dijous, 4 d’octubre del 2018

Com raspallar les dents del gos

Els gossos necessiten acostumar-se al raspallat dental molt gradualment, i cal assegurar-se que aprenguin a gaudir de l'experiència. Elements necessaris:
- Pasta de dents per a gossos (no usem pasta de dents per a éssers humans)
- Mans netes amb ungles tallades (per a la seguretat del gos)
- Raspall de dents per a gossos
- Aigua
- Un espai tranquil
- Paciència!
Cada etapa dura almenys 5 minuts i ha de repetir-se cinc dies abans de passar a l'etapa següent.Cada gos és únic i l'entrenament ha d'adaptar-se al seu ritme. Cal anar amb compte d'introduir els dits dins la boca del gos. No és aconsellable fer-ho en gossos agressius o gossos amb tendència a mossegar.

1) Introducció al sabor de la pasta de dents
- Renti's les mans i posi's una mica de pasta de dents sobre el dit índex
- Deixi que el gos llepi la pasta de dents del dit
- Repeteixi-ho diverses vegades

2) Acostumi el gos al contacte en la boca
- Posi pasta de dents en el dit índex, introdueixi'l suaument dins la boca del gos i llisqui'l per la superfície de les dents i les genives
- No introduieixi el dit més enllà del punt en què el gos se senti còmode
- Repeteixi-ho diverses vegades

3) Introducció del raspall de dents per a gossos. Els ullals primer!
- Prepari el raspall amb aigua i pasta de dents
- Deixi que el gos llepi una mica de pasta del raspall
- Amb suavitat, subjecti el musell del gos perquè deixi de llepar
- Comenci a raspallar suaument només els ullals, amb moviments verticals i amb el raspall de dents en angle cap a la línia de la geniva, porti el raspall des de la geniva fins a l'extrem de la dent
- En aquesta etapa, eviti raspallar els incisius ja que aquests constitueixen la zona mes sensible de la boca

4) Raspall de dents-dents posteriors
- Com en l'etapa anterior, comenci raspallant els canins (moviments verticals)
- Avanci suaument al llarg de les dents posteriors als canins realitzant un moviment circular. No arribi més enllà del punt en què el gos se senti còmode
- Raspalli els dos costats de la boca

5) Raspall de dents-totes les dents
- Igual que abans, comenci raspallant els canins i a continuació les dents posteriors i acabi amb els incisius
- Subjecti el musell del gos per mantenir-li la boca tancada i amb suavitat aixequi el llavi superior, amb l'índex i el polze envoltant el musell, per descobrir les dents incisives. Molts gossos són sensibles i poden esternudar quan se'ls raspallen les dents incisives
- Raspalli suaument les dents anteriors mitjançant moviments verticals (igual que amb els canins).
- Gradualment, augmenti el temps de durada del raspallat.
- Per a una protecció màxima, cal raspallar les dents tots els dies.


dijous, 20 de setembre del 2018

Clamídia felina (possible conjuntivitis)

El contagi d'aquesta inflamació dels ulls és bastant habitual entre gats que viuen en comunitat.

Causes, símptomes i tractament
Quan un gat té secreció o inflamació en un o tots dos ulls pot ser signe de clamídia felina. Aquesta malaltia, altament contagiosa, es presenta sobretot en llocs on conviuen molts gats. I com el seu nom indica, és pròpia dels gats i no es transmet a l'home.
La causant d'aquesta dolència felina és un bacteri, la Chlamydophila felis. Com que és poc resistent al medi ambient, requereix d'un hoste que l'allotgi perquè es produeixi el contagi. La pateixen gats de totes les edats i de tot el món, però afecta, sobretot, als petits de cinc setmanes a tres mesos.

Ulls
Amb un període d'incubació de 3 a 10 dies, l'antigament anomenada neumonitis felina rares vegades és mortal, tret que presenti complicacions en combinar-se amb altres problemes de salut.

Símptomes
Les primeres manifestacions de la clamídia felina consisteixen en descàrregues aquoses en un dels ulls. L'aparença és com si haguessin tirat líquid sobre el globus ocular. A més, sol ser molt notable la inflamació i l'enrogiment en l'anomenada tercera parpella. Amb el pas dels dies, les secrecions es tornaran més viscoses, agafaran un to verdós i pot veure's afectat l'altre ull. També poden aparèixer úlceres corneals.

