dijous, 23 d’agost de 2018

Les cures bàsiques del nostre amic

Fem un repàs pels punts bàsics a tenir en compte per començar a ser un company responsable. Parem molta atenció a tot el que ens diuen al centre veterinari. Ens donaran consells sobre la seva alimentació, desparasitació i cures en general, a més de comprovar el seu estat de salut.

Paràsits: gats i gossos han de tractar-se contra els paràsits interns cada 3 mesos, i molt especialment quan són cadells i abans de vacunar-se. També existeixen els paràsits externs, com puces i paparres que s'eradiquen utilitzant els productes apropiats. Així tindrem al nostre amic net per dins i per fora.

Vacunes: El primer que hem de saber és que si el nostre amic no està vacunat no pot entrar en contacte amb altres animals ni amb l'exterior durant els dos primers mesos de vida. El pla de vacunació varia en funció de la raça, estat immunològic i l'estil de vida. El nostre Centre veterinari i podrem comprovar tan beneficioses que resulten per evitar malalties com: parvovirosis, borm o hepatitis canina en el cas dels gossos i unes altres com calicivirus, panleucopènia, rinotraqueítis en el cas dels gatets.

Esterilització: L'esterilització és una intervenció recomanada. En el cas dels mascles, amb la castració disminueixen les baralles amb altres mascles, les fugides de casa, i la tendència a marcar amb orina o muntar. En el cas de les femelles l'esterilització elimina el zel, la pseudogestació, redueix la incidència de tumors de mama, així com els miols nocturns i altres conductes pròpies del zel. Aquesta operació realment no provoca canvis d'humor, és una pràctica molt comuna i majoritàriament sense riscos. Consultem amb el centre veterinari sobre les millors dates per realitzar-la i recordem que un gos i un gat esterilitzat evita ventrades indesitjades, que al nostre país suposa un 15% dels animals que han estat abandonats.

Tràmits burocràtics: Com més meticulosos siguem en aquest pas, més facilitats trobarem per tenir el nostre amic ben localitzat. Recordem que també hem d'inscriure'l en el cens de l'Ajuntament. Posem-li el microxip obligatori i la cartilla sanitària on estarà al dia de les vacunes i l'historial veterinari. Si el nostre gos o gat ha de ser un animal viatger fem-li el Passaport Europeu per a Animals de Companyia.

Cures: Gaudim dels passejos amb el nostre gos. Ell els necessita per fer exercici i socialitzar-se, així que uns tres passejos al dia com a mínim estaran bé, i millor encara si els alternem amb llargues caminades pel camp. El gat, al contrari que el gos, pot passar-se la vida tancat a casa, això si, també necessita estímuls així que podem generar-li un entorn divertit perquè s'ho passi pipa. Siguem civilitzats i recollim els excrements del nostre gos i si tenim gat recordem netejar la seva safata i canviar la sorra periòdicament.

El bany. No fa falta que banyem el gos cada mes, si el raspallem diàriament es mantindrà net i només serà necessari banyar-lo dues vegades a l'any. Si el gat està sà i no surt de casa no haurem de banyar-ho mai, ja que ell mateix té cura de la seva higiene personal.

Alimentació. Si és cadell li haurem de fraccionar el menjar (específic de cadell) durant tres vegades al dia, d'adult n'hi haurà prou amb dues o una vegada al dia. Els gats al contrari que els gossos saben fraccionar-se el menjar bastant bé. Recordem sempre tenir aigua fresca a la seva disposició, especialment en els mesos més calorosos.

I no oblidem el més important: donar-li l'afecte que es mereix i gaudir tot el que puguem junts, perquè malauradament els anys passen de pressa, i els gossos i gats no viuen per sempre.

dimarts, 14 d’agost de 2018

La sarna de les mascotes


La sarna és una malaltia parasitària que pot afectar tant al gos com al gat. El nom de sarna s’associa a malaltia greu, nefasta, contagiosa, poca higiene, i moltes altres connotacions pejoratives. Però més enllà de la realitat, la sarna com a tal és una malaltia parasitària que es pot curar en un temps raonable sense donar cap altra complicació de més. Tradicionalment la malaltia s’associa a ambients bruts i a condicions higièniques deficients. Tot i que en alguns casos pot ser així, en moltes ocasions el contagi és de forma accidental en gossos que viuen en ambients nets.
La sarna sarcòptica és una dermatosi parasitària contagiosa produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei varietat canis. Aquest àcar té una mida molt petita no perceptible a l’ull humà, només al microscopi. Té un cicle biològic de 12 a 15 dies, durant els quals s’alimenta de detritus cutanis de la superfície de la pell. Els àcars excaven galeries a les capes de la pell que ocasionen un intens picor a l’animal.
La vida d’aquest paràsit en el medi ambient és molt curta, i depèn de les condicions climàtiques, però habitualment és de 2 o 3 dies. Per tant la transmissió sol ser directa, a partir del contacte estret amb animals malalts, encara que és possible també la transmissió indirecta o per fòmits, és a dir, a través d’objectes.
El símptoma predominant de la sarna sarcòptica del gos és un prúrit molt intens. L’animal afectat es mossega, es llepa i es rasca de manera insistent i, en molts casos, ell mateix es produeix les ferides. La pell sol estar molt envermellida i sense pèl.
El diagnòstic es realitza mitjançant la confirmació del paràsit i basant-nos en la història del animal (contacte amb gossos infectats, sortides al camp, estades en residències, etc). La major part dels casos el diagnòstic es realitza mitjançant la visualització del paràsit amb un raspat cutani. Cal dir, però, que un raspat negatiu no pot descartar la presència del paràsit. També podem fer una anàlisi de sang per a detectar les immunoglobulines produïdes per la presència de l’àcar.


El tractament sol ser llarg però eficaç. Es poden posar injectables de productes amb acció antiparasitària enfront l’àcar. Avui en dia al mercat existeixen pipetes que també son eficaces. Generalment es necessiten un parell o tres pautes antiparasitàries per a eliminar la malaltia de l’animal.
El risc d’estar en contacte amb un animal amb sarna és causat que és una malaltia zoonòtica, és a dir, transmissible a l’home. Solen produir quadres de pàpules amb picor en el tronc o extremitats.
El gat també pot patir sarna però en aquest cas l’agent etiològic és el Notoedres cati. El quadre clínic és molt semblant al del gos.