És una malaltia molt contagiosa entre gats, provocada per un microorganisme anomenat virus de la leucèmia felina (ViLeF) que afecta amb major freqüència als gats que viuen en grups, amb una lleugera predisposició en els mascles d'entre 1 a 6 anys d'edat. A més del gènere i de l'edat existeixen altres factors que condicionen la incidència que pot tenir aquesta malaltia en els gats, com el seu estat de salut al moment d'exposar-se al virus, el medi ambient i els hàbits de vida de l'animal.
El virus provoca deficiència del sistema immune de protecció de l'animal i el desenvolupament de tumors. Afecta principalment al sistema limfàtic i a les cèl·lules de la sang.
La malaltia ocasionada per aquest virus representa la principal causa infecciosa de mort en els gats domèstics de tot el món. El ViLeF pertany al grup dels retrovirus que produeixen una proteïna amb funció enzimàtica (és a dir que accelera la velocitat de les reaccions bioquímiques) gràcies a la qual aquests microorganismes poden inserir còpies de la seva informació genètica dins del material genètic de la cèl·lula infectada i d'aquesta manera es reprodueixen. En aquest sentit, ViLeF és parent proper del virus de la immunodeficiència felina (VIF) i humana (VIH).
Al nostre país existeix una elevada prevalença de retrovirus felins que provoquen malalties marcadament inmunosupresores. A aquesta situació ha de sumar-se-li la presència de molts focus amb nombroses poblacions de gats de carrer, sense cap control sanitari, la qual cosa augmenta els riscos potencials de contagi per a gats casolans.
Com es contagia el virus? El contagi es realitza a partir del contacte directe amb un gat infectat. La transmissió pot produir-se per mitjà del llepat amb el qual acostumen a fer-se entre si els felins (grooming) o per ferides de mossegades ocasionades durant una baralla (el virus es troba en grans quantitats en la saliva dels animals malalts). També pot contagiar-se a partir de secrecions nasals, sang, orina, matèria fecal, llàgrimes i llet. En forma menys probable, encara que possible, se citen com a fonts potencials de risc el compartir tant el recipient del menjar com la safata sanitària.
Una gata gestant infectada pot transmetre la malaltia als fetus a través de la placenta i també als cadells durant la lactància.
El virus és molt poc resistent a les condicions ambientals habituals d'una llar i és destruït fàcilment per la majoria dels desinfectants, sabons, la calor, la llum solar i la dessecació. Per aquesta raó, una vegada fora de l'animal no sobreviu més que algunes hores.
Tots els gats poden contreure leucèmia?
Si bé aquesta malaltia pot afectar a qualsevol gat que rebi una exposició viral suficient, existeixen grups de major risc. Aquests estan integrats per: els gats que conviuen amb animals infectats o amb felins dels quals es desconeix la seva condició enfront d'aquest virus (animals recollits del carrer). També integren aquest grup de risc els gats que surten a l'exterior de la casa sense ser vigilats, que poden ser mossegats per un gat infectat, i els gatets nascuts de mares que presenten el virus en el seu organisme.
El virus pot contagiar-se a l'humà?
No. Malgrat la similitud del virus de la leucèmia felina amb el virus de la immunodeficiència humana o Sida, mai no s'ha detectat infecció amb ViLeF en els éssers humans. No obstant això, algunes persones han de tenir precaució amb els gats infectats amb ViLeF ja que aquests animals poden presentar altres malalties concurrents que sí ofereixen risc per a la salut de certs grups, com els immunosuprimits, els nens, bebès en gestació, ancians i les dones embarassades.
Com afecta el virus de la leucèmia felina a la salut dels gats?
Aquest microorganisme representa la principal causa de càncer en els gats, provoca diversos trastorns sanguinis i pot conduir l'animal a un estat d'immunodeficiència que disminueix la seva capacitat natural per protegir-se de les infeccions. Així doncs, el gat queda exposat a l'acció de bacteris, virus, fongs i altres agents biològics amb els quals normalment està en contacte encara que sense afectar la seva salut però que, en aquest cas, poden ocasionar-li danys severs a causa de les baixes defenses de l'animal. Aquestes infeccions secundàries són les responsables de la majoria de les malalties associades amb ViLeF.
Quins símptomes produeix la leucèmia felina?
És probable que durant els primers estadis de la infecció, els gats no manifestin cap signe de malaltia. No obstant això, al cap d'algunes setmanes, mesos, o de vegades anys posteriors a la infecció inicial, la salut del gat comença a deteriorar-se gradualment o a presentar malalties recurrents seguides d'estats temporals de salut relativa. Entre els principals signes que poden destacar-se calen esmentar: pèrdua de gana, disminució progressiva de pes, desmillorament de l'aspecte i qualitat del seu pelatge, augment de grandària dels nòduls limfàtics, febre persistent, infeccions en la pell, la bufeta (cistitis), les vies aèries superiors, diarrea, canvis de conducta, trastorns reproductius, entre altres.
