals. En realitat són interaccions de cooperació i interrelació entre gossos, i no són estàtiques (no sempre "mana" el mateix) sinó dinàmiques, i normalment no es determinen per la força. Les úniques interaccions que solen derivar en lluita són les que tenen a veure amb l'accés a recursos limitats, com femelles en zel o menjar (i segons les circumstàncies).

Per tant, oblidem-nos del "gos alfa". No necessitem apel·lar a aquests conceptes erronis per educar el nostre amic. De fet, aquestes idees han causat més mal que bé en l'educació canina.

Podrem millorar la conducta del nostre amic controlant els recursos que són importants per a ell: el menjar, les joguines, els passejos, les carícies, etc.

Avui dia ja no s'usen les antigues "tècniques" de sotmetre el gos, particularment perilloses perquè podien provocar una reacció defensiva per part de l'animal, i a més arruïnaven la relació que hi havia entre gos-humà. Aquestes tècniques eren principalment de contacte (subjectar-lo fins que deixi d'oferir resistència; aixecar-lo per la grupa, arrossegar-lo o sacsar-lo, amorrar-lo a terra...). Si algú de la vella escola ens les suggereix, per favor, ignorem-les! El nostre amic no es mereix aquest maltractament.


El llenguatge corporal dels gossos
Aquest llenguatge és important perquè ens permet interpretar l'estat emocional del nostre amic, encara que només sigui de manera general.

Mostres d'estrès:
Si se sent estressat, confós o amenaçat, pot presentar alguna o diverses de les següents conductes:

- Gira el cap a un costat, evitant el contacte visual.
- No accepta premi.
- Es grata amb desfici.
- Es mossega a si mateix.
- Rosega objectes constantment.
- Es llepa el cos constantment.
- Llepa repetidament els seus llavis o nas.
- ensuma el sòl.
- Es queda immòbil o realitza moviments molt lents.
- Es gira panxa amunt.
- Badalla.
- es pixa de manera nerviosa.
- En mascles, erecció del penis sense motivació sexual.

Aquests no són els únics signes d'estrès i ansietat en gossos, però són els més comuns. I per descomptat, aquests signes depenen del context! Si acaba de menjar, potser no vol premi perquè està tip. O pot gratar-se perquè realment li pica alguna cosa, olora el terra perquè troba una olor interessant, rosega perquè està jugant, pixa perquè té ganes, etc. S'ha de contextualitzar, no pensem que el nostre amic és un desobedient si comença a gratar-se o a ensumar el terra quan el cridem. Potser ens està demanant que no ens estressem i que ens prenguem la situació amb més calma.

Potser també t'interessa: El llenguatge dels gossos

Els senyals de calma

 el nostre comportament inadequat
Educació Canina

Xè

Educació canina

Existeixen dos aspectes fonamentals en l'educació que generalment es donen per sobreentesos: la constància i la creació d'hàbits.

La constància permet crear pautes de conducta fortament arrelades, és a dir: hàbits. Per tant, per aconseguir que el nostre amic estigui ben educat (que no es llanci sobre la gent, que vingui quan el cridem, que romangui quiet quan toqui, que no bordi si no és el moment, etc), hem de ser constants durant les sessions d'educació i per sempre!

Un exemple de "mala constància": Quan som a casa l'hem ensenyat que si el cridem ell sempre ha de venir, però aquest exercici mai no l'hem posat en pràctica al carrer. Què pot passar? Un bon dia, portem el nostre amic al parc perquè jugui amb altres gossos. Quan volem tornar a casa, el cridem, i fins i tot li ensenyem el premi que hem usat per ensenyar-li a venir quan el cridem. No obstant això, ell ens ignora. Què ha passat? que en l'aprenentatge no hem estat constants, i ara l'hem cridat en una situació en la qual és molt improbable que ell faci cas perquè ja té un benefici molt més gran (jugar amb els altres gossos). Això ha reforçat la conducta d'ignorar el nostre crit/premi i l'ordre usat per cridar al nostre amic s'ha deteriorat. Una solució seria reededucar-lo en altres zones menys actives i fer que aquesta conducta es converteixi en un hàbit, abans de portar-lo al parc novament. Una altra manera és reforçar-lo mentre juga, o sigui donar-li el premi en cas que deixi de jugar amb els alres gossos, i deixar que hi torni (si d'entrada quan ve a buscar el permi ja el lliguem, preferirà no venir a buscar el premi).
És molt comú ensenyar-li alguna cosa i pensar que amb això ja n'hi ha prou, però perquè la nova conducta estigui completament establerta, és necessari que es converteixi en un hàbit. Per a això, fins que la conducta no estigui del tot establerta, hem d'evitar les situacions en què el nostre amic pogués desobeir d'entrada.

