El bany del gat

Hi ha la idea molt estesa que diu que els gats no són gens amics de l'aigua. Aquesta creença és certa… a mitges: Perquè si l'acostumem des de petit a l'aigua… en gaudirà molt.

El nostre amic pot aprendre a banyar-se com un hàbit. No obstant això, ha de ser realitzat en la fase de socialització del gatet, és a dir, entre el primer i segon mes de vida. En aquests mesos el gatet és receptiu a tots els ensenyaments de manipulació social que es vulguin impartir. A més és una activitat que reforça la relació entre el nostre amic i nosaltres, juntament amb el raspallat, les carícies i els jocs.

No tots els gats tenen por a l'aigua: molts no només juguen amb l'aigua, sinó que a més es mullen sols. Com a exemple una raça: els Turc Van, que viuen a la zona del llac Van (Turquia), l'aliment natural d'aquesta raça de gats són els peixos que ells mateixos pesquen al riu.
Abans de començar, hem de tenir clar que és important disposar de temps de sobres, una hora com a mínim, per poder gaudir del bany amb el nostre gat. També és convenient dialogar i acariciar-lo durant tot el procés per calmar-li l'ansietat.
- L'ambient ha de ser tranquil i si és possible, ha de ser la mateixa persona qui el banyi sempre.
- El bany es pot realitzar dins de qualsevol pila de la casa. Només requereix que el gat hi càpiga.
- Hem de tenir-ho tot preparat a mà (xampú, tovallola, assecador…) És important usar un xampú específic per a gats, no utilitzar qualsevol dels nostres.
- L'aigua ha de ser tèbia, a una temperatura d'uns 30 graus, i resulta convenient deixar córrer l'aigua abans de posar-li, a fi que l'animal ja associï soroll.
- Anem mullant el gat a poc a poc, al principi amb la mà o amb l'ajuda d'alguna esponja suau, i mai amb el doll de la dutxa directament.

El bany el farem acariciant-lo, d'una forma suau… recordem que sempre ha de ser un ambient relaxat i tranquil. Amb aquestes carícies ensabonarem al gat i deixarem que actuï sobre el pèl durant uns minuts. Una vegada transcorregut aquest temps, aclarim el cos de l'animal amb abundant aigua perquè no quedin restes del sabó que poden produir després picors o malestar.
Un cop passada aquesta fase arriba el moment de l'assecat del gat. És molt important realitzar un perfecte assecat de tot el pèl. No l'hem de deixar mai humit tret que sigui ple estiu i la temperatura ho permeti.
Per assecar el pèl és convenient iniciar amb una tovallola per treure la major quantitat d'aigua i després continuar amb un assecador d'aire calent. Mai no utilitzem un assecador el primer dia que banyem el gat perquè els molesta molt el soroll, i llavors mai més no voldria tornar-se a banyar. El més recomanable en els banys posteriors és usar algun assecador de poc soroll i encendre’l uns minuts abans d'utilitzar-lo perquè el gat s'hi habituï. Fem breus maniobres d'acostament perquè s'adoni que l'artilugi és inofensiu.
Si malgrat les nostres precaucions és impossible procedir a l'assecat, no ens preocupem, hem de tenir paciència, a poc a poc es deixarà. En aquests casos retirem la major part d'aigua amb una o més tovalloles seques, i permetem al mixet que s'acabi d'assecar en una habitació tranquil·la i calenta. Recordem que mai no hem de deixar-lo humit. Si no està molt espantat, una vegada sec, el pentinarem a poc a poc.
Banyar al gat ha de ser una activitat plaent per a ell i per a nosaltres.

Xè

Diferenciació entre mascles i femelles

- En algunes espècies de rapinyaires i aràcnids, les femelles són més grans que els mascles.
- En mamífers, la majoria de vegades el mascle és més gran.

- En el cas de les aus (normalment les migratòries), els mascles presenten un plomatge més cridaner que el de les femelles (dimorfisme estacional: mascles i femelles tenen un plomatge diferent durant l'estació reproductiva i durant l'estació hivernal o no reproductiva)

- En el cas dels mamífers en què els òrgans sexuals masculins (o les glàndules mamàries de les femelles) es manifesten de manera externa, el dimorfisme sexual és ben clar (el cas dels humans, gossos, vacuns, etc)

- dofí: en la regió ventral hi ha dues obertures longitudinals, que en el cas dels mascles es troben relativament allunyades entre sí, i en les femelles es troben molt properes entre sí (a més, a les femelles, a banda i banda hi trobem dos solcs, que corresponen als mugrons que segregaran llet i serviran per amamantar les cries).

