Esterilitzar és beneficiós per al nostre amic

• Per nosaltres: perquè ens estalviarem molèsties i diners en el futur.
• Per ell/a: perquè gaudirà d'una millor salut física i psicològica.
• Per a l'espècie canina i felina: perquè ajudarem a mantenir el control de la població i a disminuir els abandonaments.
• Per a les entitats protectores: perquè ajudarem a disminuir l'entrada d'animals als refugis i centres d’acollida.
• Per la societat:
  • perquè els animals abandonats poden representar un perill per a ells mateixos i per a les persones
  • perquè la gestió dels abandonaments genera despesa pública
  • perquè fomenta el respecte envers els éssers vius ens dignifica com a persones

Esterilitzar els animals de companyia és important perquè...

Encara hi ha persones que fan criar les seves gosses o gates amb la intenció i expectativa de poder donar o vendre tots els cadells. Malauradament, en l’actualitat, és molt difícil aconseguir adoptants per a tots els cadells. Una camada inesperada acaba generant ansietat i preocupació si no s'aconsegueix col·locar els cadells en llars adequades. En el pitjor dels escenaris, els cadells acaben abandonats o morts.
La decisió d'esterilitzar al nostre animal és un acte de responsabilitat cap a ell, bàsica per prevenir i evitar problemes de salut i de benestar general (emocional, físic i hormonal). És la millor opció per garantir el control de la natalitat de gossos, gats i fures, evitar naixements no desitjats i cries sense control.
Mitjançant l'esterilització es pot evitar l'eutanàsia i l'abandonament de milers de gossos, gats i fures cada any.

Avantatges de l'esterilització

• Una vida més llarga i sana:
  • Femelles: l’esterilització ajuda a prevenir les infeccions uterines i els càncers de mama i de matriu (quists i tumors ovàrics i mamaris). Elimina el zel i desapareixen els embarassos psicològics.
  • Mascles: prevé el càncer testicular (quists, brucel·losi, tumors testiculars, prostàtics i anals).
  • L’esterilització també prevé del contagi de malalties com la leucèmia i la immunodeficiència felina.
• Control de la població: Evita els embarassos no desitjats i que la descendència tingui un futur incert. Redueix el nombre d'animals abandonats.
• Millora en el comportament:
  • Femella: Elimina l'aparició del zel cada sis mesos. El zel pot provocar baralles en els mascles no esterilitzats, o la fuga de l'animal -que pot derivar en pèrdua, atropellament, etc...- i les molèsties (per als propietaris) de la secreció sanguinolenta.
  • Mascle: Desapareixen els marcatges i els comportaments de vegades agressius en els mascles. Els animals esterilitzats centren la seva atenció en la família i són més dòcils.
• Una decisió econòmicament rendible: el cost de l'esterilització (que depèn de cada Centre Clínic) és inferior al de les conseqüències per no fer-ho.
• Una decisió responsable: permetre que un animal tingui cries sense intenció de cuidar-les després és una irresponsabilitat. L'esterilització és una acció preventiva que millora la qualitat de vida física i psicològica de l'animal i contribueix al control de la natalitat de les espècies canina i felina.
• Evita la superpoblació: amb l'esterilització s'eviten els naixements no desitjats que sovint acaben sent abandonats al carrer o saturant els centres d'acollida.

Mites i llegendes en relació a l'esterilització:

• Els animals esterilitzats s’engreixen? - L'esterilització no predisposa a l'obesitat. Si l’animal continua amb el mateix estil de vida, d'acord amb la seva edat, sexe, mida i fa suficient activitat física no té perquè guanyar pes. Al mercat hi ha pinsos específics per animals esterilitzats.
• Els canvia el caràcter? – L’esterilització no afecta el caràcter. En tot cas pot modificar algunes conductes negatives, com en el cas dels mascles agressius. Està documentat que l'agressivitat pot estar relacionada amb alts nivells de testosterona.
  Pel que fa a les femelles, deixen de presentar comportaments associats al zel, com irritabilitat, agressió o fuga a la recerca de mascles per al cobriment.
• És bo que criï un cop? - És fals que les femelles hagin de criar un cop a la vida per mantenir-se sanes. No hi ha una relació conscient amb la reproducció com a part necessària del seu benestar emocional. La seva sexualitat és diferent a la de l'humà i està totalment dictada per les hormones, de manera que no presentaran emocions com la frustració o el desig de tenir fills a un nivell conscient. Si la cirurgia es realitza abans del primer zel les possibilitats de tenir un càncer de mama són gairebé zero. En canvi si es realitza després del primer zel les possibilitats s'incrementen fins al 7% i fins al 25% si es fa després del segon zel.

Beneficis de l'esterilització

Prevenció en femelles

• Infecció bacteriana d’úter
• Quists i tumors ovàrics
• Tumors mamaris
• Transmissió de leucèmia i immunodeficiència en gates
• Evita fugides i embarassos no desitjats
• Evita males olors i secreció sanguinolenta durant el zel

Prevenció en mascles

• Tumors prostàtics i prostatitis
• Tumors testiculars
• Tumors anals
• Transmissió de leucèmia i immunodeficiència en gats
• Evita fugides i baralles
• Evita comportaments no desitjats i perillosos (marcatge de territori, agressivitat, etc.)