Mantenint les cures de salut adequats i en condicions ideals un gat infectat pot viure amb un aparent estat de salut durant mesos, però morint al cap de dos o tres anys del moment de l'exposició inicial.
Com es diagnostica la leucèmia felina?
Existeixen fonamentalment dos tipus de proves de diagnòstic sanguini de leucèmia felina: el Test d'Elisa i la Immuno Fluorescència Indirecta. En ambdues el principi de la prova és el mateix: la detecció en la sang del gat infectat d'una proteïna interna del virus anomenada p27 que és comuna a tots els ceps. Cal destacar que el virus de la leucèmia es detecta en sang (virèmia) només en dos estadis de la infecció: existeix una virèmia primària on alguns gats poden presentar una resposta immune efectiva, eliminar al virus de la sang i detenir el curs de la infecció. Però si això no succeeix, al cap d'un temps el gat presenta una virèmia secundària on la infecció aconsegueix un punt de no tornada acabant amb la seva vida.
Com pot controlar-se la leucèmia felina?
L'única manera de protegir un gat de l'exposició enfront del virus de la leucèmia és evitar el contacte d'aquest animal amb gats infectats amb ViLeF. Prenent les següents mesures:
- Mantenir al gat dins la llar, allunyat d'altres felins potencialment infectats que poguessin mossegar-lo.
- En el cas d'adoptar un gat del carrer del qual es desconeix la seva situació sanitària, consultar amb el Veterinari.
- Si es té més d'un gat a casa, i un d'ells està infectat amb ViLeF, aquest ha de romandre separat de la resta sense poder compartir ni el recipient del menjar ni la safata sanitària.
- Es recomana castrar als gats amb ViLeF per evitar el contagi.
- A causa de les baixes defenses que té un gat amb ViLeF hem d'evitar donar-li de menjar aliments crus (carn, ous) o derivats de la llet sense pasteuritzar ja que aquest tipus d'aliments ofereixen un major risc de transmetre bacteris o paràsits que provocarien un dany major en un organisme amb el seu sistema immune afeblit. En aquest sentit es recomana l'ús d'aliments balancejats de bona qualitat.
- Tots els gats que no estan infectats han de vacunar-se.
Com es prevé aquesta malaltia?
El compliment amb un adequat pla de vacunació és la millor mesura per la prevenció tant d'aquesta malaltia com de moltes altres dels felins.
En condicions ideals, i a causa de la immunodeficiència que provoquen els retrovirus. A l'hora de vacunar el nostre gat, és molt important verificar que no tingui ja el virus, i a no ser que sapiguem del cert que no ha estat en contacte amb animals infectats i que la mare del nostre gat (si parlem d'un cadell) no estava infectada amb el virus, s'ha de fer un test previ a la vacuna que ens digui si està o no infectat. Si el test és positiu, ja no té sentit vacunar l'animal (recordem que la vacuna només és per prevenir la infecció i que no la cura) i es recomana esterilitzar i recloure l'animal perquè no pugui encomanar la malaltia a altres gats. En el cas que el test sigui negatiu, el veterinari podrà aplicar la vacuna per protegir el nostre gat front aquesta malaltia.
Si el nostre gat és diagnosticat de leucèmia, el temps de supervivència vindrà marcat per l'estat de la infecció i per l'afectació d'aquesta. Un animal de tingui el virus però que no ha desenvolupat la malaltia, pot viure anys (més si podem controlar la virèmia amb medicaments) però cal recordar que el més important és que no transmeti la malaltia a altres animals, per tant, si conviu amb més animals a casa caldrà vacunar aquests i el més important, que no surti fora de casa i pugui encomanar altres gats (serà millor esterilitzar-lo per evitar per exemple, baralles amb altres mascles per competir per una femella en zel).
Aquest microorganisme representa la principal causa de càncer en els gats, provoca diversos trastorns sanguinis i pot conduir l'animal a un estat d'immunodeficiència que disminueix la seva capacitat natural per protegir-se de les infeccions. Així doncs, el gat queda exposat a l'acció de bacteris, virus, fongs i altres agents biològics amb els quals normalment està en contacte encara que sense afectar la seva salut però que, en aquest cas, poden ocasionar-li danys severs a causa de les baixes defenses de l'animal. Aquestes infeccions secundàries són les responsables de la majoria de les malalties associades amb ViLeF.
Quins símptomes produeix la leucèmia felina?
És probable que durant els primers estadis de la infecció, els gats no manifestin cap signe de malaltia. No obstant això, al cap d'algunes setmanes, mesos, o de vegades anys posteriors a la infecció inicial, la salut del gat comença a deteriorar-se gradualment o a presentar malalties recurrents seguides d'estats temporals de salut relativa. Entre els principals signes que poden destacar-se calen esmentar: pèrdua de gana, disminució progressiva de pes, desmillorament de l'aspecte i qualitat del seu pelatge, augment de grandària dels nòduls limfàtics, febre persistent, infeccions en la pell, la bufeta (cistitis), les vies aèries superiors, diarrea, canvis de conducta, trastorns reproductius, entre altres.
