La neteja dental dels gossos

De la mateixa manera que les persones es netegen les dents, vetllen per la higiene bucal i acudeixen al dentista, els gossos també necessiten d’una cura de les seves dents. Les dents i la cavitat bucal pateixen patologies per la seva mala higiene. Poden aparèixer gingivitis, placa bacteriana i dipòsits de serrall, inclús la pèrdua de peces dentàries. La principal causa per què s’acudeix al centre veterinari per un problema bucal és per la mala olor que desprèn la boca de l’animal, el que s’anomena halitosi. En altres ocasions és perquè a l’animal li costa mastegar els grans de pinso. És aleshores, durant un examen bucal, quan es detecta el problema o la malaltia peridental. Tot i que les races de mida petita són més predisposades a patir problemes buco-dentals, la cura de les dents i en extensió la cavitat bucal s’ha de fer a tota mena de gos.

És important i convenient tenir una cura de les dents de l’animal seguint unes pautes de maneig i prevenció. Cal evitar el menjar casolà i s’ha de donar el menjar humit de forma mesurada. Es poden donar barretes dentals dos cops per setmana que ajuden a evitar la formació de la placa bacteriana. Cal recordar que els ossos no ajuden a netejar les dents i a més poden provocar altres trastorns digestius. Una opció que podem fer per mantenir la higiene bucal és raspallar les dents del nostre gos. En general, als gossos no els agrada que els raspallin les dents. Per això és millor acostumar-los-hi de ben petits. Al mercat existeixen raspalls de les dents i pastes dentífriques especialment dissenyades per als gossos.

El procés per començar el rentat de les dents ha de ser gradual i en diversos passos i dies.

• ·         El primer pas és deixar que tasti la pasta de dents. Les de gossos contenen sabors que els agraden. Posem una mica de pasta al nostre dit i deixem que l’assaboreixi. Ho repetim durant alguns dies.
• ·         El segon pas posem amb el dit amb la pasta de dents a les dents de l’animal fins que en digui prou.
• ·         El tercer pas és rentar només els ullals. Deixar primer que llepi el raspall i la pasta. Per rentar els ullals, es fa des de la geniva fins a l’extrem de la dent.
• ·         El quart pas es rentar les dents posteriors. Comencem primer pels ullals i finalment les dents posteriors, fins al punt que el gos ja no es trobi incòmode amb el raspallat.
• ·         El cinquè i darrer pas, finalment és rentar totes les dents. Les darreres a netejar són els incisius ja que són més sensibles.

Així doncs, una bona cura de la higiene bucal permetrà que el nostre gos tingui unes dents saludables.

MICCIÓ INADEQUADA EN GATS

Un dels problemes més molestos i que més preocupen al propietaris de gats és la micció inadequada. Es tracta quan el gat, sigui mascle o femella, orina fora de la safata i en especial ho fa en indrets de la casa com ara el lavabo o les habitacions. És el que es coneix amb les abreviatures en anglès de FLUTD, el síndrome urològic felí. Cal diferenciar entre els termes de micció inadequada i d’incontinencia, ja que són problemes diferents.

És un problema de no fàcil diagnòstic i sol·lució. En primer lloc cal saber si es tracta per causes orgàniques o no. Les principals causes orgàniques poden ser cistitis o presència de cristalls en l’orina però en poden haver d’altres. En quant a les cistitis, aquestes poden ser inflamatòries o infeccioses. Moltes de les cistitis produïdes són idiopàtiques, és a dir, no tenen cap causa coneguda. Una anàlisis d’orina i de sang ens pot ajudar a detectar una patologia d’origen orgànic i així posar el tractament més adient per a solventar el problema.

En molts casos, no es tracta d’un problema orgànic sinó ambiental i de maneig que fa que el gat no miccioni a la seva safata. En moltes ocasiones sol haver un problema d’estrés en el gat, com la presència d’altres gats en el territori o sorolls. Cal seguir una pauta amb canvis de maneig.

