Olfacte caní

L'anatomia del nas del gos afavoreix el seu desenvolupat olfacte quan, en primer lloc, les cavitats nasals tenen una orientació que permet ampliar el camp olfactiu. Per altra banda, en ingressar l'aire en el nas se separa en dos corrents: el primer va cap als pulmons, com a tots els mamífers, però en els gossos un segon corrent es dirigeix de forma directa a les cèl·lules olfactòries, mitjançant les quals el reconeixement de les olors per part del gos es fixa en forma d'imatge olfactiva. D'aquesta manera, cadascuna de les olors és reconeguda com a signe de determinades circumstàncies, i cada vegada que l'animal torna a percebre una olor ja coneguda, sap exactament a quina circumstància correspon.

Nas humà, nas caní
- La superfície olfactoria del nas humà és de 5 cm quadrats, l'àrea olfactiva del gos és de 150 cm quadrats.
- El nombre de cèl·lules olfactives de l'home és de 5 milions, en el gos pot arribar a 220 milions
- La capacitat olfactiva del gos és d'un milió de vegades superior a la humana.
- Les olors ajuden als gossos a orientar-se i comunicar-se; a través de les olors poden percebre l'estat d'ànim d'altres gossos i de les persones.
- És 10,000 vegades més sensible que el seu gust.

- La nostra membrana nasal amida aproximadament 165 cm. quadrats, mentre que la canina amida uns 2.000 centímetres quadrats.

Estímuls olfactius
Són produïts per petitíssimes quantitats de substàncies volàtils que, donada la seva composició química, exciten diverses sensacions en les mucoses olfactives; aquestes substàncies poden ser més o menys pesades que l'aire i poc solubles en aigua.
Una pluja lleu, per exemple, pot augmentar l'activitat olfativa d'un gos en una pista seca; Les partícules odoríferes són de pes diferent, algunes tendeixen a caure al sòl, mentre que altres suren en l'aire. Per aquesta raó, alguns gossos ensumen arran de terra mentre uns altres s'orienten seguint l'olor aèria amb el cap alçat.

La capacitat de destriar entre infinitat d'olors
Una persona sense entrenament podria citar alguns centenars, potser algun miler d’olors. Un perfumista especialitzat i amb molta experiència podria distingir entre 30000 matisos aromàtics. Però un gos pot destriar una molècula entre un milió d'altres diferents.

Feromones
Són substàncies volàtils presents en les secrecions corporals d'un animal que intervenen en la regulació de conductes com el sexe, la formació de jerarquies o l'establiment de la unió materno-filial. Diversos fluids corporals contenen feromones i la seva captació és portada a terme per l'òrgan vomeronasal, una espècie de segon olfacte situat en la base del paladar. No existeixen dues persones que posseeixin idèntica olor, això es deu al fet que l'olor animal és una barreja de nombroses substàncies del tipus dels àcids grassos, que oloren de manera diferent. Els científics han determinat que les feromones de cada ésser són úniques i pròpies de cadascú, com a una característica pròpia i irrepetible. De fet, per al gos existeixen tantes olors diferents com éssers "olorosos" en la Terra.

Olfacte al servei de la humanitat

Els gossos entrenats per la policia o pels bombers demostren habilitats superiors i són utilitzats per a situar droga i per trobar persones sota la runa d’un edifici o la neu.
S'ha començat a emprar gossos per a la detecció d'alguns tipus de càncer (ni els més moderns i sensibles aparells de detecció de substàncies oloroses no han pogut superar la capacitat olfactiva del gos).