Una intervenció efectiva

Actualment, les tècniques quirúrgiques permeten que l’esterilització sigui un procediment poc invasiu. L’animal es recupera en 24 o 48 hores, les cures postoperatòries són mínimes i l’animal en poc temps torna a la seva vida normal.

Taula estadística de reproducció de gats i gossos

(www.socresponsable.org)

 Considerant que una femella tingui només dues cadellades a la seva vida i comptant que la meitat dels animals nascuts siguin femelles que criaran en la mateixa proporció (dues vegades a la seva vida) i que el percentatge de supervivència de les femelles sigui del 100%:

Anys	1 Gat	1 Gos
1	12	8
2	84	40
3	588	200
4	4.116	1.000
5	28.812	5.000									Xè també et pot interessar: Esterilització o castració

El Projecte Gos Groc "no em toquis"

Tens un gos que necessita el seu espai quan surt al carrer?

Al teu amic gos és preferible que no s'apropin altres gossos o persones tot volent fer-li manyagues?

És possible que sigui molt tímid, que reaccioni de manera massa agressiva, que sigui una gossa en zel, que s'estigui recuperant d'una malaltia... són alguns dels motius més freqüents. 

Hi ha molts gossos així, per això sempre és bona idea preguntar als seus acompanyants, abans d'apropar-nos-hi. Però per fer més visible de manera immediata aquesta necessitat d'espai existeix una iniciativa internacional anomenada The Yellow Dog Project (El projecte gos groc).
 

És molt simple:

Si et teu amic està permanentment o temporal en alguna d'aquestes situacions esmentades, només cal posar un llaç o una cinta groga en un lloc visible de la seva corretja per advertir de la seva condició de "no em toquis".

Xè

La processionària del pi

Quan s'acaba el fred i s'apropa la primavera és el moment en què cal estar alerta perquè els nostres amics canins no s'apropin a aquestes erugues, ja que són molt perilloses, fins i tot per als humans.

Cada any se'n detecta més i el seu radi d'acció ja s'està apropant a les àrees urbanes. Per aquest motiu, tot i que solen viure entre les pinedes també ens en podem trobar a jardins i parcs públics de gairebé tot arreu.

Com reconèixer-les?
Després d'alimentar-se durant uns 30 dies les erugues descendeixen al sòl des de les seves bosses-niu en una fila índia característica (d'aquí el seu nom comú de processionària) en busca d'un lloc ideal per a enterrar-se i formar crisàlides, fins a finals d'estiu que en sortiran les papallones. Està comprovat que és sempre una femella la que guia la processó.
Aquest és el moment més perillós perquè són extremadament verinoses: qualsevol contacte o apropament amb la toxina que s'allibera dels pèls de l'eruga produeix una potent reacció inflamatòria perllongada,  urticàries, al·lèrgies en persones i s'ha d'estar alerta amb els animals ja que pot arribar a necrosar els teixits si no es tracta amb rapidesa. El risc està en simplement tocar-les o apropar-s'hi molt, perquè els seus pèls urticants són com dards enverinats i en tenen centenars de milers: quan se senten amenaçades els llancen.
Si el nostre gos olora o, pitjor, llepa una d'aquestes erugues haurem de portar-lo immediatament al centre clínic veterinari.

Com sabem si el nostre amic ha estat en contacte amb una processionària?
- nerviosisme
- Hipersalivació
- acció de deglució ràpida
- S'intenta gratar la boca amb la pota perquè li fa mal.
- si l'eruga ha estat ingerida s'intentarà provocar vòmits
- inflamació del musell
- incapacitat de tancar la boca
- Si es deixa progressar la simptomatologia es poden arribar a tenir signes generals com dispnea, edema de laringe (sobretot per ingestió), hipertèrmia, convulsions, resposta inflamatòria sistèmica i fins i tot pot ocasionar la mort.

Què podem fer?
Podem rentar-li la boca amb aigua temperada però el més important és anar ràpidament al centre clínic veterinari perquè puguin donar-li un tractament amb corticoides. Cal tenir en compte que si no s'actua amb rapidesa el resultat pot ser nefast. Des de la necrosi de part de la llengua o el teixit en què hagi tingut contacte el pèl d'eruga, fins la mort (si la infecció arriba a la laringe pot morir per asfíxia).

Tot i així, la prevenció és la millor mesura contra aquesta intoxicació.

Evitem l'exposició del nostre amic en qualsevol de les possibles zones on pugui passar l'insecte (sobretot evitem les pinedes) i vigilem-lo. També controlant els nius ja formats en els pins sabrem que n'hi pot haver de ben a prop.

Xè

Europa fa un pas cap a la protecció dels animals.

La modificació de la Llei per a la protecció dels animals, en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici protegirà a determinades formes fetals de mamífers i als invertebrats, tals com els cefalòpodes, ara que s'ha demostrat la seva capacitat per experimentar dolor, sofriment, angoixa i mal durador.