I si el nas també es veu implicat, hi haurà secreció nasal i l'animal tindrà esternuts de forma constant. La infecció arriba en rares ocasions als pulmons. Així mateix, pot tenir febre passatgera i pot ser que perdi la gana durant el desenvolupament de la malaltia. En aquest cas, caldrà incentivar-lo perquè mengi i així evitar que s'afebleixi i perdi pes.

Tractament
Si bé un 30% de les conjuntivitis en els gats són provocades per la Chlamydophila felis, el veterinari haurà de confirmar la presència del bacteri a través d'una prova de laboratori. Una vegada que el diagnòstic sigui ferm, el professional prescriurà antibiòtics, que s'administraran per mitjà de gotes oculars i també per via oral o intravenosa. Entre els medicaments més utilitzats es troben:
-Enrofloxacina
-Clindamicina
-Doxiciclina
Aquests fàrmacs han d'administrar-se, en general, durant unes quatre setmanes, per assegurar-se que el bacteri s'elimina de forma definitiva. En cas contrari, el facultatiu avaluarà com es continua el tractament.

Prevenció i cures
El o els gats amb clamídia felina han de mantenir-se aïllats dels animals sans per evitar el contagi de la malaltia. A més, és convenient higienizar el lloc amb algun desinfectant d'ús comú per eliminar el bacteri, ja que aquest viu poc temps en l'ambient.

Durant el transcurs de la dolència, cal netejar els ulls i el nas del gat amb una gassa especialment indicada per a aquesta tasca. La secreció fosca i enganxosa, sobretot en els conductes lacrimals, pot romandre fins i tot setmanes o mesos després. La vacunació no garanteix que el gat no desenvolupi aquesta patologia, però sí que s'atenuïn els símptomes.

dimarts, 14 d’agost del 2018

La sarna de les mascotes


La sarna és una malaltia parasitària que pot afectar tant al gos com al gat. El nom de sarna s’associa a malaltia greu, nefasta, contagiosa, poca higiene, i moltes altres connotacions pejoratives. Però més enllà de la realitat, la sarna com a tal és una malaltia parasitària que es pot curar en un temps raonable sense donar cap altra complicació de més. Tradicionalment la malaltia s’associa a ambients bruts i a condicions higièniques deficients. Tot i que en alguns casos pot ser així, en moltes ocasions el contagi és de forma accidental en gossos que viuen en ambients nets.
La sarna sarcòptica és una dermatosi parasitària contagiosa produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei varietat canis. Aquest àcar té una mida molt petita no perceptible a l’ull humà, només al microscopi. Té un cicle biològic de 12 a 15 dies, durant els quals s’alimenta de detritus cutanis de la superfície de la pell. Els àcars excaven galeries a les capes de la pell que ocasionen un intens picor a l’animal.
La vida d’aquest paràsit en el medi ambient és molt curta, i depèn de les condicions climàtiques, però habitualment és de 2 o 3 dies. Per tant la transmissió sol ser directa, a partir del contacte estret amb animals malalts, encara que és possible també la transmissió indirecta o per fòmits, és a dir, a través d’objectes.
El símptoma predominant de la sarna sarcòptica del gos és un prúrit molt intens. L’animal afectat es mossega, es llepa i es rasca de manera insistent i, en molts casos, ell mateix es produeix les ferides. La pell sol estar molt envermellida i sense pèl.
El diagnòstic es realitza mitjançant la confirmació del paràsit i basant-nos en la història del animal (contacte amb gossos infectats, sortides al camp, estades en residències, etc). La major part dels casos el diagnòstic es realitza mitjançant la visualització del paràsit amb un raspat cutani. Cal dir, però, que un raspat negatiu no pot descartar la presència del paràsit. També podem fer una anàlisi de sang per a detectar les immunoglobulines produïdes per la presència de l’àcar.


