Derrame pleural en gat (RX)

Gat apàtic amb dificultat respiratòria, disnea i respiració abdominal. A l'auscultació s'observen els sorolls cardíacs apagats. La radiografia mostra la presència de derrame pleural a la cavitat toràcica. Les mostres de sang confirmen la presència del virus de la immunodeficiència felina (FIV) en l'animal.

Francesc Alcàzar 

(maig, 2010)

Els gats de carrer

Cal tenir present que representen un perill per a la resta de gats domèstics, ja que són el principal reservori de les més importants malalties felines, moltes de les quals resulten mortals.

Els gats “sense sostre” acaparen les malalties més freqüents de la medicina felina. Des de les més benignes fins a les més greus.
Com que no han pogut ser desparasitats mai, pràcticament tots aquests gats tenen un gran nombre de paràsits intestinals, i la majoria són portadors de virus felins. Sovint ens trobem que molts gats presenten el virus de la rinotraqueitis i el del calicivirus felí, virus que pertany al complex respiratori felí. Aquest tipus de virus afecta als cadells i als més vells ja que són els que tenen el sistema immunitari més deprimit; és freqüent trobar-nos gats pel carrer amb conjuntivitis, secrecions nasals, tos i esternuts. Molts d'aquests gats salvatges presenten altres tipus de virus com el de la immunodeficiència felina i el de la leucèmia, virus d’extremada gravetat ja que pot produir la mort de l’animal. El contagi de tots els virus felins és per contacte directe o a través de les secrecions que hagin pogut deixar. Els gats domèstics també poden contraure aquestes malalties fàcilment si entren en contacte amb aquests gats o pels llocs on han pogut passar.

D'altra banda resulta molt habitual veure com se'ls dóna de menjar pel carrer. Donar carns crues provoca que els gats del carrer contraguin la malaltia anomenada toxoplasmosis, amb tots els perills que tot això comporta. Cal, doncs, prendre mesures per controlar les poblacions dels gats del carrer.

Francesc Alcázar

Article publicat al número 283 de la revista Portaveu

Dia Mundial de la Biodiversitat

Enguany es dedica a la diversitat marina

Un 22 de maig de 1972 va ser aprovat, a Nairobi, el Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica, data posteriorment declarada per l'Assemblea General de l'ONU com a Dia Internacional de la Biodiversitat.

La diversitat biològica és el fonament de la vida al nostre planeta i un dels pilars del desenvolupament sostenible. La riquesa i la varietat de la vida a la Terra fan possibles els serveis indispensables que ens proporcionen els ecosistemes: aigua potable, aliments, recer, medicaments i roba. Els entorns d'una gran diversitat biològica tenen la capacitat de regenerar-se després d'un desastre natural.

Tot això té especial importància per als ciutadans més pobres del món. Les persones que sobreviuen al dia depenen de la diversitat biològica per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant, si no conservem la diversitat biològica i en fem un ús sostenible, no aconseguirem complir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni.

L'any 2012 el lema és la diversitat marina, diversitat clarament amenaçada per les formes de pesca destructiva i massiva que arroseega tot el que es troba al seu pas i que és denunciada per diverses ONGs any rere any. La sobreexplotació dels recursos pesquers, la contaminació i el canvi climàtic estan amenaçant la biodiversitat dels mars i, per tant, amenacen també la nostra salut.

Les cigonyes a Ponts

Van haver de passar els trenta-tres dies reglamentaris d’incubació per a poder veure néixer el primer poll de cigonya d’aquest any a Ponts. El rellotge biològic no va fallar i els càlculs estimats es van complir. El primer dia que la cigonya femella del campanar es va poder observar que jeia en posició de posta fou el matí del dia 24 de març. Els càlculs estimats feien una predicció del naixement del primer poll al voltant del dia 26 d’abril. Cap al capvespre del dia 25 ja es podia observar que l’actitud de les cigonyes era anormal i alguna cosa es bellugava a dintre del niu. Havia nascut el primer poll de cigonya.

Un total de 3 polls de cigonyes han nascut enguany al niu de dalt del campanar, xifra molt comú en aquesta espècie. Els dies transcorreguts entre el naixement del primer poll i el segon van ser d’uns 10 dies aproximadament, la mateixa xifra que entre el segon i el tercer poll. Les primeres setmanes de vida els pollets presentaven un plomissol de color blanc en tota la seva extensió. Passades tres setmanes els petits ja presenten la coloració típica de les cigonyes adultes a excepció de bec que és de color negre, en comptes del vermell típic dels adults.

L’alimentació i cura dels petits fou una tasca compartida pels pares. Un cop les cigonyes adultes tornaven al niu després d’elles alimentar-se, aquestes feien regurgitacions introduint l’aliment a dins del bec dels famolencs polls. En cap moment els petits han estat desprotegits i sense vigilància. Sempre romania un adult amb ells al niu. Quan arribava una cigonya adulta al campanar, la qui s’hi estava al niu rebia a l’altre amb un senyal de benvinguda emetent el claqueig característic emès pel repic fet amb el bec. Acte seguit, s’intercanviaven les posicions, alternant els torns d’alimentació i de la cura dels petits.

A mesura que els polls creixen, l’espai lliure del niu cada vegada és més reduït. Arribats en aquest punt, els adults resten sempre dempeus.

La situació pel que fa al niu de la parella de cigonyes que hi ha a sobre d’una grua ha estat ben diferent. Molt abans de la data calculada per al naixement de les petites cigonyes, l’actitud dels adults preveia que alguna cosa anava malament. Tots dos adults restaven dempeus, amb senyal de consolació un amb l’altre. Alguna cosa els ha succeït a aquesta parella de cigonyes que no ha nascut cap cria al seu niu. Durant tot el mes de maig es podia observar costums i comportaments molt variats i diversos. Durant molts dies no es va observar a cap de les cigonyes a dalt de la grua, talment com si haguessin marxat. Un altre dia en podíem veure la femella en actitud de posta. I altres moments les observàvem a dalt de la grua sense que fessin res d’especial.

Cara i creu per a les dues parelles de cigonyes que aquest any han volgut fer la parada i fonda a la vila de Ponts.

Francesc Alcázar

Article publicat al número 280 de Portaveu