- Papallona: l’abdomen del mascle (al final del tronc) acaba més en punta que el de la femella, que és un xic més arrodonit.

- grill: les femelles disposen d’una extremitat extra sota l’adbomen, que utilitzen per fer el forat a terra on pondran els ous.

- gripau: la femella NO és la granota. Són dues espècies diferents d’amfibis.

COM DIFERENCIAR MASCLE I FEMELLA ENTRE ELS NOSTRES AMICS:

AUS:

- Periquito comú: El mascle té la part del nas sobre el bec lleugerament más blavosa o lila, i la de la femella és més rosada-blanca o marronosa.

- Canari: el mascle de més de 6 mesos cantarà quan estigui sol, la femella només piula.

- Cotorra: no és possible saber-ne el sexe a simple vista, s’ha de recórrer a un examen veterinari. Només se sabrà pel comportament, ja que la femella és l’encarregada de fer el niu, amb branquetes.

- Carolina/ninfa: en exemplars adults (després de la primera muda, als 6 mesos) el mascle presenta uns colors més vius, mentre la femella té un plomatge de color més apagat. Sota la cua i les ales, el mascle és unicolor, la femella presenta unes aigües.

RÈPTILS:

-         La tortuga de caixa: La majoria dels mascles adults tenen l'iris dels ulls de color vermell, mentre que els de les femelles són de color cafè groguenc. Els mascles també difereixen de les femelles perquè les ungles de les seves potes posteriors són més curtes, robustes i corbes, i perquè la seva cua és més llarga i gruixuda.

-         La tortuga d’aigua: els mascles adults tenen la closca inferior cóncava, és a dir, tenen com una curvatura, mentre que les femelles tenen la closca completament plana. Això és pel fet que el mascle a l’hora d’aparellar-se es posa a sobre de la femella i amb aquesta forma tan peculiar fa que es pugui mantenir en la posició adequada tota l’estona. Un altre ítem per a distingir-les és que les tortugues femelles normalment són més grans tot i que per a confiar plenament en aquest diagnòstic s’ha de saber l’edat exacte que tenen els exemplars perquè si no tenen la mateixa edat una creixerà abans que l’altra. Finalment l’última característica que ens pot ajudar a distingir el sexe de les tortugues és que la tortuga mascle té les ungles bastant més llargues que la femella.

PEIXOS:

-       Hi ha un 10% que pateixen hermafrodisme (primer són mascles i després femelles o a l'inversa; o  ambdós alhora ,segons l'espècie, que tant produeixen espermatozous com òvuls). La resta són unisexuals, o sigui, mascle o femella des de naixement, com la majoria de vertebrats.

ROSEGADORS:

-   cobai: agafem el nostre amic cobai per les potes davanteres, de manera que pengi de les potes del darrere: si es mascle veurem com surt una punta del penis a la zona genital. Si és femella, la zona genital tindrà forma de Y, sense el punt. S’ha de repetir al cap d’uns dies sempre que “surti” femella, ja que podria ser un mascle neguitós.

Hamster: el mascle té més distància entre els genitals i la zona anal, en canvi la femella són dos orificis propers i si ens fixem trobarem 5 petits mugrons als laterals.

ALTRES PETITS MAMÍFERS:

- Fura: el mascle té més distància entre els genitals (una pretuberància que es nota sota el pèl, a la zona del melic) i la zona anal, que la femella (un orifici propera l’anus)

-    Eriçó: el mascle té l’organ genital a la zona ventral (com un melic). La femella té l’orifici genital proper a l’anus.

Xè

ansietat per solitud en gossos

Què és l'ansietat per solitud o separació?
És una reacció d'ansietat que s'observa en alguns gossos quan els deixem sols o quan la persona de qui depèn marxa. Es troben indefensos, sols, i els agafa l'atac de pànic que els fa reaccionar de diverses maneres.
Com es manifesta?
L'ansietat que pateix el nostre amic se sol manifestar a través d'aquests símptomes:
- Destrosses a la casa.
- Lladrucs i plors continuats.
- Defecació i micció dins de casa.
L'ansietat apareix fins i tot en uns minuts d'absència.
Quina és la clau per identificar el problema?
No tots els gossos que destrossen coses, borden o fan les seves necessitats a casa pateixen aquesta síndrome. Per poder identificar un problema d'ansietat, el gos ha de manifestar els símptomes només quan nosaltres ens trobem absents.
Per què els gossos tenen ansietat per solitud?
Les reaccions d'ansietat són molt freqüents en les espècies socials com el gos, i podria tenir el seu origen en una excessiva dependència del gos cap a un o varis membres de la família. Per això, els símptomes de l'ansietat es manifesten sempre quan la persona de qui depèn marxa, o moments abans.

