La relació humano-felina

El caràcter, el gènere i l’edat dels propietaris són factors que influeixen decisivament en el comportament dels gats i en el temps que els animals interactuen amb els humans.

Aquestes similituds no només poden detectar-se entre els simples llaços de relació, sinó també en la complexitat de les interaccions entre uns i altres. Així, els comportaments de manipulació que habitualment es donen entre humans, com és el cas dels nens petits respecte a les seves mares, també és observable entre gats i propietaris, particularment quan es tracta de dones.

Entre les conclusions a què es va arribar a través d’aquest estudi, una de les que criden l’atenció és que els gats sembla ser que prefereixen les dones, ja que són capaços d’entendre millor els seus comportaments, i la veu més aguda semblant a un miol dolç, i menys greu (com quan estan nerviosos). Aquesta millor lectura de les actituds femenines té varies conseqüències: per un costat, als gats els resulta més fàcil interactuar-hi i responen d’una manera favorable quan la humana reclama carinyo, per exemple. Però, d’altra banda, també les poden manipular més facilment, ja que aprenen quin ha de ser el seu comportament per aconseguir el que volen. De la mateixa manera, la investigació arriba a la conclusió que s’estableix un millor enteniment entre gat i humà si aquest té un caràcter extrovertit i jove.

Segons la investigació, el bon enteniment no es limita unicament a les dones, els homes també poden establir relacions sòlides i estables amb els seus gats. Tot i així, el fet que les dones es mostrin més disposades a interactuar amb els felins fa que aquestes relacions siguin habitualment molt més profundes.

Les relacions d’equilibri que habitualment hi ha entre humans també es manifesten entre un gat i la/el seu propietari: si l’humà ha satisfet anteriorment les seves necessitats afectives, és més fàcil que el gat el correspongui quan la persona demana carinyo.

En definitiva, les “parelles” que s’estableixen entre humà i gat poden considerar-se com relacions sòlides a llarg termini.

Xè

Infecció del tracte urinari, en gats (FLUTD)

Un gat acostumat a utilitzar la caixa de sorra en crea una rutina i hi va generalment a la mateixa hora tots els dies. Però si de sobte el nostre gat no arriba a temps, o hi va massa vegades o prova d'orinar i no li’n surt gens, aquests són símptomes d'alarma.

Els símptomes indiquen que els seus ronyons o el seu tracte urinari no estan en bones condicions. Pot estar provocat per una única causa, però generalment és un procés multifactorial. No podem parlar d'una malaltia com a tal, hem de parlar d'un grup de malalties d'etiologies desconegudes amb signes clínics comuns. Podria ser per una mala dieta (sovint els preparats de pinso massa barats no tenen un pH adequat), però també podria ser causa d’un estrès, (per canvis: mudança, per un nou company, per canvis del nostre comportament, etc.)

Els ronyons són els filtres del cos. Balancegen la quantitat de líquid i eliminen impureses del menjar que el nostre gat consumeix. La bufeta acumula l'orina fins que el gat està llest per rebutjar-la del seu cos. Així ha de funcionar en òptimes condicions. Però no sempre és perfecte. Les infeccions del tracte urinari baix (FLUTD per les seves sigles en anglès) són molt comuns en els gats, especialment els gats mascles o els gats d'edat avançada.

Què causa el FLUTD?

-         Pedres en la bufeta: causada per una dieta poc saludable

-         Infecció: Ja sigui causada per bacteris o per un virus que no es troba a temps.

-         Obstrucció de la uretra: És més comú en els gats mascles ja que la seva uretra és més estreta que la de les femelles. Aquesta condició és molt seriosa i si no és tractada a temps pot ser letal. (en no poder orinar i eliminar les toxines del seu cos, aquestes passen al sistema sanguini i si no és trobada a temps el gat té aproximadament 72 hores de vida)

Quan hem de sospitar que el nostre gat pateix FLUTD? 

