Avui és el Dia Mundial per la Prevenció de la Leishmaniosi, una malaltia parasitària canina, i per això s'ha engegat una campanya per conscienciar-nos.
Dia Nacional per la prevenció de la leishmaniosi
La Leishmaniosis canina és una malaltia parasitària greu, fins i tot mortal per al nostre amic. És causada per un paràsit (protozoo microscòpic) i és denominada Leishmania. El primer símptoma clínic més habitual és la pèrdua de pèl, sobretot al voltant dels ulls, orelles i el nas.
Segons la malaltia va avançant, el gos perd pes encara que no perd la gana. Són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i a les potes (a les zones on està en contacte amb el terra en tombar-se o asseure's).
Quan el quadre es torna crònic es complica i en molts casos apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. La malaltia no distingeix entre sexes ni races de gossos. La leishmaniosis canina apareix principalment en molts països d'Amèrica Llatina i en tots els països de la regió mediterrània, incloent Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Grècia, Turquia, Israel, Egipte, Líbia, Tunis, Algèria i El Marroc. Catalunya és una de les zones més afectades (s'observa en altres regions però amb menys intensitat). La malaltia es transmet a través d'un flebòtom infectat (com un mosquit).
L'època de més perill comença amb la temporada de calor suau, normalment al maig, s'apaivaga a l'estiu amb la temperatura més alta, i torna cap al setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Durant l'hivern els mosquits romanen en estat de larves quaternàries i són inofensives.
En les zones més càlides trobem flebòtoms pràcticament tot l'any i en conseqüència el perill existeix tot l'any. La leishmaniosi causa la mort en els gossos afectats que no reben tractament i vigilància posterior. Si el nostre amic no rep cap protecció, el risc de contagi vària d'un 3% a 18% segons la zona. El risc sempre augmenta si vivim en zones rurals i periurbanes, en regions càlides del país i si està fora de casa al vespre.
Dia Nacional per la prevenció de la leishmaniosi
La Leishmaniosis canina és una malaltia parasitària greu, fins i tot mortal per al nostre amic. És causada per un paràsit (protozoo microscòpic) i és denominada Leishmania. El primer símptoma clínic més habitual és la pèrdua de pèl, sobretot al voltant dels ulls, orelles i el nas.
Segons la malaltia va avançant, el gos perd pes encara que no perd la gana. Són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i a les potes (a les zones on està en contacte amb el terra en tombar-se o asseure's).
Quan el quadre es torna crònic es complica i en molts casos apareixen símptomes relacionats amb insuficiència renal. La malaltia no distingeix entre sexes ni races de gossos. La leishmaniosis canina apareix principalment en molts països d'Amèrica Llatina i en tots els països de la regió mediterrània, incloent Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Grècia, Turquia, Israel, Egipte, Líbia, Tunis, Algèria i El Marroc. Catalunya és una de les zones més afectades (s'observa en altres regions però amb menys intensitat). La malaltia es transmet a través d'un flebòtom infectat (com un mosquit).
L'època de més perill comença amb la temporada de calor suau, normalment al maig, s'apaivaga a l'estiu amb la temperatura més alta, i torna cap al setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Durant l'hivern els mosquits romanen en estat de larves quaternàries i són inofensives.
En les zones més càlides trobem flebòtoms pràcticament tot l'any i en conseqüència el perill existeix tot l'any. La leishmaniosi causa la mort en els gossos afectats que no reben tractament i vigilància posterior. Si el nostre amic no rep cap protecció, el risc de contagi vària d'un 3% a 18% segons la zona. El risc sempre augmenta si vivim en zones rurals i periurbanes, en regions càlides del país i si està fora de casa al vespre.
Xè
Potser també t'interessa: - 50 preguntes sobre la Leishmaniosis