• -          En cas de més d’un gat a casa, cada animal ha de disposar d’una safata per evitar conflictes de territorietat. Aquestes han d’estar separades entre elles. Si fos el cas que només hi hagués un sol gat, també és recomanable una safata suplementària en un indret apartat de la primera.
• -          La safata ha de ser de unes dimensions grans o suficients perque l’animal es trobi a gust en el moment de la micció. Ha d’estar col·locada en un indret tranquil de la casa, sense sorolls i allunyada d’on el gat menja i beu.
• -          Utilitzar sorres absorbents que retinguin l’orina i a poder ser aglomerants que fan una bola compactada amb l’orina fàcil d’extreure i netejar. Evitar l’us de sorres més senzilles que dipositen l’orina al fons de la safata i de les que fan pols, ja que aquesta li és molesta al gat.
• -          Neteja a diari dels excrements i de l’orina formada. La sorra ha d’estar cada dia neta. Si deixem acumular molta brutícia, al gat no li agrada.
• -          Quan camviem la totalitat de la sorra i posem de nova, és moment de netejar la safata. Evitar l’us de productes amoniacals i llexius ja que deixen olors que li són desagradables al gat.

Existeixen al mercat productes a base de feromones, detectats només pel gat, i que provoquen relaxació a l’animal. És una sol·lució en casos que la micció sigui produïda per estrés.

L’alimentació juga un paper molt important i pot ajudar en molts casos com a curació o preventiu. L’us diari de menjar humit tipus llaunes facilita la dil·lució de l’orina. El pinso ha de ser tal que ajudi a la prevenció i formació de cristalls en l’orina, sobretot d’estruvita i oxalat. Avui en dia molts pinsos de gamma mitja o alta els incorporen com a base a l’alimentació.

Alimentació de prescripció (segona part)

Pels gossos i gats que pateixen trastorns digestius també disposen d’una gamma d’alimentació específica per a aquests problemes, tant siguin aguts com crònics. Les patologies més freqüents són els vòmits i les diarrees, però en podem trobar altres com la maldigestió, la intolerància alimentària o la colitis. La composició sol ser a base d’una combinació de proteïnes molt digestibles, prebiòtics, arròs i olis de peix, per tal de restablir la salut digestiva. En casos de pancreatitis exocrines hi ha les dietes baixes en greixos per optimitzar la funció digestiva. Si existeix estrenyiment o constipació, les dietes afegeixen una aportació en fibra insoluble que ajuden a millorar la motilitat del colon.

Per a les malalties hepàtiques com l’hepatitis crònica o la insuficiència hepàtica, l’alimentació pot ser una gran eina per a controlar-les. Incorporen proteïnes vegetals d’alta digestibilitat com la soja i antioxidants que retarden la degradació dels hepatòcits. Aporten L-carnitina que fomenta el catabolisme dels greixos i evitar així el de les proteïnes. Una peculiaritat d’aquests pinsos és el baix nivell de coure, ja que aquest mineral pot provocar toxicitat i hepatopatia en determinats gossos.

Molts animals, tant felins com canins poden presentar patologies del tracte urinari inferior (bufeta i uretra) o problemes en la micció. La patologia més habitual és la urolitiasis o formació de càlculs o cristalls. Poden ser de naturalesa ben diferent com de struvita, cistina, urat o oxalat. El pinso pot ajudar a dissoldre els cristalls i evitar-ne la formació de nous. Altres patologies urinàries indicades són les cistitis i inflamacions. Solen tenir uns nivells més alts de sal per provocar beure més aigua i forçar la diüresi.

La insuficiència cardíaca congestiva afecta principalment a animals de races petites o d’edat avançada. L’alimentació juga un paper molt important en la salut de l’animal i de la funció cardíaca. Els polifenols contribueixen a la vasodilatació i neutralitzen els radicals lliures. La L-carnitina i taurina són essencials per a la funció cardíaca del miòcits i fomenten la contractilitat del cor. Són baixos en sodi per reduir la càrrega cardíaca i evitar la hipertensió. Són de gran palatabilitat ja que els pacients presenten apatia.

