Primers auxilis en mascotes (primera part)

De vegades ens podem trobar situacions d’emergència amb la nostra mascota, que en molts casos requereixen d’una ràpida actuació per ajudar a salvar la vida de la mascota o, si més no, alleugerir el dolor fins l’arribada a un centre sanitari veterinari.

Aquestes situacions d’emergència poden ser d’índole diversa i a qualsevol indret, des del passeig diari, fins a una excursió per la muntanya. Però abans d’arribar al centre veterinari podem actuar per a evitar situacions no desitjades.

A ser possible, sempre que sortim amb el nostre gos fora de casa és convenient dur un petita farmaciola que hauria de dur benes, gasses, esparadrap, pinces, tisora, desinfectants tòpics, aigua oxigenada, sèrum fisiològic, bena cohesiva i guants.

Una situació d’emergència que ens podem trobar és la intoxicació. La ingesta de raticides i bolets verinosos solen ser les més freqüents. Una actuació ràpida per part del propietari de l’animal pot en molts casos salvar–li la vida. Dintre de la primera mitja hora, màxim una hora, després de la ingesta de la intoxicació, el que cal fer és provocar-li el vòmit perquè expulsi el verí de l’estómac. Una manera ràpida i senzilla és provocar el vòmit donant-li de beure aigua amb molta sal. Un altre mètode és fer-li empassant aigua oxigenada. En tots dos casos, el vòmit es produeix en qüestió de minuts amb l’eliminació de gran part de la substància ingerida.

Una altra situació d’emergència són els  cops de calor, per altes temperatures ambientals o sobreesforços. A l’animal li comença a augmentar la temperatura corporal fins a 40°C o més, amb la conseqüent fallada de la circulació sanguínia i entrada en xoc amb la posterior mort de l’animal. En una situació d’aquestes el que cal fer primer de tot abans d’arribar a un centre veterinari és intentar disminuir la temperatura corporal. Posem l’animal a un lloc fresc i ventilat i anem remullant-ho amb aigua. És important que l’animal estigui tranquil per a evitar la hiperventilació. També se’l pot embolicar amb una tovallola humida. Remullar-li la boca i la llengua, així com les extremitats, és convenient. En el moment que la temperatura corporal disminueix a una temperatura de 39,5° C, deixem de remullar l’animal ja que podríem produir l’efecte contrari. Mai en aquests casos no és convenient utilitzar o remullar-ho amb aigua molt freda ja que li podríem provocar un col·lapse.

La situació contrària són les hipotèrmies que és quan es produeix una disminució de la temperatura corporal. A partir d’una temperatura molt baixa, l’organisme no té prou capacitat de remuntar-la. En una situació d’emergència es tracta d’intentar que l’animal augmenti de temperatura o si més no, que no perdi més calor corporal. Propiciar-li un ambient calent i cobrir-ho amb mantes ens poden ajudar molt. Cal cobrir les extremitats ja que és un punt on es perd calor.

El cicle sexual de la gata

En condicions climàtiques normals, les gates són polièstriques estacionals. No obstant això, en les condicions domèstiques actuals, freqüentment ciclen de forma regular al llarg de tot l'any. La seqüència del cicle sexual comença pel proestre i continua amb el estre i el metaestre. Posteriorment, la gata passa per un curt període d'inactivitat sexual (diestre). Aquests cicles es repeteixen fins al final de l'estació reproductiva. L'últim metaestre de l'estació sexual va seguit d'un període d'inactivitat sexual més llarg (anestre, estació de anestre) que dura fins al primer proestre del següent període d'activitat sexual.

Els gats domèstics aconsegueixen la pubertat a una edat mitjana de 6-9 mesos (rang de 5-12). atès que l'activitat sexual dels gats vagabunds és depenent del fotoperíode, l'inici de la pubertat pot estar influenciat de moment de l'any en què va néixer la gata (Goodrowe 1989).

L'inici i durada de l'activitat ovàrica estan estretament lligats a la durada del dia. L'ovulació no és espontània, sinó induïda de forma natural, per la cubrició, o artificialment, per estimulació del cérvix o administració d'hormones. Les fases del cicle sexual de la gata no es poden identificar de forma simple o fiable per citologia vaginal. Després del part pot aparèixer aviat el proestre o aquest pot anar precedit d'un període de anestre. Les gates sortiran en zel com a mitjana 8 setmanes després de parir una ventrada, però amb un rang d'1-21 setmanes. Aquest interval depèn de l'edat a la qual es deslleta la ventrada i, en gates amb estacionalitat, del moment de l'any en què neixen els gatets. La majoria de publicacions mostren que les gates de l'hemisferi nord ciclen entre gener i setembre amb màxims d'activitat sexual al febrer, maig, juny i, ocasionalment, setembre. En general el anestre dura des de setembre fins a finals de gener. Es creu que la melatonina pot jugar un paper sobre la funció ovàrica de la gata. El cicle sexual de la gata dura 13-15 dies (rang 10-22). Els signes observats en cada fase i la seva durada s'indiquen en la taula.

