Com aquesta vitamina es troba en
abundància en l’alimentació, les deficiències en nutrició en vitamina B5 són
infreqüents i ocasiones símptomes generals inespecífics.
Alguns detalls: Els treballs
d’investigació que van conduir al descobriment de l’àcid pantotènic, component
d’una molècula clau pel funcionament de la central energètica cel·lular, la
coenzim A, van valdre al seu autor,
Funcions en l’organisme:
L’àcid pantotènic entra en la composició del coenzim A, la qual participa en
quasi tots els metabolismes (hidrats de carboni, lípids i pròtids) que
condueixen a la producció d’energia.
Fonts naturals: El nom d’aquesta
substància deriva del vocable grec “pantos”, que significa “que es troba en
totes parts”. Les principals fonts de Vitamina B5 són els ous, productes
làctics i les carns.
BIOTINA
Es tracta d’una de les vitamines
més actives per a millorar la qualitat de la pell i el pelatge en l’animal.
Així mateix, contribueix directament al bon funcionament del sistema nerviós.
Alguns detalls: La
biotina es va descobrir a principis del S. XX, mentre s’estudiava una malaltia
provocada pel consum de clara d’ou crua com a única font de proteïnes. Aquesta
malaltia ocasiona lesions a la pell, caiguda del pèl, i trastorns
neuromusculars. La cocció de les clares d’ou, i l’aportació de llevats (font de
biotina) permet curar aquesta malaltia, deguda per la inactivació de la biotina
per una substància “anti-biotina”, la avidina, present a les clares crues.
Funcions en l’organisme: La
biotina intervé en l’organisme (reaccions químiques de degradació) de la glucosa, els àcids grassos i alguns
aminoàcids. És indispensable per a la síntesi d’altres àcids grassos.
Fonts naturals: La biotina és una
vitamina hidrosoluble. Es troba en gran concentració en els llevats. El fetge,
els ronyons i els ous cuits.
FOLAT
La vitamina B9 té una acció
preventiva dels trastorns anèmics i neurològics. A més, ha de trobar-se en
majors quantitats en l’alimentació dels animals d’edat avançada, i en cas de
trastorns digestius.
Alguns detalls: El descobriment
de l’àcid fòlic es remunta a mitjans del SXX. Es tracta d’una vitamina
hidrosoluble, que s’emmagatzema al fetge. Des de fa anys, el folat es coneix
també amb el nom de vitamina B9, però abans havia rebut altres denominacions:
factor de Wills, vitamina M, vitamina Bc.
Funcions en l’organisme: El folat
està estretament relacionat amb el metabolisme de les proteïnes i la síntesi de
l’àcid desoxirribonuclèic (ADN) portador de la informació genètica.
Fonts naturals: Els llevats
constitueixen la principal font alimentària de folat, com de la majoria de les
vitamines B. Les verdures – en particular els espinacs i l’enciam són rics en
folat, i el fetge en menor quantitat.
NIACINA
La niacina, o vitamina B3 o PP, permet
prevenir la pel·lagra, malaltia greu que associa signes cutanis, digestius,
psíquics i hematològics. Així mateix, contribueix a la salut de la pell i la
qualitat del pelatge.
Alguns detalls: La
vitamina Pp deu el seu nom al seu efecte preventiu de la pel·lagra. Aquesta
vitamina es va aïllar l’any 1937, el que va permetre establir la seva identitat
amb l’àcid nicotínic. Més tard es va descobrir que l’organisme pot
sintetitzar-la a partir d’un aminoàcid essencial, el triptòfan.
Funcions en l’organisme: L’activació
de la niacina permet a l’organisme fer funcionar totes les seves reaccions
d’oxidoreducció, primordials per a la producció d’energia a partir de greixos i
hidrats de carboni.
Fonts naturals: La vitamina B3
està present en la majoria dels aliments. Es troba en quantitats suficients en
les carns, peixos, els cereals i els fongs.
PIRIDOXINA
La carència alimentària de
piridoxina o vitamina B6 ocasiona anomalies cutànies, nervioses i sanguínies.
L’aportació alimentària d’aquesta vitamina contribueix llavors a prevenir o
tractar aquestes malalties.
Alguns detalls: La piridoxina, o
vitamina B6, es va descobrir i aïllar a mitjans del SXX. Les seves nombroses
funcions en l’organisme segueixen sent actualment objecte d’investigacions.
Funcions en l’organisme: La
vitamina B6 actua com coenzim en nombrosos sistemes enzimàtics.
D’aquesta manera, té múltiples funcions
en els diversos metabolismes, en particular en el dels aminoàcids.
Fonts naturals: Igual que les
altres vitamines del grup B, la piridoxina és hidrosoluble. Està present en
diversos aliments: llevats, gèrmens de blat, i carns. Els productes làctics i
els cereals contenen quantitats molt petites d’aquest enzim.
