dilluns, 24 de gener del 2011

El primer any de vida canina (2a part)

La Desparasitació
Un cop neix el cadell, amb calostre matern s'adquireixen uns anticossos que són els responsables de les primeres defenses contra possibles infeccions. No obstant això, aquestes defenses només protegeixen al cadell fins que compleix aproximadament 45 dies de vida.
A partir d'aquesta edat (al mes i mig), hem d'anar al veterinari perquè realitzi la primera desparasitació, que s’haurà de repetir als 15 dies, i després cada 3 mesos durant tot el llarg de la seva vida.

Les Vacunes
Són diverses les malalties dels gossos enfront les quals el Centre Veterinari vacunarà de forma rutinària:
Als 2 mesos de vida: Vacuna Heptavalent:
(que s’haurà de revacunar als 15 dies)
- Parvovirus
- Brom
- Hepatitis infecciosa
- Leptospirosis
- Grip

Als 6 mesos de vida: La Vacuna contra la ràbia

Tant l'una com l'altra se n'ha fer el recordatori un cop cada any durant tot el llarg de la seva vida.

Els protocols vacunals i de desparasitació són flexibles i dependran de l'edat, l’estat sanitari del nostre amic i del producte emprat; serà el Centre Veterinari qui decideixi el producte i protocol en cada situació. En animals que visquin en grups és molt recomanable la vacunació enfront l'anomenada "tos de les gosseres" (no és eficaç en tots els animals, però els símptomes són més suaus).


El Microxip
El microxip és una càpsula petita de la grandària d'un gra d'arròs que s'injecta sota la pell de l'animal a l'alçada del clatell. Els Centres Veterinaris i les autoritats corresponents tenen un escàner lector per a reconèixer els números digitals instal·lats en l'interior de la capsula. Si un gos es perdés i tingués un microxip, amb el lector obtindríem les dades d'informació del seu propietari i així podríem retornar-lo a la seva llar. El microxip és permanent, no es pot treure ni alterar sense una operació i d'aquesta manera també és una mesura dissuasiva d'abandonaments o robatoris. Es pot implantar a partir dels 3 mesos.

La pubertat
En els gossos mascles la pubertat sol arribar entre els 8 i els 12 mesos, i en les femelles algunes setmanes abans. Les races més petites arriben a la pubertat abans que les més grans. També pot dependre de l'ambient i l'estrès, ja que s'ha observat que els animals rodamóns arriben a la seva maduresa sexual abans que els que viuen confortablement en família.


El zel
Les femelles entren en zel dues vegades a l'any i la durada és aproximadament de 15-20 dies. Els primers 9 dies (amb una oscil·lació entre 3 i 16 dies) es pot observar la vulva inflamada i una descàrrega d'un líquid sanguinolent a través de la vagina. És possible que aquest fet passi desapercebut ja que ella s'encarrega de netejar-se regularment. Durant aquest primer període la femella atrau els mascles, però encara no els accepta. Els següents 9 o 10 dies (amb una oscil·lació entre 4 i 12 dies) la femella deixarà de sagnar. Aquest període es caracteritza perquè la femella accepta el mascle i és quan es pot quedar embaraçada.
Potser també t'interessa: Primer any de vida canina (1a part)

dilluns, 17 de gener del 2011

El primer any de vida canina (1a part)


Aprenentatge
Des de l'instant en què neix, el cadell ja comença el seu aprenentatge
- Primer aprèn les conductes canines amb la seva mare i els seus germans de ventrada. Per tant és fonamental no separar-lo de la seva mare MAI abans del primer mes (i preferiblement a partir de la 8 o 9 setmana de vida, quan ja està deslletat i sociabilitzat).
- a la 4a setmana hi ha la socialització amb altres gossos: El gos s'impregna del llenguatge i els comportaments socials de la seva espècie que posa en pràctica principalment a través del joc amb els seus germans (aprèn la inhibició de la mossegada).
- Des de la 2a fins a la 10a setmana, hi ha la socialització amb humans: És fonamental que durant aquesta època el cadell mantingui un contacte continuat amb els humans. Si el cadell no ha tingut contacte amb l'ésser humà durant les primeres deu setmanes de vida pot desenvolupar problemes de comportament com timidesa, inseguretat i desconfiança davant nostre.
- Fins l’any de vida el cadell ha d'experimentar tot tipus d'experiències, sense que li resultin traumàtiques: altres persones, altres gossos, sorolls, llocs, coses (cotxe...) i situacions fins ara desconegudes. D'aquesta manera quan sigui adult assimilarà més fàcilment noves experiències. Haurem d'intentar trobar un punt de compromís entre la salut física i la salut mental del cadell. Una solució intermitja perquè el cadell surti al carrer, és per exemple passejar-lo dues vegades al dia en llocs nets on sobretot no tingui contacte amb excrements i deixant-lo relacionar-se amb altres gossos degudament seleccionats (que sapiguem en bon estat de salut, degudament vacunats i desparasitats).