Els hàbits i l'ús del vàter
Per exemlpe: la nostra àvia té un gosset que viu al pati i poques vegades el treu a passeig. Així que, el gosset fa les seves necessitats sempre al pati, sobre el ciment. Un bon dia ens decidim que ja n'hi ha prou de tenir-lo tancat i el portem al parc. El gosset està feliç i gaudeix molt del passeig, però no fa pipi ni caca. Què ha passat? Doncs que totes i cadascuna de les vegades que el gosset necessitava un vàter, tenia el terra de ciment. O sigui, que fer les necessitats sobre el ciment ha estat una conducta constant per molt temps, i ha acabat convertint-se en un hàbit. Com que el gosset mai no havia fet les seves necessitats sobre altres superfícies (herba, terra), no les reconeix com a llocs adequats per dipositar els seus "residus". Encara que sembli un cas extrem, això ocorre amb molta freqüència (hi ha persones que també els passa que quan van d'acampada s'estrenyen).

Així que, assegurem-nos de crear bons hàbits, i ens estalviarem haver-ne de corregir de dolents.

Hi ha dues línies principals d'educació canina: la "tradicional" i la "positiva". 

L'ensinistrament caní tradicional està basat principalment en això: ensinistrar. Reforçar negativament i castigar. En aquest tipus d'educació canina predominen les correccions quan el gos no respon de la manera esperada. És més dur i coercitiu que l'educació positiva, tot i que aconsegueixi l'objectiu.
Per descomptat, realitzat incorrectament, cap dels dos tipus d'educació servirà. En aquest mètode tradicional, però, hem de tenir en compte que els cadells no tenen la mateixa capacitat d'atenció que els gossos adults i les eines de l'ensinistrament tradicional (collars d'ofeg i de pues, esprai disuasori d'aigua) poden ferir amb molta facilitat d'un cadell.

 

Per altra banda, l'educació canina positiva es basa principalment en el reforçament positiu per educar gossos (premis), encara que també utilitza altres mitjans com el càstig-negatiu (deixar de jugar, ignorar-lo, prendre-li un objecte), contracondicionamient, desensibilització sistemàtica, etc.) per corregir les conductes inadequades. En l'educació positiva no es diferencia entre cadell i adult, ja que els mètodes emprats són efectius per qualsevol edat. A més, les eines no poden fer-los mal. També es reconeix la limitació d'atenció dels cadells i no es tenen les mateixes exigències que per als gossos adults.

Temes freqüents en l'educació dels gossos

Encara que podem ensenyar-li moltes coses, hi ha temes que inclouen els d'educació cívica i l'obediència bàsica que hauria de tenir tothom, (incloses les persones).

Com a norma general inclouen:

- La socialització (amb altres gossos, persones, gats i la resta d'animals)

- La inhibició de la mossegada (molt important!)

- fer pipi i caca allà on correspongui

- usar el transportin de viatges

- saludar adequadament a les persones (no llançar-s'hi a sobre)

- estar tranquil amb el collaret i la corretja

- Parar quiet immediatament a l'ordre

- passejar sense estirar de la corretja

- aturar-se abans de travessar la vorera

- passejar tranquil i al nostre costat

- ignorar objectes/menjar/premis de desconeguts o del carrer

L'obediència canina competitiva no és necessària per al nostre amic, com tampoc no cal ensenyar-los a donar la pota, ni a jaure, a fer tombarelles, fer saltirons a dues potes, ballar, i tantes altres graciositats... Un gos no és la nostra joguina, és el nostre amic. 

Però sí que hi ha accions necessàries d'aprendre per a moments concrets (per exemple, si vol travessar just al moment que passa un cotxe, si cal que ens esperi quiet mentre sortim del seu camp visual):

- "Nom" vine!

- Seu!

- Quiet! / som-hi!

- Junt!

- on és (objecte/persona)?

D'altres no cal ensenyar-les que ja les aprenen ràpid: anem a passeig? a banyar? vols una "xuxe"? Qui té gana? etc 

;+)

Xè