dimarts, 14 d’agost del 2018

La sarna de les mascotes


La sarna és una malaltia parasitària que pot afectar tant al gos com al gat. El nom de sarna s’associa a malaltia greu, nefasta, contagiosa, poca higiene, i moltes altres connotacions pejoratives. Però més enllà de la realitat, la sarna com a tal és una malaltia parasitària que es pot curar en un temps raonable sense donar cap altra complicació de més. Tradicionalment la malaltia s’associa a ambients bruts i a condicions higièniques deficients. Tot i que en alguns casos pot ser així, en moltes ocasions el contagi és de forma accidental en gossos que viuen en ambients nets.
La sarna sarcòptica és una dermatosi parasitària contagiosa produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei varietat canis. Aquest àcar té una mida molt petita no perceptible a l’ull humà, només al microscopi. Té un cicle biològic de 12 a 15 dies, durant els quals s’alimenta de detritus cutanis de la superfície de la pell. Els àcars excaven galeries a les capes de la pell que ocasionen un intens picor a l’animal.
La vida d’aquest paràsit en el medi ambient és molt curta, i depèn de les condicions climàtiques, però habitualment és de 2 o 3 dies. Per tant la transmissió sol ser directa, a partir del contacte estret amb animals malalts, encara que és possible també la transmissió indirecta o per fòmits, és a dir, a través d’objectes.
El símptoma predominant de la sarna sarcòptica del gos és un prúrit molt intens. L’animal afectat es mossega, es llepa i es rasca de manera insistent i, en molts casos, ell mateix es produeix les ferides. La pell sol estar molt envermellida i sense pèl.
El diagnòstic es realitza mitjançant la confirmació del paràsit i basant-nos en la història del animal (contacte amb gossos infectats, sortides al camp, estades en residències, etc). La major part dels casos el diagnòstic es realitza mitjançant la visualització del paràsit amb un raspat cutani. Cal dir, però, que un raspat negatiu no pot descartar la presència del paràsit. També podem fer una anàlisi de sang per a detectar les immunoglobulines produïdes per la presència de l’àcar.


El tractament sol ser llarg però eficaç. Es poden posar injectables de productes amb acció antiparasitària enfront l’àcar. Avui en dia al mercat existeixen pipetes que també son eficaces. Generalment es necessiten un parell o tres pautes antiparasitàries per a eliminar la malaltia de l’animal.
El risc d’estar en contacte amb un animal amb sarna és causat que és una malaltia zoonòtica, és a dir, transmissible a l’home. Solen produir quadres de pàpules amb picor en el tronc o extremitats.
El gat també pot patir sarna però en aquest cas l’agent etiològic és el Notoedres cati. El quadre clínic és molt semblant al del gos.