Patrons inflamatoris en dermatologia canina

Per a realitzar una aproximació al camp de la citologia cutània és útil classificar les mostres en diversos patrons reactius segons la població cel·lular predominant.

Patró supuratiu

La cèl·lula predominant és el neutròfil que constitueix més del 85% de la població cel·lular. És important diferenciar en quin estat es troben els neutròfils:

Neutròfils intactes: conserven l’aspecte característic d’aquesta cèl·lula:

- mida 12-15 Micres o 2-24 cops el diàmetre d’un eritròcit

- Nucli lobulat o parcialment segmentat amb cromatina densa de color púrpura fosca

- citoplasma rosa pàl·lid o blau clar finament granular.

Apareixen en malalties traumàtiques, immunomediades o bacterianes específiques. També en casos d’infecció fúngica o de reacció a cossos estranys.

Neutròfils degenerats o tòxics: Mostren canvis morfològics notables. Un dels més comuns és l’anomenada cariolisis, en què s’aprecia un augment de mida del nucli cel·lular que es tenyeix de color més pàl·lid, acompanyat de vacuolització esponjosa del citoplasma. Aquesta trobada és característica d’una mort cel·lular ràpida quasi sempre produïda per toxines bacterianes.

Picnosis:  consisteix en l’enfosquiment i reducció de la mida del nucli englobat en una matriu cel·lular intacta. Aquest procés sol desembocar en la cariorexis, que consisteix en la fragmentació del nucli picnòtic. Aquests canvis són més lents i s’associen a infeccions menys agressives.

Patró piogranulomatós

En aquest patró la població cel·lular majoritària es troba composta principalment per neutròfils i macròfags.

Són característics de reaccions de cos estranys (on freqüentment apareixen cèl·lules gegants multinucleades):

-          infeccioses per protozous i fúngiques

-          Panniculitis

-          Granulomes per llepada o inflamacions de caràcter crònic

Patró eosinofílic

En aquest cas la mostra conté més d’un 10% d’eosinòfils, juntament amb una altra població mixta de cèl·lules inflamatòries. És característica d’alguns processos com:

-          parasitosis cutànies

-          Granuloma eosinofílic

-          Furunculosis eosinofílica

-          Reaccions d’hipersensibilitat

Patró limfòcitic - plasmacític

És un patró poc freqüent, on trobem una població limfoide i de cèl·lules plasmàtiques; a un 10% del total.

Sol ser indicatiu de cronicitat i tot i que no és patognomònica en ocasions permet orientar el diagnòstic com en el cas de pododermatitis de cèl·lules plasmàtiques o gingivitis linfoplasmocítica.

Cigonyes en migració a Ponts (Lleida)

Intoxicacions per la processionària del pi en el gos

Arribada la primavera augmenten els casos d’intoxicacions en gossos per la  processionària del pi. La zona del Segre-Rialb està molt afectada per aquest insecte formant una important plaga en els pins dels boscos del nostre territori. Molts pins es troben morts o sense fulles com a conseqüència de la processionària. Els darrers anys s’ha vist un increment de casos i afectacions en les nostres mascotes.

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte que habita a la conca mediterrània i és una important plaga, sobretot als pins. Les larves d’aquestes erugues s’alimenten de les parts tendres de les fulles del pi. A partir de la tercera fase larvària és quan adquireixen la forma que més reconeixem i formen el nius en unes bosses blanques que pengen dels pins. És en aquesta fase quan a les erugues li apareixen els pels tòxics per damunt del cos. A mesura que van creixent continuen alimentant-se de les fulles del pi a on romanen allotjades. En cas de quedar-se sense aliment, és quan baixen del niu a la recerca d’altres pins on alimentar-se. En aquest moment formen les conegudes i famoses fileres que els donen el nom de processionària per semblar-se a les processons religioses.

Els gossos pateixen molts problemes derivats de les processionàries. Molts d’ells són greus que requereixen hospitalització veterinària comprometent seriosament la seva salut. La forma més greu es dóna quan un gos agafa una eruga amb la boca. Els seus pèls tòxics en contacte amb la llengua provoquen una gran inflamació d’aquesta, formant un gran edema i un augment de mida considerable.

El tractament en aquest cas ha de ser ràpid i serveix per disminuir tota aquestes dolències. Tot i així, al cap de uns dies es produeix una necrosis de la llengua, arribant en alguns casos a perdre-la parcialment o total.

Altres casos més lleus, tot i ser importants, poden provocar vòmits, saliveres i molèsties bucals. L’exposició als pèls en el ambient afecta als ulls amb l’aparició d’edema de la conjuntiva i uveïtis. Si el contacte és a la pell, aquesta es torna vermella amb molt de picor i aparició d’una urticària.

Cal recordar que les persones també poden estar exposades als efectes tòxics de les erugues de la processionària. Per evitar els problems tòxics als gossos s’aconsella no anar a zones boscoses de pins on es detectin nius de processionària.

En cas d’aparició dels primers símptomes s’ha acudir ràpidament a un centre veterinari.

 

Consells per a gaudir d’un bon estiu amb la teva mascota

L'estiu és temps de vacances, d’esbarjo, de gaudir de la platja o la muntanya. En definitiva és temps de passar-s’ho bé. I molts cops ens acompanyem de la nostra mascota. És per això que cal saber certes pautes i recomanacions per a poder tenir un estiu amb els mínims problemes possibles.

A l’estiu les temperatures són més elevades. Aquest augment de temperatura i calor pot provocar efectes indesitjables en el nostre gos. Eviteu passejos i activitat física al migdia, quan la temperatura i la calor és més elevada. Sobretot, no deixar els animals dintre dels cotxes. Per poca estona que sigui i tot i estar a l’ombra, l’escalfor originada pot provocar un cop de calor i la mort de l’animal.

Eviteu passejos per zones d’herba tipus gramínies. Les espigues seques poden jugar males passades introduint-se a les orelles, el nas, les parpelles o entre els dits.

La platja els agrada molt als gossos. Després d’un dia de platja i remullar-se a l’aigua del mar és convenient rentar el gos amb aigua depurada. La sal del mar ocasiona dermatitis a la pell. Els tolls poden acumular brutícia i l’alta temperatura fa la proliferació de microorganismes i les seves toxines. No deixeu que beguin aigua de tolls o basses estancades. L’aparició de vòmits i diarrees són freqüents.

Les puces, les paparres i el mosquit transmissor de la leishmaniosi són per tot arreu. L’ús de collars antiparasitaris o pipetes evita aquests indesitjables paràsits transmissors de moltes malalties.

L’estiu és temps de revetlles i festes majors. Els petards i els sorolls ocasionen molèsties a molts gossos, fins i tot pànic i fòbies. Si els vostre gos pateix pels petards existeixen fàrmacs tranquillitzants que faran passar una revetlla tranquil·la al nostre gos.

Si viatgeu amb el vostre gos cal dur la cartilla sanitària a sobre amb les vacunacions al dia. Si marxeu a l’estranger cal dur el passaport veterinari.

Així doncs, seguint aquests consells la vostra mascota podrá gaudir d’un bon estiu amb els menys problemes possibles.