RIBOFLAVINA
En cas de carència de riboflavina,
vitamina B2, apareixen trastorns de la pell i problemes oculars. Aquesta
vitamina contribueix a la qualitat de la pell i el pelatge.
Alguns detalls: Després d’haver
estat confosa amb la vitamina B1, la riboflavina va ser descoberta l’any 1937.
És una vitamina hidrosoluble. Algunes de les malalties ocasionades per la seva carència només es van
conèixer als anys vuitanta, posat que els símptomes són poc específics.
Funcions en l’organisme:
La riboflavina és un coenzim en nombroses reaccions bioquímiques: producció
d’energia a partir dels greixos i funcionament de la central energètica de la
cèl·lula.
Fonts naturals: La vitamina
B2 està molt difosa en la naturalesa:
llevats, fetge, ous, formatges i altres derivats làctics. A més, és produïda
per bactèries intestinals.
TIAMINA
La carència de tiamina, vitamina
B1, origina una malaltia anomenada beri-beri (cansament, debilitat muscular,
trastorns de la marxa i de la visió). Aquesta afecció pot prevenir-se amb una
alimentació equilibrada. A més, la vitamina B1 és un element important de la
prevenció i el tractament de diverses afeccions, com certes malalties
neurològiques degeneratives i algunes malalties cardíaques.
Alguns detalls: El famós
beri-beri ja era conegut a Xina cap al 2.600 a.C., en relació amb una
alimentació basada principalment en arròs. No obstant això, el seu origen
nutricional només es va demostrar l’any 1885. La substància carència de la qual
produïa aquesta malaltia es va descobrir l’any 1910, i ja que es tractava d’una
amina, se la va anomenar “vitamina” (amina vital). La tiamina va ser, llavors,
la primera vitamina a descobrir-se. És hidrosoluble i es troba al cor, el
ronyó, el fetge i el cervell.
Funcions en l’organisme: La
tiamina és una vitamina essencial, que participa en diverses reaccions
bioquímiques complexes que condueixen a la producció d’energia necessària per a
la cèl·lula. És sobretot indispensable per al funcionament del sistema nerviós,
ja que participa en el procés de síntesi i alliberament d’un neurotransmissor.
Fonts naturals: Els aliments més
rics en vitamina B1 són els llevats i el germen de blat. Els cereals,
principalment el salvat, i la carn.
VITAMINA A
La carència de vitamina A
provoca:
-
problemes oculars
-
problemes cutanis (sequedat a la pell i atròfia
de les glàndules sebàcies)
-
trastorns de la reproducció
-
més sensibilitat a es infeccions i les
complicacions pulmonars
L’excés de vitamina A també és
molt perjudicial per a l’organisme (problemes articulars i trastorns de la
reproducció)
Alguns detalls: Ja en
l’antiguitat s’aconsellava menjar fetge per tractar alguns trastorns de la
visió. La vitamina A es va descobrir l’any 1913 i la seva fórmula química
estructural es va proposar l’any 1931. Es tracta d’un alcohol de cadena llarga,
liposoluble (soluble en greixos).
S’absorbeix en l’intestí prim i
s’emmagatzema al fetge. L’organisme pot sintetitzar vitamina A a partir de
betacarotè.
Funcions en l’organisme:
-
visió: adaptació a la foscor
-
pell i pelatge: regeneració cel·lular
-
reproducció: síntesi d’hormones
-
metabolisme: síntesi de proteïnes
Fonts naturals: Les principals
fonts de retinol són el fetge, la carn en general, el peix, els ous i els
productes làctics. Les principals fonts de betacarotè són els llegums i la
fruita.
VITAMINA B12
L’envelliment, les dietes
vegetarianes i les malalties digestives poden ocasionar una deficiència de
vitamina b12, que és necessari compensar a través de l’alimentació. El mateix
que passa aparentment amb diversos tipus de càncer.
Alguns detalls: L’any 1925 es va
observar que l’aportació alimentària de fetge boví era eficaç per a combatre
l’anèmia perniciosa. Es va postular llavors l’existència d’un “factor extrínsec
alimentari”. El qual va ser aïllat a mitjans del SXX i batejat Vitamina B12. La
cobalamina té la particularitat de ser la única vitamina la fórmula química de
la qual inclou un element metàl·lic (cobalt).
Funcions en l’organisme: La vitamina B12 actua com coenzim
en nombroses reaccions bioquímiques essencials i té una acció primordial en la
síntesi de proteïnes i la producció de glòbuls rojos.
Fonts naturals: La vitamina B12 es troba
exclusivament en productes d’origen animal (fetge, ronyons, peix).