- Va constantment a la caixa i intenta orinar. 

- Elimina només gotetes d'orina que generalment contenen sang 

- Orina fora de la caixa en llocs anormals. 

- Es llepa amb freqüència la zona urogenital. 

- Micciona amb dolor (es queixa de dolor abans, durant o després d’orinar) 

- Pren molta més aigua i orina més sovint. 

Si existeix obstrucció completa apareixen símptomes d'intoxicació pels elevats nivells d'urea:

   - Pèrdua de la gana

   - Vòmits

   - Deshidratació

   - Mal alè (alè urèmic)

   - Úlceres a cavitat bucal conseqüència dels elevats nivells d'urea en sang.

   - En casos d'extrema gravetat apareix un estat de depressió, coma i en moltes ocasions mort.

   - Trastorns cardíacs per l'augment de potassi en sang que apareix secundàriament al procés obstructiu.

Saber si el nostre gat té algun d'aquests símptomes s'aconsegueix observant la seva rutina. Ningú coneix el nostre gat millor que nosaltres. Si el nostre gat entra i surt de casa és més difícil detectar si té problemes en orinar. Tractem d'observar els seus moviments quan surt. No saber si està patint d'infecció significa que no es pot guarir a temps. Una raó més per mantenir al gat dins de casa.

Qualsevol d'aquests símptomes són senyal d'infecció. Si n’observem algun d'aquests en el nostre gat, hem de portar-ho al veterinari com més aviat millor.

Cura o prevenció:

Si és detectat a temps, la cura és un canvi en la dieta. Res d’antibiòtics, ja que està demostrat que empitjoren l’estat del tracte urinari. Si el nostre gat ja és propens a infeccions d'aquest tipus, haurem de canviar la seva dieta a una altra amb molta més aigua, i donar-li les preses de menjar en menys quantitats però més vegades al dia. El menjar en llauna és el més saludable perquè conté 70% d'aigua, i aporta més líquid, fins i tot, que el que beuria el gat pel seu compte. El nostre veterinari ens donarà una llista dels menjars apropiats per mantenir els seus ronyons en bon estat.

D’altra banda, també hem de disminuir l’estrès del nostre gat, tractant de calmar-lo, evitant si es pot el motiu de l'estrès, posant-li la caixa d’orina en un lloc net i tranquil.

Recordem d'observar la seva rutina i estar pendent de canvis en comportament, ja són les maneres més fàcils per saber quan el nostre gat necessita atenció mèdica.

Tractament
 Variarà en funció dels resultats de les proves que s'hagin realitzat.

- Sondatge uretral del gat sota sedació profunda si existeix obstrucció. 

- Fluidoteràpia intravenosa si estan elevats en sang els nivells d'urea i creatinina. 

- Rentats de la bufeta amb sèrum fisiològic a través de la sonda per netejar-la de restes de cristalls. 

