El tritó del Montseny, espècie en perill crític d'extinció

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) 

És una espècie d'amfibi, descoberta a finals del 2005, pels biòlegs Salvador Carranza i Fèlix Amat, amb estudis efectuats el 2002 de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN, que van permetre assegurar que té característiques biològiques diferenciades a la resta de les catalogades, com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society, i és considerada l'única espècie de vertebrats endèmica de Catalunya.

Actualment, segons WWF (World Wild Fundation), el tritó del Montseny es troba en perill d'extinció a causa de l'efecte del canvi climàtic global i per l'extracció d'aigua que l'home practica en aquesta zona, ja que afecta el seu hàbitat. Es calcula que en total n'hi ha només entre 1.000 i 1.500 exemplars.

El tritó del Montseny és una espècie endèmica d'aquest massís i la llista vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) l'ha situat el 2010 entre les dues espècies d'amfibis en perill crític d'extinció. Aquesta espècie endèmica, localitzada en pocs torrents del massís del Montseny, té com a principal amenaça la pèrdua d'hàbitats, en especial per falta de cabal ecològic dels torrents on viu.
La categoria perill crític d'extinció de la llista vermella és la prèvia a l'extinció en estat salvatge d'una espècie i per tant, una alerta per la seva conservació. Tot i això, la UICN considera que els motius pels quals està passant això amb el Tritó del Montseny són la dessecació de rierols de muntanya perquè aquesta és l'amenaça més immediata d'aquesta espècie" i en té culpa, en part, l'extracció d'aigua que es fa al massís.
Es tracta d'un animal molt exigent amb les característiques del seu hàbitat. Només viu en aigües ràpides i fredes situdes a més de 600 metres d'altitud (segons un estudi de dos científics (Helen J. Temple and Neil A. Cox) sobre els amfibis europeus a la llista vermella, el conjunt més important de les amenaces als amfibis europeus identificats en el transcurs de l'avaluació van ser la pèrdua, la fragmentació i la degradació d'hàbitats).

Per millorar la seva situació, des del 2008 s'està portant a terme un pla de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, per criar tritons en captivitat i per tant, fer perdurar l'espècie endèmica. Els bons resultats fan que es plantegi la possibilitat de reintroducció del tritó al Montseny. Tot i aquest pla també s'està fent un seguiment i estudi de les poblacions existents als torrents del massís del Montseny.

Estudi per protegir el tritó del Montseny - Televisió de Catalunya

Teràpia amb gats

Acariciar un animal redueix l'estrès i la tensió. És el millor relaxant tant per a ell com per al seu propietari. Les teràpies assistides amb animals (en aquest cas amb gats), són un complement dels tractaments per malalties i es basen en la seva participació en teràpies amb persones que presenten algun problema de salut, tant físic com mental.

Es tracta d'un suport emocional que brinda altruïstament cada animal al pacient, ajudant sobretot a persones amb problemes de reinserció social, ja que així expressen d'alguna manera els seus sentiments, el seu estat emocional, amb notòries millores en tots els nivells físics i psicològics.

Moltes civilitzacions han associat els gats amb la curació; en l'antic Egipte es creia que els gats podien guarir dolències físiques internes. Més endavant, al segle XVII, la majoria de les institucions mentals a Europa incloïen felins en les seves teràpies, perquè els ajudaven a tranquil·litzar i superar les crisis dels pacients.

Fins i tot el mateix Sigmund Freud tenia gats en les seves consultes amb la finalitat d'aconseguir que els seus pacients se sentissin més relaxats i deixessin fluir les seves emocions d'una forma més natural i espontània.

Beneficis de la teràpia assistida amb gats:

La teràpia assistida amb gats potencia el sentiment d'empatia, sol ser molt útil en persones amb problemes mentals, persones que viuen en situacions crítiques com reclusos o nens que viuen en barris marginals.

Acariciar un gat, parlar-li o llegir en la seva presència disminueix la pressió arterial.

El contacte físic és molt important per desenvolupar la salut mental i fomentar el creixement emocional de la persona, i molt eficaç en persones amb problemes d'autoestima.

Les presons, les residències d'avis, o els centres psiquiàtrics no acostumen a ser llocs gaire acollidors, però la presència d'un animal de compayia pot invertir de forma significativa aquesta situació; de fet, s'ha comprovat que a les presons on han deixat entrar animals amb aquesta finalitat, el nivell de violència ha disminuït considerablement.

Moltes persones quan estan malaltes o travessant situacions difícils, enfoquen els seus pensaments cap al gat i el benestar de l'animal.

Les persones amb una autoestima molt baixa milloren molt en la teràpia assistida amb gats, ja que aquests felins no ens jutgen, i no paren esment als nostres defectes, es mostren tal com són, i es deixen estimar tal com som.

