divendres, 9 de març del 2012

Declaració Universal dels Drets dels Animals

Adoptada el 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals. Proclamada el 15 d’octubre de 1978 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals. Posteriorment aprovada per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació la Ciència i la Cultura) i per l’ONU (Organització de les Nacions Unides ).

PREÀMBUL DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L'ANIMAL
Considerant que tot animal té drets, Considerant que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals,
Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món,
Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo,
Considerant que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos,
Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals.

PER TOT AIXÒ, ES PROCLAMA EL SEGÜENT:

Article.1r
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.
Article.2n
A) Tot animal té dret al respecte.
B) L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
C) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article.3r
A) Cap animal serà sotmès a maltractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.
B) En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor i no ha de generar angoixa.

Article.4t
A) S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer a ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, com a viure en el seu medi natural, ja sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.
B) Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article.5
A) Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.
B) Tota modificació d’aquest ritme o condicions que sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit dret.

Article.6
A) Tot animal que l’home hagi acollit com a company té dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
B) L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i degradant.

Article.7è
Tot animal adquirit per a treballar té dret a gaudir d'un límit en el temps i la intensitat del seu treball, a una alimentació adequada i al repòs requerit.

Article.8è
A) Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol naturalesa.
B) Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article.9è
Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res no li produeixi ansietat o dolor.

Article.10è
A) Cap animal no ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà.
B) Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article.11è
Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.

Article.12è
A) Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir , un crim contra l’espècie.
B) La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al genocidi.

Article.13è
A) Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
B) Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

Article.14è
A) Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.
B) Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.

dimecres, 29 de febrer del 2012

Època d'aparellament del canari


El període més interessant de tot el cicle vital dels canaris és el relatiu a la reproducció.
Encara que per fer-los criar hem de complir dos requisits indispensables: disposar d'un lloc tranquil i adequat per instal·lar la parella, i sobretot disposar de temps, ja que la cria porta molta dedicació. Cal proporcionar-los material per al niu, controlar els ous, preparar diàriament el menjar per a les cries, els pollets, netejar més sovint la gàbia i els accessoris, etc.
Al febrer se'ls ficarà en un habitacle d'almenys 50 cm de llarg, amb dos compartiments separats per una xapa que es treurà quan se'ls ajunti per l’aparellament, de manera que la femella quedi en un costat i el mascle en l'altre sense que es puguin veure.
Durant aquest temps se'ls proporcionarà, tant a la femella com al mascle, dues vegades per setmana, una barreja formada per pasta de cria seca, germinat, cous-cous i dent de lleó finament trinxat que es prepararà al matí es retirarà a la nit (les restes no són reaprofitables).
Encara que durant aquest temps el mascle manifesti el seu desig d'aparellar-se amb un cant fort i perllongat, volant sense parar d'un costat a un altre de la gàbia, i picant els filferros i travessers de gàbia; i la femella demostri el mateix desig buscant qualsevol bocinet de ploma o un altre material, agafant-lo fortament amb el seu bec i dipositant-lo després en un racó de la gàbia, no és recomanable ajuntar-los fins a almenys primers o mitjans de març a causa de tres factors fonamentals:
- Els canaris que reprodueixen per primera vegada no són prou madurs (els canaris estan en condicions de reproduir-se als 9-10 mesos).
- Els dies són encara massa freds. Hi ha poques hores de llum (la llum estimula en els canaris les ganes de reproduir-se, molt més que la calor, a més els pollets de la primera niuada no reben suficient aliment i la llum natural no pot ser substituïda per llum artificial)
Hauríem de posar a punt els canaris per a la reproducció de la següent manera:
-         Tallar una mica les ungles si són molt llargues per evitar que perforin la closca dels ous o que s'emboliquin en el material del niu. Si el bec ha crescut massa cal tallar-lo a l'altura que s'hauria de trobar normalment, ja que pot resultar perillós per als pollets mentre estan sent empapussats.
-         Es recomana desplomar la zona que envolta la claveguera de la femella, ja que la fecundació es produeix per contacte i un excés de plomatge podria fer-la fracassar.
Una vegada que s'ha ajuntat a la parella poden ocórrer dues coses:
- Que es produeixi l'acoblament (això ocorre si els dos membres estan en zel).
- Que es barallin constantment. En aquest cas, caldrà vigilar-los perquè no es facin mal i separar-los immediatament.
Però el normal és que als pocs dies cessin la baralla i s'apariïn.
Arribat aquest moment cal proporcionar a la parella un niu i material per al farcit. El niu pot ser de dos tipus: exterior i interior.
L'exterior té l'avantatge que no treu espai dins de la gàbia.
L'interior, encara que llevi una mica d'espai, té l'avantatge que quan els pollets defequin, cau tot a la safata de la gàbia i no al terra.

És aconsellable que el niu es col·loqui en una cantonada de la gàbia i que estigui coberta amb un drap per proporcionar a la canària la penombra i la tranquil·litat que necessita per dur a terme la incubació.

Per emplenar el niu, el millor és proporcionar-los pèl de cabra que la femella, ajudada en alguns casos pel mascle, anirà dipositant en el niu amb cura. En general, si el niu està ben construït és perquè la canària és bona, la qual cosa significa que la reproducció es portarà a terme sense majors inconvenients.

dijous, 23 de febrer del 2012

L'estrès en els gossos


Les hormones de l'estrès són necessàries per als animals perquè són un dels factors que provoca l'estat d'alerta. Però quan aquesta tensió és excessiva, com a les persones, també és capaç de reduir la seva esperança de vida.