Xè

També et pot interessar:

 VISIÓ CANINA
L'OÏDA CANINA 

Venda - Abandonament de gossos i gats

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ultima un avantprojecte de llei que inclou la normativa bàsica del comerç i tinença responsable de gossos i gats, amb la qual hi ha la prohibició de la venda d'animals a les botigues.
De moment, en la normativa de la Protecció pel Benestar Animal ja es prohibeix l’exhibició d’animals vius en aparadors externs de les botigues d’animals i la seva utilització com a premi o regal. Que pot comportar una multa de fins a 200.000 euros.
Un dels objectius bàsics de la normativa és evitar l'abandonament (per la compra compulsiva d'animals de companyia), —que a Catalunya, l’any passat superaven els 30.000 casos—.
El president del Col·legi de Veterinaris Bernat Serdà, assegura que és necessari "posar una mica d'ordre en el sector perquè hi ha moltes irregularitats en el tema de les importacions. Vénen molts gossos de l'est que es canalitzen a través de sistemes que no estan controlats”, referint-se també a la venda d’animals a través de les xarxes sense estar legalment donats d’alta com a centres de criança.
Com en tota activitat empresarial, l’obtenció d’una rendibilitat econòmica fa que els animals siguin tractats com un objecte més del negoci. Això propensa la cria intensiva d’animals de múltiples espècies i l’extenuació de les mares, el deslletament prematur i els viatges en condicions d’amuntegament, cries que moren pel camí o un cop han sigut venudes, la clausura en botigues fins que els venen, les malalties i els traumes que desenvolupen en molts casos i que els marcaran per tota la vida. Animals exòtics que passen tota la seva existència als aquaris, terraris o gàbies, i duen una vida miserable i en contra de la seva pròpia naturalesa, en hàbitats que no els són propis, la incomprensió per part del comprador...

I com a conseqüència: L'ABANDONAMENT
Són molts els animals que es troben pels carrers sols i sense una llar. Per això és important que abans d'adquirir un animal, la persona sigui realment conscient de les conseqüències de prendre aquesta decisió, a fi de no arribar a l’extrem de voler abandonar-lo.

- La vida d’un gos o gat pot variar entre 12-18 anys
- El seu benestar ha de ser continu i durant tota la seva vida.
- El gos ha de sortir un parell de cops al dia, com a mínim, tant si plou, si fa fred, com si estem cansats.
- S’han de netejar les seves deposicions.

- No s’han de quedar sols més de mig dia.
- No han de viure tancats en una gàbia, ni lligats.
- S’ha de tenir en compte les possibles destrosses al mobiliari o roba. I que ell no n'és conscient.
- Perden pèl, sempre.

- Necessita un manteniment de cada part del cos (oïdes, ulls, ungles, glàndules anals, higiene bàsica, raspatllat, dents...)
- Possibles problemes de comportament per una educació inadequada
- Pensem què farem quan arribin: el cap de setmana i les vacances.
- Els cadells creixen, i de vegades més del que ens esperem.
- S’han de posar les vacunes anuals, la desparasitació cada 3 mesos, esterilitzar tant mascle com femella passat el primer zel (no embaràs).
- A l’estiu tractament contra puces, paparres i leishmània.
- Pot ser que es posin malalts.
- Arribaran a vells abans del que ens agradaria, i necessitaran més atencions.

Si tot i així estem disposats a tenir un nou company, els refugis d’animals són la millor opció per adoptar aquell que vegem que ens necessita.

Xè

Potser també t'interessa: - La Llei de Protecció d'Animals a Catalunya

Eutanàsia en gossos i gats

El terme eutanàsia prové del grec "eu" que significa “bona” i “thanatos” que significa mort, (literalment traduït d'acord amb el seu significat: "bona mort").
Existeixen quatre criteris principals que asseguren que la mort per eutanàsia sigui humanitària.
L'acte de l'eutanàsia haurà de:
1- Ser indolor
2- Aconseguir un ràpida pèrdua del coneixement seguida de mort.
3- Minimitzar la por i el sofriment de l'animal
4- Ser confiable i irreversible
Per complir aquests criteris, el mètode s’ha de prendre tenint en compte l'espècie, l'edat i la salut de l'animal.

Raons per a l'eutanàsia
La decisió d’aplicar l’eutanàsia és un tema ètic complex que involucra molts factors. La Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA, World Society for the Protection of Animals) creu que l'eutanàsia és acceptable i necessària quan l'animal està patint a causa d'una malaltia o ferida incurable, presenta un quadre clínic inoperable o intractable, l'afecten quadres debilitants progressius o quan l'animal suposa un risc suficientment significatiu per a la salut i seguretat humana o d'altres animals (a causa de malaltia contagiosa incontrolada o comportament agressiu no reeducable)

La Societat Mundial per a la Protecció dels Animals (WSPA) NO justifica cap massacre de gossos i gats com una mesura de control de la població.

