dijous, 21 de març de 2013

La primavera vista per les bestioletes


La primavera la sang altera. Però els paràsits també ho fan. L’inici de la primavera queda inaugurada amb l’aparició d’aquelles petites bestioletes que corren per damunt de la pell del nostre amic, i fins i tot poden quedar-s’hi enganxades. Parlem de les paparres, les puces i el perillós mosquit.

L’aparició de les paparres sobre del nostre amic marca el començament del bon temps. Només necessiten d’un lleuger augment de la temperatura i de les primeres gotes de pluja de la primavera. Ens trobem amb unes de molt petites i de color gris. Unes altres marronoses amb 8 potes. I la gran paparra de la mida d’una llentia o més grossa. Totes les mides, formes i colors pertanyen al mateix tipus de paràsit. L’únic que els diferencia és l’edat i si són mascles o femelles. La prevenció de les paparres és molt important. Són causants i vectors d’importantíssimes malalties per als nostres amics (com l’erlichiosis), sense oblidar-nos dels petits nòduls que apareixen després de la seva picada. Mai no hem d’intentar arrencar una paparra enganxada a la pell del nostre amic. En cas de trobar-ne alguna, afegirem unes gotes d’oli i això provocarà que la paparra no podrà respirar i haurà de treure el cap, NOMÉS llavors la podrem desprendre. Tot i així, la millor prevenció és la col·locació de les “pipetes” repel·lents. El seu mecanisme d’acció es basa en la mort del paràsit després de la seva picada i ingesta del producte, innocu per al nostre animal. La duració i efectivitat és fins un mes a partir de la data que l’hem posada. Són còmodes d’aplicar, ràpides i sobretot efectives.
L’ús de les pipetes té un altre efecte beneficiós, ja que també és d'acció antiparasitària contra les puces.

L’aparició de les puces és una mica més endavant, quan les temperatures són més altes, tot i que cada vegada més, la seva presència és més constant al llarg de tot l’any. Això és principalment per dues causes: La primera és l’augment de les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic, i la segona és l’ús d’aparells de calefacció a les cases durant l’hivern.

Tothom ja coneix els efectes indesitjables de les puces, les molèsties ocasionades per les picors que es tradueixen en un constant i continu rascar del gos o gat, a banda de les possibles alèrgies a la seva picada. És important recordar que tant les puces com les paparres poden picar a l’ésser humà i ocasionar greus problemes a la salut, en especial als nens i a la gent gran. Així doncs, una bona prevenció és l’eina més eficaç per a combatre puces i paparres.

I si és important evitar les picades de puces i paparres, no és menys important la prevenció de la picada del mosquit causant de la malaltia Leishmaniosis. La coneguda malaltia del mosquit, que és provocada per la picada d'un mosquit (flebòtom) que anteriorment hagi picat un gos infectat de Leishmània.


També és bo saber que en aquesta època, de la mateixa manera que passa amb les persones, els animals també poden patir al·lèrgies, angioedemes, erupcions cutànies, urticàries, i com no, la picada d’insectes i artròpodes. Quan arriba la primavera, igual que li ocorre a algunes persones que són al·lèrgiques al pol·len i han de protegir-se, els gossos també poden ser susceptibles d'aquesta mateixa al·lèrgia i sol afectar en molts casos en forma de dermatitis.
Per norma general, els símptomes que sol tenir un gos amb al·lèrgia al pol·len és que es graten i freguen el musell, es llepen i roseguen les seves potes i es graten de forma convulsiva, alguns fins i tot arribant-se a fer sang als engonals, aixelles i orelles.
Això seria en els casos més extrems, en altres casos més lleus tindríem la picor i irritació d'ulls, orelles i musell.
Els animals al·lèrgics solen ser-ho per tota la vida i necessiten d'unes cures específiques quan s'apropa l'època de l'al·lèrgia per evitar el malestar. En aquests casos els banys freqüents amb xampús adequats i el control de paràsits interns i externs poden calmar bastant, així com un tractament específic veterinari per ajudar que no tingui uns símptomes tan forts.
Potser també t'interessa:             La vida de les paparres