En el cas d'Espanya, també haurà d'harmonitzar la seva legislació amb la de la Unió Europea sobre la base de l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que estableix que en aquestes matèries, la UE i els Estats membres tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sensibles, respectant al mateix temps les disposicions legals o administratives i els costums dels Estats membre relatius a ritus religiosos, tradicions culturals i patrimoni regional.

El projecte de Llei s'adapta també a la Directiva de la UE de 2010 relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques, que manifesta la "necessitat de preservar el benestar dels animals sotmesos a procediments científics, elevant-los els nivells mínims de protecció, d'acord amb el progrés tècnic i científic més recent".

Per aquest motiu s'inclou ara als invertebrats i determinades formes fetals de mamífers, ja que se n'ha comprovat la capacitat de sofrir o angoixar-se.

EL DOLOR DELS CALAMARS

La modificació de la Llei 32/2007, de 7 de novembre, assenyala que s'aplicarà a: animals vertebrats de producció; animals projectes o procediments contemplats en la normativa de la Unió Europea o internacional en matèria d'animals usats amb finalitats d'experimentació o altres finalitats científiques, incloent l'educació i docència.
Així mateix, es refereix als centres o establiments destinats a la cria, subministrament o ús d'animals utilitzats per a experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència. Aquests hauran d'estar autoritzats o inscrits en el corresponent registre administratiu, amb caràcter previ a l'inici de la seva activitat, i els seus procediments o projectes on s'utilitzen animals hauran d'estar regulats, avaluats i autoritzats en els termes en què determini la normativa de la UE.


ELIMINAR PRÀCTIQUES INÚTILS

Per la seva banda, el Ple del Consell d'Estat assenyala en el dictamen que acompanya al projecte de Llei que és molt parc el paràgraf de l'exposició de motius del projecte de Llei i estima que la modificació hauria d'afegir expressament que això comportarà la supressió de pràctiques docents inútils, per fer-se públic els seus resultats o per poder visualitzar-se obertament sense maltractar o sacrificar animals.

Així mateix, el Consell d'Estat destaca que amb l'adaptació a la Directiva s'harmonitzen els llindars ètics que han de fixar un límit màxim al dolor, sofriment i angoixa que no ha de superar-se en els procediments científics amb animals, de manera que es prohibeixen o controlen (quan per llei no es poden prohibir) perquè considera que, llavors disminuirien els beneficis potencials de la investigació per a la protecció d'altres valors com la salut humana.

L'objectiu de la Directiva, segons aquest òrgan de l'Estat, és aconseguir un elevat grau de protecció als animals ja que s'obliga a provocar-los el mínim dolor, sofriment i angoixa, i la imposició que els mètodes seleccionats evitin la mort com a punt final a causa del sever sofriment experimentat, i substituir quan sigui possible per punts finals més incruents, que es recorri a signes clínics que anunciïn la inminència de la mort i poder, així, sacrificar l'animal per evitar-li més sofriment.

PROHIBICIÓ EXPRESSA

Amb l'adaptació de la Llei s'atendrà als requeriments de la Directiva que solament permetrà l'ús de primats no humans per a la investigació fonamental, la conservació de l'espècie de primat no humà utilitzada o quan el treball, inclòs el trasplantament heteròleg, estigui relacionat amb afeccions que puguin posar en perill la vida dels humans o en els casos en què exerceixin un impacte considerable sobre la vida quotidiana d'una persona, per exemple en condicions discapacitants.

A més, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret que prohibeix expressament l'experimentació amb els grans simis (goril·les, ximpanzés, orangutans i bonobos) i que estableix les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats per a l'experimentació i altres finalitats científiques, inclosa la docència.

El Reial decret fixa normes especialment estrictes per a la utilització de determinats tipus d'animals, com a gossos, gats i certs primats i fixa les condicions que han de complir els projectes i procediments en què intervinguin animals. Per al Govern, aquestes noves normes suposen un important avanç per assegurar la màxima protecció dels animals.

Concretament, el projecte de Llei amplia l'àmbit d'aplicació de les actuals normes de protecció que fins ara només s'aplicaven a animals vertebrats, a determinats invertebrats com els cefalòpodes, a determinades formes fetals dels mamífers i als animals criats específicament perquè els seus òrgans o teixits puguin utilitzar-se amb finalitats científiques.

Quant al Reial decret, la nova normativa es basa en el foment dels mètodes alternatius a l'experimentació amb animals mitjançant la promoció i implementació del denominat "principi de les tres erres".

Aquestes són:  
Reemplaçament, que consisteix en la utilització sempre que sigui possible d'alternatives a l'experimentació amb animals;  
Reducció, que significa minimitzar la quantitat d'animals usats en l'experimentació; i  
Refinament, que busca que els procediments amb animals els causin el menor sofriment possible.

Així mateix, la normativa aprovada regula de forma detallada les condicions d'allotjament dels animals i les cures que han de rebre, així com els requisits mínims que han de complir criadors, subministradors i usuaris.

Més info a Catalunya Press

Xè