ON? Òbviament depèn de cada cas, però si es presenta l'oportunitat d’escollir, es pot plantejar fer-ho a casa, que comportaria més confort i tranquil·litat pel nostre amic i per a nosaltres mateixos, o sinó al mateix centre veterinari facilitant així la seva feina.

QUI EUTANÀSIA? només personal qualificat, o sigui, exclussivament el veterinari.


QUAN? per evitar allargar l’angoixa de tot el que implica un situació així, es recomana al més aviat possible.

QUI HA D’ESTAR PRESENT? la nostra presència és un risc, perquè si les coses surten bé i l’animal no es resisteix o no té cap reacció adversa, percebrem un sentiment d’haver fet bé de quedar-nos al seu costat; però si les coses es torcen, acaba donant lloc a records dolorosos imborrables.

QUÈ PASSARÀ? Succeeix molt ràpidament des que es seda l’animal fins que queda inconscient i fa l’últim sospir.

Després de la mort
Pot ser un moment bastant desagradable, ja que s’han de prendre decisions respecte el cos de l’animal. Hi ha la possibilitat de deixar que la clínica o centre veterinari se’n faci càrrec, o d’endur-nos el cos per enterrar-lo, o al crematori. El millor és haver-ne parlat amb anterioritat amb el Centre Clínic Veterinari.

Al propietari:
La mort, tot i que a vegades sigui un tema tabú, forma part de la vida, és un procés natural, però no deixa de ser difícil i dolorós assimilar la pèrdua d’un individu amb qui s’ha creat un vincle.
Tots voldríem una mort plàcida i digna. Hem de pensar que els nostres amics sí poden optar per aquest pacífic final. L’eutanàsia és indolora, ja que, abans d’administrar-li la dosi letal, l’animal s’adorm.
No deixem que el nostre amic pateixi o s’allargui innecessàriament una pèssima qualitat de vida.
No ens hem de sentir culpables per aquesta dura decisió: és el que, segurament, triaríem per a nosaltres mateixos. El nostre amic ens ho agrairia.

Xè

Visió canina

Com i què veuen els gossos?
La clau és saber la conformació dels seus ulls, considerant tots els aspectes, el que ens permet inferir quines coses pot percebre el gos i quines no. La dada que més es té en compte és la conformació de la retina, sector clau de l'ull on es troben cèl·lules especialitzades per a la captació de la imatge. Bàsicament hi ha dos tipus de cèl·lules a la retina: cons i bastons. La quantitat i distribució de les quals ens dóna una aproximació clara de què poden i què no poden veure els gossos.
Quant a la llum, tenen una visió òptima en el crepuscle, o sigui alba i vespre, que són les hores de caça natural per al gos (o dels seus antecessors que vivien de la caça). La visió nocturna és també bastant bona, pel fet que darrere de la retina tenen una estructura que els permet una captació important de la llum quan aquesta és escassa. Sobre la visió dels colors, aspecte molt discutit durant molt temps, la quantitat de cèl·lules que tenen per a la captació i diferenciació de colors, fa que la seva retina sigui similar a la dels humans daltònics (ocorre en 4% dels éssers humans masculins). Això significa que capten i diferencien molt bé alguns colors però no uns altres. Les dificultats majors són amb el vermell (en tota la seva gamma) i el verd a causa de tenir solament 2 tipus de cons en lloc de 3.
La visió perifèrica és molt bona, en detriment de la visió binocular, sobretot per la disposició dels globus oculars en la cara del gos. Aquest aspecte varia segons les races, però bàsicament es compleix per a tots;
tot i així, l'estimació de la capacitat de l'ull per al detall és 6 vegades més pobra que en un ésser humà. Un fet molt clar és que capten veloçment els objectes en moviment, però no els fixos.(per això poden passar pel costat d'un gat que roman immòbil i no veure'l). De totes maneres, l'oïda i l'olfacte compensen aquesta dificultat.

Xè

Pot ser que també t'interessi:  OLFACTE CANÍ 
OÏDA CANINA