Mesures a tenir en compte abans de sortir de casa

Ignorem el nostre amic durant uns 20 minuts abans de sortir de casa. No li donem pistes de la nostra sortida, (evitem frases com “tornaré aviat” o “porta't bé”).
Durant la sortida

Intentem camuflar o canviar l'ordre de presentació d'allò que fem moments abans de sortir i que normalment l'alteren (posar-nos l'abric, agafar les claus, tancar llums, fem-ho també en altres moments que no haguem de marxar). Ignorem la seva demanda d'atenció, si la fa (lladrucs, grinyols, llançar el menjar fora de la menjadora, etc), ja ens n'ocuparem quan tornem i faci més de mitja hora que som a casa.
En tornar a casa
Si s'exalta en excés, ignorem la conducta del nostre amic (això significa no mirar-li els ulls, ni parlar-li ni tocar-lo, per molt que ens costi) durant el temps necessari fins que es calmi i/o faci la seva vida normal per la casa. Hem de ser totalment indiferents als seus salts i mostres d'alegria excessiva. Una altra cosa és una rebuda tranquil·la, quan ens rebi amb les orelles endarrere, moviments enèrgics de cua, o amb la seva joguina preferida a la boca. Llavors ja podem tornar-li la mostra d'afecte acariciant-lo i fent-li petons si ens ve de gust.
No el castiguem
Ni per les destrosses ni per les conductes de la nostra absència. El nostre amic no entén per què se'l castiga.
Mai no tornem a entrar a casa si el sentim bordar, o aprendrà que quan ho fa, nosaltres tornem amb ell.
Mesures a seguir mentre som a casa 

Només ha de rebre atenció si és per iniciativa nostra, és a dir, l'hem d'ignorar per complet sempre que s'apropi a nosaltres en demanda de joc, carícies, passeig, menjar o qualsevol altre tipus d'atenció. No és un càstig, sinó una via per aconseguir que sigui més independent.
Ensenyem-lo a quedar-se descansant allunyat de nosaltres, tant a la mateixa habitació com en una altra diferent. Per a això hem de premiar-li amb carícies, menjar i/o joc cada vegada que es quedi tombat tranquil·lament en algun lloc allunyat de nosaltres. En cas contrari, és a dir, si es tomba al nostre costat o ens segueix per la casa, hem d'ignorar-lo completament (aquest és un exercici perquè deixi de sentir-se tan depenent de la persona; un cop vegem que ja no té ansietat per solitud i es mostri tranquil sense nosaltres, lògicament podem concedir-li també les carícies quan sigui al nostre costat).

Altres mesures  

Sortim a passejar amb ell sovint, juguem, fem que corri, que busqui, que se senti part del nostre joc.

Quan marxem, deixem-li joguines del tipus kong, que també es pugui distreure de la nostra absència (canviem-li sovint, amaguem-li petits "premis")

Fem parts o tot el procés de marxar (abric, claus, llums, etc) però no marxem.

L'ansietat per solitud no és un problema que pugui corregir-se en uns dies i no es soluciona adoptant un altre gos que li faci companyia

En molts casos poden ser necessàries diverses setmanes d'exercicis per solucionar el problema per complet. El compliment estricte de les pautes descrites i la paciència són les claus per aconseguir controlar el problema. 

PREVENCIÓ

Podem començar amb sortides curtes (d'uns segons, a un minut, a pocs minuts (fins aquí seria repetir la seqüència fins que ja no s'alteri gens) a un quart, a mitja hora), com faria la seva mare de cadell, i anar allargant el temps que passem fora molt paulatinament i no sempre a la mateixa hora, fins que reaccioni la nostra absència amb normalitat, i quan tornem l'ignorem fins que estigui tranquil, i llavors sí, el saludem obertament.

Xè

Els nostres amics han de prendre llet?