L'estrès escurça la vida dels gossos
Quan un gos té por, s'atemoreix o s'excita més del normal, la concentració d'aquestes hormones en el cos augmenta i el seu organisme bombeja adrenalina. Quan això succeeix amb massa freqüència l'excés d'estrès obliga al metabolisme del gos a treballar a un ritme massa elevat constantment i això desgasta les artèries". En altres paraules, els gossos massa nerviosos, massa avorrits o en tensió constant solen viure menys anys.
La màxima de prendre's la vida amb calma és, per tant, vàlida també per a gossos. A més, "els motius d'estrès dels gossos no són tan diferents dels de les persones", afegeix l’etòloga Turid Rugass, autora del llibre 'El llenguatge dels gossos. Els senyals de calma' (Kns, 2013). Els gossos s'estressen quan nosaltres ens enfadem o quan els esdeveniments succeeixen a una velocitat que no poden controlar. Però, sobretot, quan són incapaços de solucionar una situació que els afecta; el mateix que ens passa a les persones. L'ansietat destrueix l'enzim telomerasa, i això redueix la nostra longevitat.

Com reconèixer a un gos estressat?
Un gos que pateix estrès necessita reduir-lo, i necessita la nostra col·laboració i confiança per aconseguir-ho. Alguns senyals ajuden a identificar un gos que pateix estrès.
- És hiperactiu: no pot estar tranquil i sembla incapaç de concentrar-se.
- Es grata, mossega o llepa de forma compulsiva.
- Pot destrossar els mobles de la llar i fins i tot fer les seves necessitats dins de l'habitatge.
- Borda de manera excessiva i udola constantment.
- La diarrea i el mal alè del gos també poden ser símptomes d'estrès.
- Falta de gana, així com una pèrdua de salut - El gos tremola, intenta mossegar-se la cua, panteixa massa o mostra fixació per determinats objectes.

Com evitar que el nostre amic s'estressi
Hi ha una màxima: "Un gos estimat és un gos tranquil". I això consisteix a: No tancar-lo, no lligar-lo, que no estigui sol més de tres hores seguides, que tingui alguna joguina o distracció, unes simples carícies, que surti a passejar, a córrer, que jugui amb nosaltres, que tingui el menjar i l'aigua sempre a punt, que tingui ombra a l'estiu i esclafor a l'hivern. En definitiva: Que se senti estimat i en família. Sempre.

La Post-hibernació de les tortugues


La post-hibernació:
Aquesta etapa és molt complicada per a les nostres tortugues ja que vénen de no alimentar-se durant diversos mesos, on el seu metabolisme gairebé és basal i els seus sistemes orgànics gairebé no han funcionat.
Després de la hibernació es comencen a moure i estar una mica més actives. Algunes surten de la hibernació i comencen a menjar als pocs dies, altres es demoren algunes setmanes, dependrà molt de la quantitat d'energia acumulada en forma de teixit adipós que hagin aconseguit abans de l'hivern.

Que he de fer una vegada desperta la meva tortuga?

1- Hem de pesar l’exemplar i comparar-ho amb el pes anotat en la bitàcola de quan va començar a hibernar, hauria d'haver-hi una diferència de pes de tipus negativa d’un 1% del seu pes (disminució).
2- Hem de col·locar l’exemplar perquè prengui sol, això l'activa i ajuda al seu metabolisme, però encara no li donem res de menjar aquest primer dia.
Si on vivim, els raigs solars no donen una temperatura ambient prou elevada, podem col·locar un llum amb bombeta infraroja i deixar la tortuga a sota la llum per unes hores fins que en tocar la seva closca estigui tèvia, després canviem la bombeta per una de llum blanca i amb raig UVA, això fins que millori la temperatura ambient del sol (per als exemplars de recintes d’exteriors o jardins, sortiran ja quan el sol i la temperatura ambient estigui sobre els 24-25º C).
3- Hem de col·locar l’exemplar amb una mica d’aigua tèbia perquè s'hidrati, prengui aigua, miccioni (orinar) i algunes defequen.
4- En aquests banys podem agregar vitamines a l'aigua, això ajudarà al fet que comenci a menjar en els propers dies.
5- Entre el 2-5 dia podem començar a donar-li els seus aliments preferits.
6- Si l'exemplar no menja passats 15 dies de post-hibernació, és perquè té l'anomenada anorèxia post-hibernació, llavors hem de continuar amb banys d'aigua tèbia 2 vegades al dia (10 minuts cadascun) col·loquem vitamines a l'aigua, haurà de prendre el sol sovint, i amb això ja hauria de començar a menjar als 5-7 dies. En cas contrari consulteu un veterinari especialista de rèptils.
7- Tan bon punt la nostra amiga comença a menjar de forma regular podríem relaxar-nos una mica, però sempre anem amb compte en la presentació de quadres respiratoris que són comuns post-hibernació.
8- Dins del primer mes post hibernació hem de mantenir de forma regular l'ús de vitamines en el seu aliment o aigua. Després hem d'espaiar l'ús de les vitamines i minerals a 1 vegada o 2 vegades per setmana.

Potser també t'interessa: La hibernació de les tortugues