VITAMINA C
Per norma general , la vitamina C
no és indispensable pels gossos, però és necessari aportar-la en l’alimentació
quan l’organisme animal no n’arriba a produir quantitats suficients. Aquesta
vitamina s’usa llavors per a prevenir o tractar diversos problemes, com els
efectes de l’envelliment, l’estrès ocular ocasionat per l’esforç físic i la
degeneració articular (artrosi).
Alguns detalls: L’escorbut, una
malaltia humana causada per la falta de vitamina C, es coneix des de
l’antiguitat. Aquesta malaltia afectava pricipalment als mariners, que la
prevenien consumint llimones. No obstant això, l’àcid ascòrbic no constitueix
una vitamina per l’espècie canina, ja que, en condicions normals de vida,
l’organisme pot sintetitzar-la.
Funcions en l’organisme:
L’àcid ascòrbic participa en diversos processos vitals per a l’organisme, com la neutralització de radicals lliures. El
metabolisme del ferro,
certes reaccions immunitàries antiinfeccioses
Fonts naturals: La vitamina C
està molt difosa en la natura, és present en tots els vegetals, particularment
els cítrics (llimona, taronja), el kiwi i les maduixes.
VITAMINA E
La vitamina E no és perjudicial
si es troba en excés, per tant, s’usa en nutrició per a prevenir o tractar
nombroses afeccions:
-
Malalties provocades per l’estrès “oxidatiu
cel·lular” (per l’esforç esportiu, la contaminació ambiental
-
Malalties relacionades amb l’envelliment
-
Malalties cardiovasculars
-
Cataractes
-
Malalties neurològiques degeneratives.
Alguns detalls: La vitamina E va
ser descoberta l’any 1922 i aïllada l’any 1936. Els primers treballs van
mostrar que es tractava d’un factor de fecunditat. En els anys vuitanta es van
posar en evidència les seves propietats protectores contra els radicals
lliures, que li donen un paper de substància antioxidant. És una vitamina
liposoluble, que s’emmagatzema en el teixit adipós, el fetge i els músculs.
Funcions en l’organisme:
La vitamina E és un antioxidant biològic que protegeix les cèl·lules de l’acció
dels radicals lliures. D’aquesta manera participa en:
-
La protecció de les membranes cel·lulars
-
La lluita contra els efectes biològics de
l’estrès
-
La millora de les defenses immunitàries de
l’organisme
Fonts naturals: Les principals
fonts de vitamina E són els vegetals: olis, llavors oleaginoses i gèrmens de cereals.
El contingut en les verdures és molt baix. Alguns productes d’origen animal (el
fetge, els ous i la mantega) també en contenen.
VITAMINA K
La carència de vitamina K afecta
a la coagulació sanguínia, ocasionant petites hemorràgies digestives, nasals,
cutànies i cerebrals. Amb el temps, aquestes petites hemorràgies, a vegades
invisibles, condueixen a l’anèmia 8insuficiència de glòbuls rojos,
transportadors de l’oxigen a la sang). Una aportació correcta de vitamina K
permet prevenir-ho.
Alguns detalls. L’any 1929 es va
posar en evidència l’existència d’un factor antihemorràgic. Descobert l’any
1936, aquest factor va rebre el nom de vitamina K. En realitat, la denominació
avarca un conjunt de substàncies similars, liposolubles, que participen a
través de mecanismes bioquímics complexos, en la coagulació de la sang.
Funcions en l’organisme:
La vitamina K és un cofactor de
nombrosos enzims. És indispensable per a la formació de certs coaguladors. És
també indispensable per a la síntesi de proteïnes necessàries per a fixar el
calci a la matriu òssia.
Fonts naturals: Les principals
fonts alimentàries de vitamina K són els llegums, i en particular la col, el
julivert, i els espinacs. En l’animal, la vitamina K es concentra principalment
al fetge.
VITAMINA D
La carència de vitamina D
produeix:
-
raquitisme (infreqüent en els gossos)
-
osteomalàcia (dolors musculars i articulars,
fissures)
Algunes malalties renals i
hepàtiques (per exemple la insuficiència renal crònica) poden alterar els
mecanismes d’activació de la vitamina D i ocasionar d’aquesta manera afeccions
òssies greus.
L’excés de vitamina D també és
perillós per a l’animal (calcificacions anormals)
Alguns detalls: L’estudi del
raquitisme, malaltia òssia greu, des de mitjans del SXVII, va conduir a
postular l’existència d’una “substància” indispensable per a la formació dels
ossos.
L’any 1782 es van descobrir les
propietats antiraquítiques de l’oli del fetge de bacallà, i l’any 1890 es va
establir la relació existent entre raquitisme i la manca d’exposició al sol. La
vitamina D es va aïllar l’any 1932. És una vitamina liposoluble, aportada a
l’organisme en l’alimentació i també sintetitzada naturalment, a través dels
raigs de sol, a partir d’esterols de la pell.
