dijous, 14 de febrer de 2013

La processionària del pi

Quan s'acaba el fred i s'apropa la primavera és el moment en què cal estar alerta perquè els nostres amics canins no s'apropin a aquestes erugues, ja que són molt perilloses, fins i tot per als humans.
Cada any se'n detecta més i el seu radi d'acció ja s'està apropant a les àrees urbanes. Per aquest motiu, tot i que solen viure entre les pinedes també ens en podem trobar a jardins i parcs públics de gairebé tot arreu.

Com reconèixer-les?
Després d'alimentar-se durant uns 30 dies les erugues descendeixen al sòl des de les seves bosses-niu en una fila índia característica (d'aquí el seu nom comú de processionària) en busca d'un lloc ideal per a enterrar-se i formar crisàlides, fins a finals d'estiu que en sortiran les papallones. Està comprovat que és sempre una femella la que guia la processó.
Aquest és el moment més perillós perquè són extremadament verinoses: qualsevol contacte o apropament amb la toxina que s'allibera dels pèls de l'eruga produeix una potent reacció inflamatòria perllongada,  urticàries, al·lèrgies en persones i s'ha d'estar alerta amb els animals ja que pot arribar a necrosar els teixits si no es tracta amb rapidesa. El risc està en simplement tocar-les o apropar-s'hi molt, perquè els seus pèls urticants són com dards enverinats i en tenen centenars de milers: quan se senten amenaçades els llancen.
Si el nostre gos olora o, pitjor, llepa una d'aquestes erugues haurem de portar-lo immediatament al centre clínic veterinari.

Com sabem si el nostre amic ha estat en contacte amb una processionària?
- nerviosisme
- Hipersalivació
- acció de deglució ràpida
- S'intenta gratar la boca amb la pota perquè li fa mal.
- si l'eruga ha estat ingerida s'intentarà provocar vòmits
- inflamació del musell
- incapacitat de tancar la boca
- Si es deixa progressar la simptomatologia es poden arribar a tenir signes generals com dispnea, edema de laringe (sobretot per ingestió), hipertèrmia, convulsions, resposta inflamatòria sistèmica i fins i tot pot ocasionar la mort.

Què podem fer?
Podem rentar-li la boca amb aigua temperada però el més important és anar ràpidament al centre clínic veterinari perquè puguin donar-li un tractament amb corticoides. Cal tenir en compte que si no s'actua amb rapidesa el resultat pot ser nefast. Des de la necrosi de part de la llengua o el teixit en què hagi tingut contacte el pèl d'eruga, fins la mort (si la infecció arriba a la laringe pot morir per asfíxia).

Tot i així, la prevenció és la millor mesura contra aquesta intoxicació.

Evitem l'exposició del nostre amic en qualsevol de les possibles zones on pugui passar l'insecte (sobretot evitem les pinedes) i vigilem-lo. També controlant els nius ja formats en els pins sabrem que n'hi pot haver de ben a prop.