Instruccions per donar una píndola a un gat

1. Prengui el gat i bressoli'l amb el braç esquerre com si estigués sostenint un nadó. Col·loqui els dits índex i polze de la mà esquerra per aplicar una suau pressió a les galtes del gat mentre sosté la píndola amb la dreta. Quan el gat obri la boca, llanci la píndola dintre. Permeti-li tancar la boca amb la finalitat que empassi la píndola.
2. Agafi la píndola del terra i el gat de darrere el sofà. Torni a bressolar al gat i repeteixi el procés.
3. Vagi a buscar el gat al dormitori i llenci la píndola bavejada a les escombraries.
4. Prengui una nova píndola de la caixa, bressoli el gat, ara amb el braç dret, mantenint les potes del darrere fermament subjectes amb la mà esquerra. Forci l'obertura de les seves mandíbules i empenyi la píndola dintre de la boca amb el dit polze. Mantingui la boca del gat tancada mentre compta fins a deu.
5. Tregui la píndola de la peixera i el gat de damunt l'armari. Cridi la seva parella.
6. Agenolli's al terra amb el gat fermament sostingut entre els seus genolls. Mantingui les potes del darrere i davanteres quietes. Ignori els grunys que emet el gat. Demani a la seva parella que sostingui el cap del mixet amb una mà mentre li obre la boca amb la regla de fusta. Llanci la píndola dintre i fregui vigorosament la gola del gat.
7. Extregui el gat del portarrotlles de la cortina. Porti una altra píndola de la caixa. Recordi comprar una nova regla i reparar les cortines. Escombri curosament els trossos de figures de porcellana per poder després enganxar-los.
8. Emboliqui el gat amb una tovallola gran i demani-li a la seva parella que el mantingui estirat, amb només el cap visible. Posi la píndola en una palleta. Obri la boca del gat amb un llapis. Posi un extrem de la palleta a la boca del gat i l'altre a la seva. Bufi.
9. Verifiqui el prospecte per a assegurar-se que la píndola no és nociva per a éssers humans. Begui un got d'aigua per a recuperar el sentit del gust. Apliqui apòsits als braços de la seva parella i netegi la sang de la catifa amb aigua freda i sabó.
10. Porti el gat de la teulada del veí. Prengui una altra píndola. Posi el gat a l'armari i tanqui la porta sobre el seu coll, deixant només el cap fora. Forci l'obertura de la boca amb una cullera per a postres. Llanci la píndola en el seu interior amb una banda elàstica.
11. Vagi al garatge a buscar un tornavís per a tornar a col·locar la porta de l'armari en les seves frontisses. Apliqui's compreses fredes a les galtes i verifiqui quan es va vacunar l'última antitetànica. Porti la camisa que duia posada a la rentadora.
12. Cridi als bombers per a baixar al gat de l'arbre del carrer de davant. Demani disculpes al seu veí, que s'ha estavellat contra la reixa tractant d'escapar del gat furiós.
13. Lligui les potes davanteres del gat a les del darrere amb una corda. Amarri'l fermament a la pota de la taula de la cuina. Busqui guants de treball pesat. Mantingui la boca del gat oberta amb una petita palanca. Posi la píndola a la boca seguida d'un gran tros de carn. Mantingui el cap vertical i aboqui mig litre d'aigua a través de la gola del gat perquè empassi la píndola.
14. Faci que la seva parella, si és que pot conduir, us dugui a la sala d'emergències. Assegui's tranquil·lament mentre el doctor li embena els dits i el front, i mentre li treuen la píndola de l'ull. En el camí de tornada, aturi's a la botiga de mobles per comprar una nova taula per a la seva cuina.
15. Acudeixi al seu veterinari.

*trobat x internet en castellà. Traducció Xè

Les espigues en els gossos

Amb la calor, van apareixent diferents herbes que germinen i despleguen conjunts d'espigues que es van desprenent de la planta segons es va assecant, amb el vent o amb el frec del pas d'animals i persones. És la forma de propagació de les plantes gramínies. Estan dissenyades amb aquesta típica forma d’ham, per adherir-se als éssers vius que passen al seu costat i així ser transportades fins a un punt distant on eclosionar, quan les condicions mediambientals siguin bones, i reproduir una nova planta. Aquesta forma de paraigua els permet quedar fortament enganxades als animals i es van enfonsant cada vegada més en el punt on estan ancorades.