Mantenint les cures de salut adequats i en condicions ideals un gat infectat pot viure amb un aparent estat de salut durant mesos, però morint al cap de dos o tres anys del moment de l'exposició inicial.
Com es diagnostica la leucèmia felina?
Existeixen fonamentalment dos tipus de proves de diagnòstic sanguini de leucèmia felina: el Test d'Elisa i la Immuno Fluorescència Indirecta. En ambdues el principi de la prova és el mateix: la detecció en la sang del gat infectat d'una proteïna interna del virus anomenada p27 que és comuna a tots els ceps. Cal destacar que el virus de la leucèmia es detecta en sang (virèmia) només en dos estadis de la infecció: existeix una virèmia primària on alguns gats poden presentar una resposta immune efectiva, eliminar al virus de la sang i detenir el curs de la infecció. Però si això no succeeix, al cap d'un temps el gat presenta una virèmia secundària on la infecció aconsegueix un punt de no tornada acabant amb la seva vida.
Com pot controlar-se la leucèmia felina?
L'única manera de protegir un gat de l'exposició enfront del virus de la leucèmia és evitar el contacte d'aquest animal amb gats infectats amb ViLeF. Prenent les següents mesures:
- Mantenir al gat dins la llar, allunyat d'altres felins potencialment infectats que poguessin mossegar-lo.
- En el cas d'adoptar un gat del carrer del qual es desconeix la seva situació sanitària, consultar amb el Veterinari.
- Si es té més d'un gat a casa, i un d'ells està infectat amb ViLeF, aquest ha de romandre separat de la resta sense poder compartir ni el recipient del menjar ni la safata sanitària.
- Es recomana castrar als gats amb ViLeF per evitar el contagi.
- A causa de les baixes defenses que té un gat amb ViLeF hem d'evitar donar-li de menjar aliments crus (carn, ous) o derivats de la llet sense pasteuritzar ja que aquest tipus d'aliments ofereixen un major risc de transmetre bacteris o paràsits que provocarien un dany major en un organisme amb el seu sistema immune afeblit. En aquest sentit es recomana l'ús d'aliments balancejats de bona qualitat.
- Tots els gats que no estan infectats han de vacunar-se.
El compliment amb un adequat pla de vacunació és la millor mesura per la prevenció tant d'aquesta malaltia com de moltes altres dels felins.
En condicions ideals, i a causa de la immunodeficiència que provoquen els retrovirus. A l'hora de vacunar el nostre gat, és molt important verificar que no tingui ja el virus, i a no ser que sapiguem del cert que no ha estat en contacte amb animals infectats i que la mare del nostre gat (si parlem d'un cadell) no estava infectada amb el virus, s'ha de fer un test previ a la vacuna que ens digui si està o no infectat. Si el test és positiu, ja no té sentit vacunar l'animal (recordem que la vacuna només és per prevenir la infecció i que no la cura) i es recomana esterilitzar i recloure l'animal perquè no pugui encomanar la malaltia a altres gats. En el cas que el test sigui negatiu, el veterinari podrà aplicar la vacuna per protegir el nostre gat front aquesta malaltia.
Si el nostre gat és diagnosticat de leucèmia, el temps de supervivència vindrà marcat per l'estat de la infecció i per l'afectació d'aquesta. Un animal de tingui el virus però que no ha desenvolupat la malaltia, pot viure anys (més si podem controlar la virèmia amb medicaments) però cal recordar que el més important és que no transmeti la malaltia a altres animals, per tant, si conviu amb més animals a casa caldrà vacunar aquests i el més important, que no surti fora de casa i pugui encomanar altres gats (serà millor esterilitzar-lo per evitar per exemple, baralles amb altres mascles per competir per una femella en zel).
Al nostre país existeixen al mercat diferents tipus de vacunes contra ViLeF però la majoria d'elles presenta el risc potencial de provocar amb el temps un desenvolupament tumoral en els gats, anomenat sarcoma, en els punts d'inoculació. D'acord amb els coneixements científics disponibles fins al moment existeix una estreta associació entre la formació d'aquests tumors i la presència de certs components en l'adjuvant de les vacunes. Els adjuvants són substàncies que s'agreguen a la composició d'algunes vacunes amb el propòsit de modificar o augmentar la resposta immune de l'individu vacunat. Aquest risc desapareix si el veterinari utilitza una vacuna sense cap tipus d'adjuvant, aplicant una segona dosi entre les 3 i 5 setmanes posteriors i un reforç un cop cada any.
Xè
Potser també t'interessa: - Els gats de carrer