- Dieta especial

- Seguiment

Xè

Instruccions per donar una píndola a un gat

1. Prengui el gat i bressoli'l amb el braç esquerre com si estigués sostenint un nadó. Col·loqui els dits índex i polze de la mà esquerra per aplicar una suau pressió a les galtes del gat mentre sosté la píndola amb la dreta. Quan el gat obri la boca, llanci la píndola dintre. Permeti-li tancar la boca amb la finalitat que empassi la píndola.
2. Agafi la píndola del terra i el gat de darrere el sofà. Torni a bressolar al gat i repeteixi el procés.
3. Vagi a buscar el gat al dormitori i llenci la píndola bavejada a les escombraries.
4. Prengui una nova píndola de la caixa, bressoli el gat, ara amb el braç dret, mantenint les potes del darrere fermament subjectes amb la mà esquerra. Forci l'obertura de les seves mandíbules i empenyi la píndola dintre de la boca amb el dit polze. Mantingui la boca del gat tancada mentre compta fins a deu.
5. Tregui la píndola de la peixera i el gat de damunt l'armari. Cridi la seva parella.
6. Agenolli's al terra amb el gat fermament sostingut entre els seus genolls. Mantingui les potes del darrere i davanteres quietes. Ignori els grunys que emet el gat. Demani a la seva parella que sostingui el cap del mixet amb una mà mentre li obre la boca amb la regla de fusta. Llanci la píndola dintre i fregui vigorosament la gola del gat.
7. Extregui el gat del portarrotlles de la cortina. Porti una altra píndola de la caixa. Recordi comprar una nova regla i reparar les cortines. Escombri curosament els trossos de figures de porcellana per poder després enganxar-los.
8. Emboliqui el gat amb una tovallola gran i demani-li a la seva parella que el mantingui estirat, amb només el cap visible. Posi la píndola en una palleta. Obri la boca del gat amb un llapis. Posi un extrem de la palleta a la boca del gat i l'altre a la seva. Bufi.
9. Verifiqui el prospecte per a assegurar-se que la píndola no és nociva per a éssers humans. Begui un got d'aigua per a recuperar el sentit del gust. Apliqui apòsits als braços de la seva parella i netegi la sang de la catifa amb aigua freda i sabó.
10. Porti el gat de la teulada del veí. Prengui una altra píndola. Posi el gat a l'armari i tanqui la porta sobre el seu coll, deixant només el cap fora. Forci l'obertura de la boca amb una cullera per a postres. Llanci la píndola en el seu interior amb una banda elàstica.
11. Vagi al garatge a buscar un tornavís per a tornar a col·locar la porta de l'armari en les seves frontisses. Apliqui's compreses fredes a les galtes i verifiqui quan es va vacunar l'última antitetànica. Porti la camisa que duia posada a la rentadora.
12. Cridi als bombers per a baixar al gat de l'arbre del carrer de davant. Demani disculpes al seu veí, que s'ha estavellat contra la reixa tractant d'escapar del gat furiós.
13. Lligui les potes davanteres del gat a les del darrere amb una corda. Amarri'l fermament a la pota de la taula de la cuina. Busqui guants de treball pesat. Mantingui la boca del gat oberta amb una petita palanca. Posi la píndola a la boca seguida d'un gran tros de carn. Mantingui el cap vertical i aboqui mig litre d'aigua a través de la gola del gat perquè empassi la píndola.
14. Faci que la seva parella, si és que pot conduir, us dugui a la sala d'emergències. Assegui's tranquil·lament mentre el doctor li embena els dits i el front, i mentre li treuen la píndola de l'ull. En el camí de tornada, aturi's a la botiga de mobles per comprar una nova taula per a la seva cuina.
15. Acudeixi al seu veterinari.

*trobat x internet en castellà. Traducció Xè

Les espigues en els gossos

Amb la calor, van apareixent diferents herbes que germinen i despleguen conjunts d'espigues que es van desprenent de la planta segons es va assecant, amb el vent o amb el frec del pas d'animals i persones. És la forma de propagació de les plantes gramínies. Estan dissenyades amb aquesta típica forma d’ham, per adherir-se als éssers vius que passen al seu costat i així ser transportades fins a un punt distant on eclosionar, quan les condicions mediambientals siguin bones, i reproduir una nova planta. Aquesta forma de paraigua els permet quedar fortament enganxades als animals i es van enfonsant cada vegada més en el punt on estan ancorades.

Les principals patologies que produeixen les espigues són:

 - Otitis, en introduir-se a l’oïda. Resulten molt doloroses per al gos si tenim en compte que l'interior de l'oïda és molt sensible i el material de l'espiga és aspre i de gran rudesa. En anar avançant per l'interior del conducte auditiu poden arribar a perforar el timpà, que és la membrana que separa l'oïda externa de l'oïda mitjana. Sense cap dubte les espigues auriculars són una de les principals causes d'otitis en els gossos.