Les principals patologies que produeixen les espigues són:

 - Otitis, en introduir-se a l’oïda. Resulten molt doloroses per al gos si tenim en compte que l'interior de l'oïda és molt sensible i el material de l'espiga és aspre i de gran rudesa. En anar avançant per l'interior del conducte auditiu poden arribar a perforar el timpà, que és la membrana que separa l'oïda externa de l'oïda mitjana. Sense cap dubte les espigues auriculars són una de les principals causes d'otitis en els gossos.

- Introducció en les fosses nasals. Quan s'inspira l'aire en respirar al costat de les espigues. És més freqüent del que es podria suposar i provoca una forta irritació del nas, sent els principals símptomes els esternuts exagerats d'aparició sobtada, que pot acompanyar-se de secreció o hemorràgia nasal. L'extracció en aquest cas és més complicada que en l'oïda, ja que és necessària l'anestèsia general (els raconets o circumval·lacions de l'interior de les fosses nasals poden fer molt dificultosa la localització i extracció de les espiga).

- Una espiga a l’ull, no és rar que les espigues s'allotgin en l'espai entre l’ull i la parpella, tant superior o inferior com sota la “tercera parpella” pròpia dels gossos. És fàcil imaginar que produeix moltíssimes molèsties, dolor, i si no és extreta amb rapidesa, úlceres corneals.

- A l'interior de la boca, es claven en les genives i provoquen abscessos o infeccions, amb trastorns de la deglució. En ocasions les hem trobat fins i tot en els conductes de les glàndules salivessis, provocant infeccions i inflamacions d'aquestes glàndules.
- Espigues interdigitals, les que veiem amb major freqüència després de les auriculars. Es produeixen quan l’espiga es queda en un primer moment enganxada en el pèl entre dos dits, per posteriorment anar pressionant i travessant la pell fins a introduir-se en la pota i produir una infecció. Es localitzen perquè el gos es mossega o es llepa la zona, coixeja i sagna o supura per una ferida o fístula que trobem entre els dits. És imprescindible l'extracció quirúrgica de l'espiga per aconseguir la curació i evitar que pugui seguir migran cap a l’interior.

 
- Altres localitzacions menys freqüents són en el prepuci o embolcall de pell que envolta al penis, provocant gran inflamació i moltes molèsties; també introduint-se en la vagina; sota la pell en diferents punts de l'organisme com l'abdomen o coll; i fins i tot a l'interior del propi abdomen o en el tórax, originant nòduls o abscessos d'importància clínica.

Els passos que hem de seguir

L'aspecte més important serà constatar els primers símptomes en el cas que una espiga hagi superat les nostres precaucions, per la qual cosa estarem atents a les sacsejades del cap o quan l’inclina de manera exagerada a les molèsties en una extremitat o coixeses, als esternuts o secrecions nasals, irritació ocular, a ferides en qualsevol part del cos o a qualsevol altre signe que ens sembli d'importància. L'extracció precoç d'una espiga evitarà que apareguin amb posterioritat problemes molt més greus.

Si no veiem l'espiga o està massa profunda per aconseguir-la amb els nostres dits, haurem de portar immediatament al nostre animal a un veterinari perquè la hi extregui. Un cop al veterinari, és possible que sigui necessari immobilitzar l'animal amb anestèsia per fer més segura i menys dolorosa l'operació. Això sempre comporta un risc, però és perfectament assumible, ja que en rares ocasions l'anestèsia provoca brots al·lèrgics que puguin complicar la intervenció. Una vegada extreta l'espiga i recuperat el nostre animal de l'anestèsia, no requerirà cap cura especial, tret que el nostre veterinari indiqui el contrari. Aconsellem mantenir sempre l'oïda dels nostres amics neta de cera i brutícia. Amb una gasa i sèrum no requereix més de cinc minuts per setmana.

Quan passegem amb el nostre amic, haurem d'evitar aquelles zones que sapiguem que tinguin moltes plantes d'aquest tipus i en el cas d'ensopegar amb espigues, cosa inevitable en molts casos, haurem de revisar completament el nostre amic en acabar el passeig, fent especial atenció a les orelles, tant en la seva cara externa com la interna i als espais interdigitals; i en alguns casos un raspallat a fons. L'afaitat de la cara interna de les orelles i de les mans en els gossos de pèl llarg, també pot ajudar.

Xè

Potser també t'interessa:   - L'oïda canina