dimarts, 20 de setembre de 2011

L'aigua és vida



Sense aigua, ni els animals ni les plantes podríem existir, És part constitutiva del protoplasma cel·lular, sense la qual no és possible la circulació dels nutrients. Els animals se'n proveeixen bevent-la, ingerint aliments humits o a través de la superfície del cos. La pèrdua d'aigua es produeix per excreció (suor), defecació (orina) i evaporació. El balanç hídric depèn també del medi ambient, és a dir, de la humitat, la temperatura, el vent i la humitat dels aliments.
La vitalitat dels animals està subjecta en gran part a la capacitat de suportar canvis en el balanç hídric i a la facultat d'evitar canvis perjudicials mitjançant dispositius de protecció o processos de regulació.
  - Facilita la digestió
- Regula la temperatura corporal
- Lubricació de conjuntures
- Forma part dels fluids corporals
- transporta els nutrients
- Condueix el so a través de l'oïda mitjana
- Elimina el rebuig del cos
Segons el rang d'adaptació a zones de major o menor humitat es distingeixen grups d'animals de diferent tolerància:
• Aquàtics: que han d'estar contínuament banyats per l'aigua i viure en ambients aquàtics. Pertanyen a aquest grup els peixos, alguns amfibis (granotes i gripaus aquàtics i les seves larves o capgrossos), certs mamífers (balenes, dofins i catxalots) i molts invertebrats (estrelles de mar, eriçons, etc.).
• Higròfils: que necessiten alta humitat ambiental, com els llimacs, llombius, etc. Sense un ambient molt humit no aconsegueixen sobreviure.
 • Mesòfils: que tenen certa defensa contra l'evaporació, com els caragols, les aranyes i molts insectes, però sempre necessiten d'un ambient humit per mantenir l'aigua en els seus cossos.

• Xeròfils: amb defenses especials contra l'evaporació, com són cutícules i closques, o que assimilen contínuament aigua a través dels aliments, és el cas de les aus, dels rèptils (tortugues) i de la majoria dels animals terrestres. En aquesta categoria existeixen moltes variants. Alguns animals estan més adaptats als ambients secs que uns altres. Els animals del desert costaner poden viure amb una mínima quantitat d'aigua, que obtenen només a través dels aliments, sense beure aigua durant molt temps o mai.
El cos de l'home està constituït en un 73% d'aigua, que ha de ser renovada contínuament a través de la beguda i dels aliments. L'ésser humà pot resistir pocs dies sense beure aigua, perquè quan manca, els processos vitals del seu organisme es paralitzen.
El cos de les meduses, que viuen en l'aigua marina, i té aquest seu caràcter gelatinós, conté fins a 99% d'aigua.
Curiositats
Certa varietat de formigues pot fer créixer el seu ventre fins a un centímetre per emmagatzemar una mescla d'aigua i sucre, anomenada nèctar, que els serveix d'aliment. Quan els falta aigua, la resta de les formigues recorren a les seves companyes per prendre’ls el líquid vital.
Un camell pot beure fins a 80 litres d'aigua d'una sola vegada. Beuen tota l'aigua que poden perquè, en el desert, probablement passen diversos dies fins poder tornar a prendre'n, però contràriament al que es diu, no es guarda a la gepa, la qual només està formada per greix.