El tractament sol ser llarg però eficaç. Es poden posar injectables de productes amb acció antiparasitària enfront l’àcar. Avui en dia al mercat existeixen pipetes que també son eficaces. Generalment es necessiten un parell o tres pautes antiparasitàries per a eliminar la malaltia de l’animal.
El risc d’estar en contacte amb un animal amb sarna és causat que és una malaltia zoonòtica, és a dir, transmissible a l’home. Solen produir quadres de pàpules amb picor en el tronc o extremitats.
El gat també pot patir sarna però en aquest cas l’agent etiològic és el Notoedres cati. El quadre clínic és molt semblant al del gos.

dimecres, 18 de juliol del 2018

Les Platges Pet-Friendly de Catalunya i Espanya 2018

 

CATALUNYA

GIRONA
- La Rubina (Empuria Brava)
- Els Griells (l'Estartit)
- Rec del Molí (l'Escala)

BARCELONA
- Cala Vallcarca (Sitges)
- Llevant (Barcelona)
- Les Salines (Cubells)
- Canina (Pineda de Mar)
- La Picòrdia (Arenys de Mar)

TARRAGONA
- Bon Caponet i ala del Cementiri (Ametlla de Mar)
- La Platjola (Alcanar)
- La Bassa de l'Arena (Delta de l'Ebre)
- La Riera d'Alforja (Cambrils)
________________________________________

PAíS VALENCIÀ

ALACANT
- Caleta dels Gossets (Santa Pola)
- Punta del Riu (Campello)
- Barranc d'Aigües (Campello)
- Vilera del Xarco (Villajoyosa)
- Aigua Amarga (Alacant)
- Escollera Nord (Dènia)
- Mar i Muntanya (Altea)

VALÈNCIA
- L'Alhuir (Gandia)
- Pinedo (València ciutat)
- La Torreta (El Puig)
- El Brosquil (Cullera)

CASTELLÓ
- Les Llanetes (Vinarós)
- Aiguaoliva (Vinarós)
- L'Estany (Alcossebre)
- Belcaire (Moncófar)

____________________________________

ILLES BALEARS

MALLORCA
- Llenaire (Port de Pollença)
- Na Patana (Santa Margarida)
- Es Carnatge (Palma de Mallorca)
- Cala Blanca (Andratx)
- Cala dels Gts (Calvià)
- Punta des Marroig (Calvià)

MENORCA
- Cala Binigaus, Cala Escorxada i Cala Fustam

EIVISSA
- Cala Santa Eulària del Riu
- Zona canina a la ciutat d'Eivissa

____________________________________

ANDALUCÍA

MÁLAGA
- Arroyo Totalán (Málaga)
- Castillo (Fuengirola)
- Piedra Paloma (Casares)
- Canina (Torre del Mar)
- El Pinillo (Marbella)
- Ventura de Mar (Marbella)

ALMERÍA
- La Rana (Adra)

GRANADA
- El Cable (Motril)

CÁDIZ
- Zona canina de Camposoto (San Fernando)

HUELVA
- El Espigón (Huelva)

____________________________________

MURCIA

- Las moreras (Mazarrón)
- Gachero (Mazarrón)
- Cobaticas (Mazarrón)
- La Cañada del Negro (Águilas)

____________________________________

GALICIA

PONTEVEDRA
- O Espiño o Portiño (O Grove)
- Cunchiña (Cangas)
- Cesantes y Chapela (Redondela)
- Castelete (Vilagarcía de Arousa)

A CORUÑA
- Arenal (Pobra do Caramiñal)
- canina (Ares)

LUGO
- Punta Cobeira (Barreiros)

____________________________________

ASTURIAS

- El Rinconín (Gijón)
- Cala Salienca (Cudillero)
- Bayas (Castrillón)

____________________________________

CANTABRIA

- La Maza (San Vicente de la Barquera)
- La Riberuca (Suances)
- Arcisero (muelle Oriñón) y Cala Cargadero Mioño (Castro Urdiales)
- El Puntal (Somo)
- Arenal del Jortín (Soto de la Marina)

____________________________________

ISLAS CANARIAS

GRAN CANARIA
- Los Cuervitos (Las Palmas)
- Los tres peos (Las Palmas)
- Bocabarranco (Las Palmas)

TENERIFE
- Callao/Las Bajas, el Socorro i el Puertito (Güimar)
- El Confital/Horno (Granadilla de Abona)

LA PALMA
- Los Guirres / El volcán / Nueva (Tazacorte)

LANZAROTE
- Las Coloradas/El Afre (Yaiza)
-La Guacimeta, (San Bartolomé)