Els animals convalescents o de necessitats especials tenen en el mercat dietes de recuperació. Estarien indicades en molts casos com l’anorèxia o la malnutrició, cures intensives o post-quirúrgiques, alimentació forçada o gestació. Aporten una alta densitat energètica, proteïnes d’alta qualitat i un complex d’antioxidants que reforcen el sistema immunitari.

Finalment parlarem de les dietes pels problemes dermatològics. Aquí ens entrarien malalties com les al·lèrgies, atòpies, picors, caiguda de pèl, entre altres. Aquests pinsos són una bona ajuda per aquestes patologies, ja que tot i que no curen, poden ajudar molt a pal·liar la simptomatologia i la qualitat de vida de l’animal. Estan compostos per proteïnes animals i vegetals no habituals en els pinsos convencionals com de corder, peix, ànec, soja i arròs. A més aquestes proteïnes són hidrolitzades per a reduir l’efecte allergen. Són enriquits amb olis omega 3 i 6 que ajuden a disminuir la inflamació dèrmica i reforçar la pell. En ocasions aquestes dietes es poden també utilitzar en al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.

Alimentació de prescripció (primera part)

Moltes patologies dels gossos i dels gats, generalment cròniques, requereixen de medicació. Avui en dia, l’avenç de la medicina ha permès que moltes d’aquestes patologies puguin tractar-se o prevenir-se d’una forma molt més còmoda per part del propietari i evitar haver de donar cada dia la medicació a l’animal. Els pinsos de prescripció han estat creats per ajudar a curar, prevenir o pal·liar els símptomes d’una patologia i que la nostra mascota tingui una millor qualitat de vida. A partir d’una formulació amb ingredients de nutrients específics, l’alimentació de prescripció actua de manera com si fos medicament. Problemes com la insuficiència renal o cardíaca, l’osteoartrosi, la diabetis mellitus o la urolitiasis poden ser controlades mitjançant les dietes. Això no vol dir que en alguns casos l’animal no hagi de prendre la seva pròpia medicació.

Els pinsos per a problemes d’osteoartrosi ajuden a mantenir la mobilitat i a reforçar les articulacions. Contenen precursors de cartílag i són enriquits amb omega 3 i 6 que ajuden a desinflamar. El contingut calòric es moderat per a mantenir un pes òptim.

Pels animals que pateixen malalties renals com la insuficiència renal crònica també se’ls pot donar una alimentació específica. Aquest menjar aporta una quantitat molt baixa de fòsfor ja que aquest mineral por empitjorar la funció renal. Conté flavanols que provoquen dos efectes principalment: alenteixen el procés oxidatiu i la perfusió renal. Una quantitat més elevada de fibra per impedir l’absorció de substàncies tòxiques pel ronyó. I finalment aporten àcids grassos de cadena llarga omega 3 com a acció antiinflamatòria.

La diabetis mellitus és també una de les malalties que es poden controlar mitjançant l’alimentació. En molts casos, però, els animals malalts requereixen també l’administració d’insulina. El pinsos pel control de la diabetis provoquen una disminució de l’aportació glucídica que permet reduir la glucèmia postprandial. Incorpora cereals amb un índex glucèmic baix com el blat de moro que també afavoreix la glucèmia postprandial. Aporten un percentatge major de fibres alimentàries que alenteixen la digestió a l’intestí prim i millora el control de l’absorció dels glúcids.

Per als animals obesos, amb sobrepès o amb predisposició a guanyar pes (esterilitzats, predisposició racial) podem controlar la condició corporal amb la dieta. No convé donar extres o de “picar” per no trencar la fórmula alimentària. Aquest pinso és ric en proteïnes i amb L-carnitina. Conté cereals de baix índex glucèmic, com l’ordi o panís. Són reforçats amb condroïtina sulfat i glucosamina que ajuden a mantenir la mobilitat de les articulacions. Finalment contenen un complex d’antioxidants que reforcen el sistema immunitari i prevenen els efectes relacionats amb l’envelliment.