Xè

10 mini animals

1. Micro camaleó

2. Cranc pèsol

 

3. Serp de Barbados

 

 

 

 

4. Pop wolfi

 

 

 

 

 

 

5. Tití Pigmeu

7. Granota de Borneo

6. Colibrí abella

 

 

 

8.  MicroGecko (dragó)

  Xè

9. Micro Estrella de mar

10. Jerbo pigmeo

La brama del cérvol

L'inici de la tardor és l'època de la brama del cérvol comú (Cervus elaphus). moment en què podem escoltar aquest fenomen que any rere any es repeteix des de finals de setembre fins a meitats d'octubre. Durant aquest curt període els mascles es disputen les femelles, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. Els mascles desenvolupen una intensa activitat, perquè no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, provocant-los també un desgast notable al final de la temporada del zel.

Les banyes, que s'han estat desenvolupant durant l'estiu, adquirint grandària, longitud i nombre de puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar, ara a la tardor perden la pell protectora que les recobreix (el vellut), perquè els mascles mateixos s'encarreguen de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres, i deixant així la seva petjada. Les demostracions de poder dels mascles inclouen les brames i lluites rituals, en les quals utilitzen la seva cornamenta. Els territoris preferits són lògicament on saben que les femelles han de beure o alimentar-se. Durant tota aquesta època de reproducció, els mascles no s'alimenten i passen tot el dia lluitant entre ells o copulant amb les femelles que hagin "guanyat", de manera que no és estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no han acumulat reserves suficients. Això sol afectar en major mesura als individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir, derrotats per animals de més edat i força. De vegades, dos mascles queden enganxats per les banyes de tal manera que moren per no aconseguir separar-se. A causa d'això, l'esperança de vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, (als que els va bé poden arribar als 20 anys). 

Hi ha mascles més joves i individus més dèbils o pacífics, que s'esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores cadascuna. Si no es produeix la fecundació, la femella torna a ovular 18 dies després. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles són lliures per abandonar els harems i tornar-se a ajuntar amb d'altres femelles fins a la tardor següent.

Durant tot l'any els mascles romanen solitaris o en petit comitè.  L'únic moment en què mascles i femelles conviuen junts és aquesta època de zel. La resta de l'any les femelles formen ramats amb les seves cries dirigides per una femella vella que estableix una rígida jerarquia i també s'encarrega de desplaçar, aturar el grup i triar els llocs de descans i de menjar del ramat.

Les femelles prenyades pareixen una cria, rarament dues, 8 mesos després, al començament de l'estiu entre els mesos de maig i juny. Els cervatells poden aixecar-se i seguir a la seva mare poc després de néixer, però ella els amaga entre la vegetació del bosc on regularment acut per alletar-los, cosa que fan fins als 3 mesos. Als 2 anys les femelles ja són adultes, mentre que els mascles aconsegueixen la maduresa passats els 3, i encara trigaran un parell d'anys més a poder vèncer la resistència dels veterans i apariar-se. 

Curiosament, les banyes protagonistes de les lluites de la brama, són una característica pròpia dels cèrvids actuals, ja que els seus avantpassats més remots no en tenien. La consecució d'aquestes astes és un estrany cas evolutiu, ja que els cérvols la desgasten i renoven anualment, el que suposa un gran esforç metabòlic. Per què un cop assolida aquesta magnífica banya, l'animal no la manté és un enigma encara sense resoldre i, des del punt de vista energètic, constitueix un clar malbaratament, cosa poc habitual en el regne animal. La pèrdua i renovació de les banyes es produeix entre març i abril. Pocs dies després, comença a créixer la nova banya, fet que suposa un esforç per al cérvol que, durant els quatre o cinc mesos de formació, ha de assimilar quilos de sals càlciques i fosfòriques. Les banyes creixen recobertes d'una pell molt vascularitzada i sedosa anomenada vellut. El mes de juliol, la banya arriba a la seva mida màxima i l'alt nivell de testosterona a la sang fa que el vellut es quedi sense irrigació sanguínia i, per tant, mori, així l'animal es frega sense tacte contra els arbres. Les femelles no disposen de banyes.

El millor moment del dia per observar la brama i les lluites dels mascles són les primeres hores del dia i al capvespre.

Que cal fer durant la brama a la Serra de Boumort

·        Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per tal de NO INTERFERIR en l'activitat d'aquest ungulat.

·        Procurar sempre d'anar en el silenci més absolut.

·        Circular sempre per les pistes principals i NO LES ABANDONEM per acostar-nos als animals, per què notaran la nostra presència, deixaran de bramar i fugiran.

·        Busquem un punt on sapiguem que hi ha una elevada activitat de brama i realitzem pacientment una espera en silenci, d'aquesta forma serà més probable que fem alguna observació interessant.

·        Portem prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l'observació. També podem dur una guia d'identificació d'ocells i de mamífers, sempre és distret aprendre d'altres animals mentre esperem.

·        És important disposar d'un vehicle tot terreny per realitzar segons quins recorreguts.

·        No cal fer una crida al civisme per tal que les activitats que s'hi duen a terme siguin sostenibles amb el medi natural.

·        Es recomana anar amb un guia especialitzat en el terreny.