Fase del cicle

Proestre 
Duració
1'5-2 dies
Observacions
Període en el qual els mascles són atrets per les femelles encara no receptives. Es caracteritza per canvis de comportament tals com a fregament del cap i coll contra objectes adequats, vocalització constant, adopció de postures típiques i acció de revolcarse. Molt sovint aquesta fase passa desapercebuda. L'únic signe pot consistir en comportament afectiu.


Estre
4-10 dies
En aquesta fase la gata accepta al mascle. En presència d'aquest el zel dura 4 dies (rang 3-6 dies), però es perllonga fins a 10 dies si la gata no és coberta. L'ovulació té lloc 27 hores (rang 24-30 hores) després de la cubrició. Els signes de zel són similars als descrits per el proestre, però molt més exagerats. Les gates en zel poden orinar amb major freqüència, estar més inquietes i mostrar un major desig d'abandonar la llar. Algunes gates es tornen més afectuoses amb els seus amos, mentre que unes altres es posen agressives. 


Diestre
8-10 dies
Es caracteritza per inactivitat sexual


Anestre
3-4 mesos
Inactivitat sexual perllongada

La durada de la gestació és de 63 dies com a mitjana, amb un rang de 61-69 dies. El nombre mitjà de gatets nascuts vius és de 4, 5 amb un rang d'1-9. És probable que el 6% aprox. dels gatets siguin mortinats, amb un percentatge major en gats Perses. Com a mitjana, el 87% dels gatets nascuts vius es crien amb èxit.

La pseudogestació, que dura uns 36 dies, pot tenir lloc després de cubricions infèrtils o per inducció artificial de l'ovulació, però en el primer cas és difícil assegurar que no hagin tingut lloc la concepció i reabsorció dels fetus.

Cicle sexual de la gossa

Les gosses es consideren monoèstriques ja que només tenen un zel per estació reproductiva. El cicle es pot dividir en quatre fases. A un període d'inactivitat sexual (anestre) segueix el proestre que s'identifica per la inflor vulvar i hemorràgies.

L'estre o període durant el qual la gossa acceptarà al mascle, succeeix immediatament a continuació del proestro i l'ovulació es presenta de forma espontània al començament d'aquella fase del cicle. Si no té lloc la gestació, el estre va seguit del metaestre que acaba de forma imperceptible en el anestre. Els propietaris de gosses es refereixen al conjunt de proestre i estre com a “zel”, no tenint terminologia per a la resta del cicle.

Estadi del cicle

Duració

Observacions

Proestre Estre Metaestre Anestre

mitjana 9 dies (rang 2-27 dies) Mitjana 9 dies (rang 3-21 dies) Mitjana 90 dies Variable Mitjana 75 dies

Aquest estadi és el començament del zel. La vulva està inflada i hi ha flux tenyit de sang. Encara que la gossa atreu als gossos no accepta la cubrició. Període en el qual la gossa accepta al mascle. La vulva està molt augmentada i turgent. El flux és de color pajizo en comptes de tenyit de sang. L'ovulació es presenta habitualment 2 dies després de l'inici del estre. Aquesta fase apareix en gosses no cobertes. En la sang hi ha nivells hormonals equivalents als de la gestació. Poden aparèixer signes de pseudogestació. Període d'inactivitat sexual entre cicles.

Avui s'accepta àmpliament el suggeriment que el metaestre s'hauria de dividir en dues fases: progressiva i regressiva. Originalment, aquesta divisió es basava en l'aspecte histològico de l'úter, però recentment s'ha comprovat que els dos estadis es poden relacionar directament amb la funció luteínica. La fase 1 fa referència al període de desenvolupament luteínic post-estral (aprox. 20 dies) i la fase 2 al moment que va des de l'inici de la regressió luteínica fins que l'úter torna al seu estat d'anestre, 70 dies més tard.

El metaestre s'hauria de considerar actualment d'una durada normal de 3 mesos amb una caiguda progressiva de la funció luteínica després dels 20 primers dies d'aquest període. La descamació endometrial s'inicia al voltant del dia 90 del cicle (dia 0 = primer dia del zel) i continua durant uns 21 dies, el teixit rebutjat es reabsorbeix o s'elimina a través del cèrvix. L'endometri es regenera completament al voltant del dia 150 com a mitjana.