- Les dents
Els cadells neixen sense dents, i no és fins a les 6 setmanes que ja tenen les 28 dents de llet (que augmenten fins a 42 quan es fan adults). Els cadells canvien a la seva dentadura definitiva entre els 4 i els 6 mesos de vida, però en el cas dels gossos aquest procés passa desapercebut, ja que en moltes ocasions el cadell s'empassa la peça a substituir i a més no expressa el dolor tot i que aquest sofriment existeix, (per a mitigar-lo els cadells recorren a mossegar tot tipus d'objectes). En ocasions aquest dolor pot ser tan intens que és convenient visitar el veterinari per a retirar la dent de llet i deixar pas a la peça dental definitiva.
Pot ser que també t'interessi: El primer any de vida, continuació

dijous, 18 de novembre del 2010

El tritó del Montseny, espècie en perill crític d'extinció

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi
És una espècie d'amfibi, descoberta a finals del 2005, pels biòlegs Salvador Carranza i Fèlix Amat, amb estudis efectuats el 2002 de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN, que van permetre assegurar que té característiques biològiques diferenciades a la resta de les catalogades, com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society, i és considerada l'única espècie de vertebrats endèmica de Catalunya.
Actualment, segons WWF (World Wild Fundation), el tritó del Montseny es troba en perill d'extinció a causa de l'efecte del canvi climàtic global i per l'extracció d'aigua que l'home practica en aquesta zona, ja que afecta el seu hàbitat. Es calcula que en total n'hi ha només entre 1.000 i 1.500 exemplars.
El tritó del Montseny és una espècie endèmica d'aquest massís i la llista vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) l'ha situat el 2010 entre les dues espècies d'amfibis en perill crític d'extinció. Aquesta espècie endèmica, localitzada en pocs torrents del massís del Montseny, té com a principal amenaça la pèrdua d'hàbitats, en especial per falta de cabal ecològic dels torrents on viu.
La categoria perill crític d'extinció de la llista vermella és la prèvia a l'extinció en estat salvatge d'una espècie i per tant, una alerta per la seva conservació. Tot i això, la UICN considera que els motius pels quals està passant això amb el Tritó del Montseny són la dessecació de rierols de muntanya perquè aquesta és l'amenaça més immediata d'aquesta espècie" i en té culpa, en part, l'extracció d'aigua que es fa al massís.
Es tracta d'un animal molt exigent amb les característiques del seu hàbitat. Només viu en aigües ràpides i fredes situdes a més de 600 metres d'altitud (segons un estudi de dos científics (Helen J. Temple and Neil A. Cox) sobre els amfibis europeus a la llista vermella, el conjunt més important de les amenaces als amfibis europeus identificats en el transcurs de l'avaluació van ser la pèrdua, la fragmentació i la degradació d'hàbitats).
Per millorar la seva situació, des del 2008 s'està portant a terme un pla de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, per criar tritons en captivitat i per tant, fer perdurar l'espècie endèmica. Els bons resultats fan que es plantegi la possibilitat de reintroducció del tritó al Montseny. Tot i aquest pla també s'està fent un seguiment i estudi de les poblacions existents als torrents del massís del Montseny.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Teràpia amb gats

Acariciar un animal redueix l'estrès i la tensió. És el millor relaxant tant per a ell com per al seu propietari. Les teràpies assistides amb animals (en aquest cas amb gats), són un complement dels tractaments per malalties i es basen en la seva participació en teràpies amb persones que presenten algun problema de salut, tant físic com mental.

Es tracta d'un suport emocional que brinda altruïstament cada animal al pacient, ajudant sobretot a persones amb problemes de reinserció social, ja que així expressen d'alguna manera els seus sentiments, el seu estat emocional, amb notòries millores en tots els nivells físics i psicològics.

Moltes civilitzacions han associat els gats amb la curació; en l'antic Egipte es creia que els gats podien guarir dolències físiques internes. Més endavant, al segle XVII, la majoria de les institucions mentals a Europa incloïen felins en les seves teràpies, perquè els ajudaven a tranquil·litzar i superar les crisis dels pacients.
Fins i tot el mateix Sigmund Freud tenia gats en les seves consultes amb la finalitat d'aconseguir que els seus pacients se sentissin més relaxats i deixessin fluir les seves emocions d'una forma més natural i espontània.

Beneficis de la teràpia assistida amb gats:

La teràpia assistida amb gats potencia el sentiment d'empatia, sol ser molt útil en persones amb problemes mentals, persones que viuen en situacions crítiques com reclusos o nens que viuen en barris marginals.

Acariciar un gat, parlar-li o llegir en la seva presència disminueix la pressió arterial.
El contacte físic és molt important per desenvolupar la salut mental i fomentar el creixement emocional de la persona, i molt eficaç en persones amb problemes d'autoestima.

Les presons, les residències d'avis, o els centres psiquiàtrics no acostumen a ser llocs gaire acollidors, però la presència d'un animal de compayia pot invertir de forma significativa aquesta situació; de fet, s'ha comprovat que a les presons on han deixat entrar animals amb aquesta finalitat, el nivell de violència ha disminuït considerablement.
Moltes persones quan estan malaltes o travessant situacions difícils, enfoquen els seus pensaments cap al gat i el benestar de l'animal.
Les persones amb una autoestima molt baixa milloren molt en la teràpia assistida amb gats, ja que aquests felins no ens jutgen, i no paren esment als nostres defectes, es mostren tal com són, i es deixen estimar tal com som.