Per ser activa en l’organisme, la
vitamina D ha de patir dues modificacions, en el fetge i en el ronyó, el que
explica que les malalties que afecten aquests òrgans puguin generar trastorns
ossis per desmineralització.
Funcions en l’organisme: La
vitamina D té un paper fonamental en la regulació dels metabolismes del calci i
del fòsfor:
-
augment de l’absorció intestinal de calci i
fòsfor.
- Optimització de la
fixació de calci per l’os
-
disminució de les pèrdues urinàries de fòsfor.
També té efectes importants en
altres òrgans: glàndula mamària, placenta, músculs, pàncrees, pell...
Fonts naturals: Les carns i els
vegetals pràcticament no tenen vitamina D. Les principals fonts són: els olis
de fetge de peix, el rovell d’ou, la llet i els seus derivats.
Forma de nanisme que afecta a les races nòrdiques, en particular a l'Alaska Malamute, i produeix escurçament i incorbació de les extremitats, principalment les anteriors. Els cadells pateixen, a més, anèmia hemolítica normocròmica i retard en la maduració sexual. El diagnòstic s'estableix fàcilment. El tractament consisteix en una complementació nutricional amb zinc; poden administrar-se fins a 200 o 300mg de sulfat de zinc per dia sense risc algun. Al principi del tractament, poden produir-se vòmits; quan persisteixen, cal reduir la dosi de zinc.
Els gossos també es poden refredar o constipar i si no són atesos a etmps amb atenció veterinària, també poden acabar patint una broncopneumònia. Abanda de la medicació que pot receptar el centre veterinari, hi ha una sèrie de recomanacions que poden ajudar al gos a recuperar-se. Al contrari que en els humans, la grip canina no està motivada per les inclemències o el canvi de temps. En els gossos, només pot ser provocada per un virus associat a la Bordotella Bronchiseptica, conegut com “la tos de les gosseres”. Encara que no afecta els humans, la grip canina també és una patologia pròpia de les col·lectivitats. La malaltia que provoca aquest virus també afecta el sistema respiratori, i cal aprendre a identificar-la i diferenciar-la dels refredats per assegurar el bon estat de salut de l'animal. 
Alguns detalls: Els treballs
d’investigació que van conduir al descobriment de l’àcid pantotènic, component
d’una molècula clau pel funcionament de la central energètica cel·lular, la
coenzim A, van valdre al seu autor, 
Alguns detalls: El descobriment
de l’àcid fòlic es remunta a mitjans del SXX. Es tracta d’una vitamina
hidrosoluble, que s’emmagatzema al fetge. Des de fa anys, el folat es coneix
també amb el nom de vitamina B9, però abans havia rebut altres denominacions:
factor de Wills, vitamina M, vitamina Bc.
Alguns detalls: La piridoxina, o
vitamina B6, es va descobrir i aïllar a mitjans del SXX. Les seves nombroses
funcions en l’organisme segueixen sent actualment objecte d’investigacions.
Alguns detalls: El famós
beri-beri ja era conegut a Xina cap al 2.600 a.C., en relació amb una
alimentació basada principalment en arròs. No obstant això, el seu origen
nutricional només es va demostrar l’any 1885. La substància carència de la qual
produïa aquesta malaltia es va descobrir l’any 1910, i ja que es tractava d’una
amina, se la va anomenar “vitamina” (amina vital). La tiamina va ser, llavors,
la primera vitamina a descobrir-se. És hidrosoluble i es troba al cor, el
ronyó, el fetge i el cervell.
Funcions en l’organisme: 
Alguns detalls: L’any 1925 es va
observar que l’aportació alimentària de fetge boví era eficaç per a combatre
l’anèmia perniciosa. Es va postular llavors l’existència d’un “factor extrínsec
alimentari”. El qual va ser aïllat a mitjans del SXX i batejat Vitamina B12. La
cobalamina té la particularitat de ser la única vitamina la fórmula química de
la qual inclou un element metàl·lic (cobalt).
Alguns detalls: L’escorbut, una
malaltia humana causada per la falta de vitamina C, es coneix des de
l’antiguitat. Aquesta malaltia afectava pricipalment als mariners, que la
prevenien consumint llimones. No obstant això, l’àcid ascòrbic no constitueix
una vitamina per l’espècie canina, ja que, en condicions normals de vida,
l’organisme pot sintetitzar-la.
Funcions en l’organisme:
La vitamina E és un antioxidant biològic que protegeix les cèl·lules de l’acció
dels radicals lliures. D’aquesta manera participa en:
Funcions en l’organisme: La
vitamina D té un paper fonamental en la regulació dels metabolismes del calci i
del fòsfor: