De la mateixa manera que les persones, els animals també han de mantenir les dents i les genives sanes al llarg de la seva vida. Si no es mantenen, amb l’aparició de la malaltia dental comença un problema que ja afecta un 80 % dels gossos i un 70 % dels gats.
Es coneix com a malatia dental un conjunt de procesos que afecten la salut bucal. El primer, i més característic, és la formació de la placa bacteriana o, comunment anomenat carrall. A partir de la formació d’aquesta placa a sobre l’esmalt de la dent, es diposita una combinació de sals minerals, detritus, restes d’aliments i bactèries que conformen, finalment, el dipòsit de carrall. Això condueix a l’aparició de gingivitis en les fases inicials de la malatia i pot acabar amb la pèrdua de les peces dentàries en els estadis molt avançats.
Una mala higiene bucal afavoreix l’aparició de la malaltia, però hi ha una sèrie de factors predisponents que també contribueixen que s’instauri: El tipus d’alimentació és un factor molt important: Els menjars casolans, tous i humits són els que comporten una major predisposició, al contrari que l’alimentació amb pinso sec que l’evita alhora que neteja les dents gràcies a la seva acció mecànica en mastegar-lo. Un altre factor predisponent és la mida. Els gossos de mida petita són més propensos a patir la malaltia bucal que les races mitjanes o grans. Altres factors que afavoreixen la seva aparició són el pH de la saliva de la boca i l’edat de l’animal.
La simptomatologia que poden trobar-nos és diversa. Els principals símptomes de la malatia bucal són: el mal alè de la boca, un excès de salivació, un canvi de la coloració de les dents, dificultat en mastegar els aliments i les genives envermellides i inflamades. Les manisfestacions clíniques d’aquests canvis es tradueixen en la formació d’una gingivitis, una periodonditis o la pèrdua de les peces dentàries. La manifestació més important, i més perceptible per al propietari és el mal alè de la boca com a conseqüència de la infecció resultant per l’acció de les bactèries.
El tractament consisteix en la presa d’antibiòtic en cas de gingivitis i d’infeccions, o d’una neteja bucal en casos més superficials. La neteja bucal per ultrasons requereix l'anestèsia general de l’animal. La prevenció és el mitjà més eficaç per evitar l’aparició de la malatia bucal i l’enlentiment de la seva aparició. Es recomana netejar un cop per setmana les dents de l’animal amb un raspall. Hi ha animals poc col·laboradors i que no se les deixen netejar. En aquest cas podem fer servir productes específics per a la neteja bucal del tipus barretes orals i líquids glopejadors. Existeixen en el mercat pinsos destinats a mantenir una boca sana i neta però es recomanen als animals més propensos a patir aquest problema.
En ocasions ens podem trobar en els gats amb l’aparició de gingivitis i genives vermelles. Molts d’aquests casos són com a conseqüència d'infeccions víriques del tipus calicivirus, la leucèmia felina o l’immunodeficiència felina. En casos de recidives en els gats és convenient una analítica de sang per a descartar aquest origen víric.
Xè