Sempre s'ha associat al gatet amb un plat de llet, com també se l'ha associat amb l'espina d'un peix a la boca, i al gos amb un os... no obstant això, cap d'aquests no són aliments apropiats per a gossos ni molt menys per a gats (que són bastant més estrictes quant a nutrició).

Quin és el problema amb els làctics?
La majoria de gossos i gats, igual que les persones intolerants a la lactosa (un terç de la població mundial), no tenen l'enzim lactasa que s'encarrega d'absorbir la lactosa. Com que la lactosa no es degrada, atrau aigua a l'intestí i actua com a laxant, provocant diarrees. Promou el creixement de bacteris i la fermentació.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que si la llet o els làctics senten malament no només és a causa d'una intolerància a la lactosa, sinó que pot ser per una al·lèrgia a la seva proteïna (llavors és indiferent que tingui lactosa o no).

Coses que hem de tenir en compte sobre la lactosa
- No tots els aliments tenen la mateixa quantitat de lactosa.
- L'humà és l'únic animal que decideix seguir consumint llet després de passar el període de lactància i l'únic que consumeix voluntàriament llet d'altres espècies (excepcionalment s'ha vist mares alletant cadells d'altres espècies entre els seus propis, però és un acte voluntari maternal, no pas decisió del cadell).
- No totes les llets són iguals, la llet de vaca, per exemple, conté molta lactosa, mentre que la de cabra té una quantitat relativament baixa.
- Els animals i humans al·lèrgics no poden consumir cap làctic, encara que sigui sense lactosa, ja que tenen reaccions a les proteïnes de la llet, no a la lactosa.

Podem donar-li derivats de la llet al nostre amic?
Si no és al·lèrgic podem donar-li certs formatges o iogurts, ja que en el procés de fermentació perden la majoria de la lactosa. També podem donar-li llet sense lactosa. En el cas del gat, només hem de donar-li llet específica per a gats.
Però en realitat no és necessari donar-los làctics. Si li donem el seu pinso específic comercial ja està equilibrat perquè no els falti calci. Si li fem nosaltres el menjar haurem de consultar amb un veterinari especialista en nutrició per assegurar-nos que li estem aportant tots els nutrients necessaris, personalitzat segons cada animal, mida, anys, constitució, raça, etc. i tampoc caldrà afegir-li làctics.

Però un de tant en tant...

Com ja hem esmentat, si el nostre amic és al·lèrgic, no li podrem donar làctics. Res. Ni deixar-li fer una llepada al gelat. Si notem que pateix diarrees quan li donem un tall de formatge és millor no tornar-ho a fer i consultem sempre al Centre Clínic Veterinari.
Els gatets o cadells no han de prendre llet sense lactosa, sinó llet en pols dissenyada per a la seva espècie, ja que la composició varia completament d'una espècie a l'altra i poden tenir deficiències en el creixement i problemes digestius. Si li donem llet de vaca a un gatet en creixement, li estarem provocant diarrea a un animal amb les defenses baixes i especialment sensible a la deshidratació. Aquesta situació concreta és greu i pot arribar a provocar la mort del petit.

Quins productes làctics són millors?
En el cas que en entossudim a donar-li un producte làctic, tot i saber que no el necessiten:
- Per a cadells i gatets, la llet en pols de la seva espècie (la de gossos no val per a gats i viceversa)
- Productes sense lactosa dissenyats per a intoleràncies
- iogurts, pel seu baix contingut en lactosa poden ser més ben tolerats
- Els formatges curats també han perdut la majoria de la lactosa
- La llet de cabra és menys nociva que la de vaca
- Llet evaporada

En resum, la lactosa pot sentar malament a alguns animals igual que passa a moltes persones. No obstant això, el iogurt i els formatges, en tenir menys lactosa, es toleren molt millor. Això no significa que puguem abusar d'ells (tampoc no és necessari el seu consum).
En cas que el nostre amic sigui al·lèrgic a la lactosa, haurem d'evitar qualsevol tipus de làctic (ni formatges, iogurts, cremes, gelats, flams, etc).
Encara que comprem productes sense lactosa, seguiran tenint proteïnes i donant al·lèrgia.
Si tenim un cadellet que encara necessita prendre llet materna, és imprescindible que sigui llet en pols formulada per a la seva espècie. Només així creixerà fort i sa. La llet d'altres espècies (de cabra, vaca, etc.) pot provocar-li diarrea.

Xè