- Introducció en les fosses nasals. Quan s'inspira l'aire en respirar al costat de les espigues. És més freqüent del que es podria suposar i provoca una forta irritació del nas, sent els principals símptomes els esternuts exagerats d'aparició sobtada, que pot acompanyar-se de secreció o hemorràgia nasal. L'extracció en aquest cas és més complicada que en l'oïda, ja que és necessària l'anestèsia general (els raconets o circumval·lacions de l'interior de les fosses nasals poden fer molt dificultosa la localització i extracció de les espiga).

- Una espiga a l’ull, no és rar que les espigues s'allotgin en l'espai entre l’ull i la parpella, tant superior o inferior com sota la “tercera parpella” pròpia dels gossos. És fàcil imaginar que produeix moltíssimes molèsties, dolor, i si no és extreta amb rapidesa, úlceres corneals.

- A l'interior de la boca, es claven en les genives i provoquen abscessos o infeccions, amb trastorns de la deglució. En ocasions les hem trobat fins i tot en els conductes de les glàndules salivessis, provocant infeccions i inflamacions d'aquestes glàndules.
- Espigues interdigitals, les que veiem amb major freqüència després de les auriculars. Es produeixen quan l’espiga es queda en un primer moment enganxada en el pèl entre dos dits, per posteriorment anar pressionant i travessant la pell fins a introduir-se en la pota i produir una infecció. Es localitzen perquè el gos es mossega o es llepa la zona, coixeja i sagna o supura per una ferida o fístula que trobem entre els dits. És imprescindible l'extracció quirúrgica de l'espiga per aconseguir la curació i evitar que pugui seguir migran cap a l’interior.

 
- Altres localitzacions menys freqüents són en el prepuci o embolcall de pell que envolta al penis, provocant gran inflamació i moltes molèsties; també introduint-se en la vagina; sota la pell en diferents punts de l'organisme com l'abdomen o coll; i fins i tot a l'interior del propi abdomen o en el tórax, originant nòduls o abscessos d'importància clínica.

Els passos que hem de seguir

L'aspecte més important serà constatar els primers símptomes en el cas que una espiga hagi superat les nostres precaucions, per la qual cosa estarem atents a les sacsejades del cap o quan l’inclina de manera exagerada a les molèsties en una extremitat o coixeses, als esternuts o secrecions nasals, irritació ocular, a ferides en qualsevol part del cos o a qualsevol altre signe que ens sembli d'importància. L'extracció precoç d'una espiga evitarà que apareguin amb posterioritat problemes molt més greus.

Si no veiem l'espiga o està massa profunda per aconseguir-la amb els nostres dits, haurem de portar immediatament al nostre animal a un veterinari perquè la hi extregui. Un cop al veterinari, és possible que sigui necessari immobilitzar l'animal amb anestèsia per fer més segura i menys dolorosa l'operació. Això sempre comporta un risc, però és perfectament assumible, ja que en rares ocasions l'anestèsia provoca brots al·lèrgics que puguin complicar la intervenció. Una vegada extreta l'espiga i recuperat el nostre animal de l'anestèsia, no requerirà cap cura especial, tret que el nostre veterinari indiqui el contrari. Aconsellem mantenir sempre l'oïda dels nostres amics neta de cera i brutícia. Amb una gasa i sèrum no requereix més de cinc minuts per setmana.

Quan passegem amb el nostre amic, haurem d'evitar aquelles zones que sapiguem que tinguin moltes plantes d'aquest tipus i en el cas d'ensopegar amb espigues, cosa inevitable en molts casos, haurem de revisar completament el nostre amic en acabar el passeig, fent especial atenció a les orelles, tant en la seva cara externa com la interna i als espais interdigitals; i en alguns casos un raspallat a fons. L'afaitat de la cara interna de les orelles i de les mans en els gossos de pèl llarg, també pot ajudar.

Xè

Potser també t'interessa:   - L'oïda canina