La freqüència del zel en la gossa ve determinada principalment per la variació en la durada del anestre. L'interval normal entre estres és de 5-10 mesos. No obstant això, la variabilitat racial pot ser sorprenent, p.i. Els de raça Pastor Alemany presenten normalment un interval entre gelosia de 4-4'5 mesos i les races africanes tals com Basenji ciclen només una vegada per any.

La durada de la gestació es considerava categòricament com de 63 dies, explicant des del dia de la cubrició. Estudis més recents han demostrat que una gestació normal pot tenir una durada tan breu com 54 dies o tan llarga com 72 dies després de la cubrició. La gestació augmenta l'interval fins al zel següent una mitjana de 28 dies.

Hi ha una indicació que l'activitat estacional pot augmentar lleugerament en el període entre febrer i maig, però en essència les gosses poden començar a ciclar, cobrir-se i parir aleatòriament al llarg de tot l'any.

La pubertat s'aconsegueix habitualment entorn dels 6-7 mesos d'edat (rang 4-22 mesos). Les races petites tendeixen a presentar el seu primer zel entre els 6 i els 10 mesos d'edat, però les races grans poden no començar a ciclar fins que aconsegueixen els 18-20 mesos d'edat. Les gosses ciclen al llarg de tota la seva vida, no havent-hi un equivalent a la menopausa de la dona, encara que la fertilitat pot disminuir a partir dels 7 anys d'edat.

Les xifres de la taula indiquen que la durada de les fases del cicle poden variar considerablement entre individus. La situació es complica també pel fet que la durada i la intensitat dels canvis externs i els signes de comportament – inflor de la vulva, hemorràgia vaginal i acceptació del mascle -, pels quals es reconeixen el proestre i el estre en la gossa, no són en absolut constants entre animals. A més, ja que el metaestre no es caracteritza per la presència de signes externs específics, el començament i el final i, per tant, la durada d'aquesta fase del cicle no es poden determinar amb exactitud per simple observació. Tots aquests factors, i el fet que els signes externs no poden reflectir el status hormonal subjacent, són, no obstant això, de gran importància quan l'objectiu és la cubrició o es vol manipular el cicle. Les dificultats assenyalades poden reduir-se mitjançant l'examen del frotis vaginal. En la bibliografia es descriuen tècniques relativament simples que poden ser molt fiables així com la determinació dels nivells hormonals (especialment progesterona) o l'endoscòpia vaginal (Jeffcoate 1989).

Lesions dermatològiques del gos

Lesions primàries

Relacionades directament amb el procés patològic que les genera, són les lesions més precoces i sovint són de caràcter transitori. La seva localització i identificació és vital en totes les malalties dermatològiques.

Màcula: És una zona de canvi de color de menys d'1 cm de diàmetre, aspecte delimitat i no palpable.

Eritema: envermelliment congestiu de la pell, generalment de caràcter difús, a causa de l’augment del flux sanguini. A diferència de les hemorràgies subcutànies, l’eritema s’aclareix o blanqueja mitjançant pressió amb un portaobjectes (prova de diazocòpia positiva).

Pústula (piodèrmia): Lesió cutània elevada i circumscrita, de paret fina i farcida de material purulent.

Pàpula: Lesió elevada i sòlida de menys d’1 cm de diàmetre.

Vesícula: Elevació circumscrita de la pell de menys d’1cm, sent sovint de pocs mil·límetres, repleta d’un fluid clar.

Habon: Zona cutània definida de mode irregular, edematosa i envermellida, de presentació sobreaguda.

Nòdul: Massa cutània sòlida i delimitada, de més d’1cm de diàmetre, que sovint interessa la dermis.

Tumor: Massa cutània de grans dimensions d’origen inflamatori o neoplàsic.

Lesions secundàries

Alopècia: Pèrdua de pèl total o parcial

Erosió: Lesió que suposa la pèrdua d’epidermis superficial sense afectar la membrana basal.

Hiperpigmentació: Augment de la pigmentació cutània, sovint d’origen postinflamatori o hormonal. 

 

Crosta: Acúmul d’exsudats dessecats, d’origen serós, purulent o hemorràgic.

Comedó: Folícul pilós obturat pel material sebaci detritus cel·lular.

Escama: Acumulació de cèl·lules epidèrmiques de l’estrat corni cutani.

Liquenificació: Engrossiment i enduriment de la pell que sol presentar solcs profunds i marcats.

Úlcera: lesió resultant de la pèrdua de l’espessor complet de d’epidermis.

Collaret epidèrmic: Pèrdua de queratinocits en forma circular, com a conseqüència de la ruptura d’una pústula.

Fissura: Lesió lineal profunda sobre la pell engrossida o crostosa.

Excoriació: Erosió resultat d’autotraumatisme

Cicatriu: Substitució del teixit cutani per teixit fibrós.