dijous, 21 de febrer de 2019

Com detectem males praxis de fabricants de pinsos?

Amb aquest article us ensenyarem a detectar les tres males pràctiques (potser no fraudulentes, però sí enganyoses) que utilitzen més sovint (tot i que per sort són una minoria) els fabricants de pinso:
Partir ingredients:
La normativa marca que els ingredients s’incorporin en l’etiqueta per ordre d’inclusió en pinso. És a dir, l’ingredient majoritari estarà al principi, el segon just després, etc. I això es fa amb la finalitat d’aportar una informació valuosa al consumidor, perquè puguin decidir lliurement què comprar segons quins ingredients porti i en quina proporció.
En aquest context, alguns fabricants han adquirit la pràctica de dividir els ingredients majoritaris en dues denominacions per a fer que un ingredient que està en menor proporció aparegui en primer lloc. Per exemple: Si un pinso té 50% de blat de moro i 30% de pollastre, pots trobar-te l’etiqueta següent: Pollastre (30%), blat de moro (25%), farina de blat de moro (25%)…. però en realitat, el blat de moro hauria d’anar davant perquè la farina és el mateix blat de moro que està mòlt!
Introduir ingredients de qualitat enmig dels additius:
Tornem a la normativa que estableix que els ingredients s’incorporen a l’etiqueta per ordre d’inclusió en el pinso.
De vegades es poden trobar etiquetes on s’incorpora algun o alguns ingredients atractius i desitjables (per exemple: pollastre, fruites o verdures) al final de les etiquetes, enmig de les vitamines i minerals (a vegades també introduïts amb “E-numero”). Això implica que la quantitat real de l’ingredient continguda en el pinso és molt petita (parlem de mg/kg de pinso, o sigui, bàsicament pols!). Aquesta quantitat, evidentment, no formarà una part prou important de la dieta com per a tenir-ho en compte. Així que no us enganyin, els ingredients principals de la dieta són els que s’inclouen al principi.
Utilitzar proteïnes d’origen animal de mala qualitat:
Una de les modes actuals del sector de menjar per a mascotes, i en concret dels gossos, és la utilització de la història evolutiva del gos com carnívor, menyspreant la introducció de fonts de proteïna vegetal. Aquí hi entra en joc el màrqueting, i la introducció de proteïnes vegetals és relativament comuna en altres marques comercials, perquè els gossos no són carnívors estrictes (al contrari que els gats).
Deixant-nos de filosofies o preferències, és cert que la proteïna de més valor biològic per a les mascotes és la d’origen animal i de qualitat (per ser més digestible i biodisponible, amb un perfil d’aminoàcids adequat). Però la proteïna d’origen vegetal, encara que es pugui haver de suplementar amb determinats aminoàcids per a satisfer els requeriments del teu gos o gat, pot ser més digestible i de millor qualitat que certes farines “dolentes” d’origen animal, excessivament processades o que inclouen subproductes de poca qualitat. Per tant, no et recomanem pinsos que l’etiqueta comenci per noms genèrics i de dubtosa qualitat com a “Farines de subproductes d’animals”; perquè tot i ser d’origen animal, un elevat contingut de proteïnes animals poc digestibles i de mala qualitat pot induir problemes gastrointestinals a curt termini i metabòlics a mig-llarg termini.
A vegades, la detecció d’aquestes pràctiques pot ser difícil si no estem entrenats a  llegir les etiquetes del pinso. Per això et recomanem que utilitzis el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com que és totalment gratuït i on analitzem si el  el fabricant ha utilitzat alguna d’aquestes pràctiques que podrien portar-te a l’engany.
Roser Feliu

dimarts, 5 de febrer de 2019

La febre en animals de compayia


La temperatura en l’organisme és un paràmetre molt important que cal avaluar davant de qualsevol situació de malaltia. A partir de la temperatura que presenta un pacient en podem treure molta informació, com per exemple un possible diagnòstic. En tot cas, una desviació a l’alça de la temperatura normal per a un gos o un gat és un factor que cal corregir el més aviat possible. No sempre un augment de la temperatura, el que anomenen febre, és sinònim de que estigui causada per un agent infecciós. Moltes altres causes no infeccioses poden produir febre a les nostres mascotes. La hipertèrmia és un mot també utilitzat per a anomenar la febre.
El centre de la termoregulació corporal es localitza al sistema nerviós central, a la regió de l’hipotàlem anterior. Canvis en l’ambient i de la temperatura corporal són detectats pels termoreceptors. La informació arriba al hipotàlem anterior a través del sistema nerviós. Els termoreceptors detecten que el cos es troba per sota o per sobre de la seva temperatura normal. En el cas de que trobin una variació de la temperatura, estimularan l’hipotàlem anterior per a fer que el cos incrementi la producció de calor i redueixi la pèrdua d’aquest si l’organisme es trova massa fred, o pel contrari, dissiparà calor si l’organisme es troba massa calent. Mitjançant aquests mecanismes, els gossos i els gats poden mantenir un interval de temperatura corporal en una àmplia varietat de situacions. L’interval de temperatura corporal que considerem normal en un gat i un gos oscil·la entre els 38 i 39 ºC. La mesuratge de la temperatura corporal en els animals domèstics es realitza mitjançant un termòmetre prenent la temperatura rectal. Existeixen tòpics que diuen si un animal presenta el musell calent i sec vol dir que té febre. Aquesta afirmació no sempre és certa ja que hi ha situacions mediambientals que poden provocar-ho sense ser necessàriament febre.
El que si té molt en comú, és que quan un animal té febre, aquest presenta apatia i pèrdua de la gana.
S’entén que la febre està provocada en molts casos per substàncies o el que anomenen pirògens, els exògens i els endògens. Els pirògens exògens provenen de l’exterior. En la gran majoria de casos son microorganismes com les bactèries, els fongs, els virus, els protozous, o les toxines que poden provocar. Però com hem dit anteriorment, no sempre són agents infecciosos,
ja que els fàrmacs són pirògens exògens i també poden produir un augment de
temperatura. Els pirògens endògens provenen de dins de l’organisme i són substàncies produïdes pel mateix organismo com les interleucines o les prostaglandines. Aquestes es produeixen en situacions d’inflamació o necrosis dels teixits.
El cop de calor és una situació a la que es presenta febre o hipertèrmia. El cop de calor és una forma inadequada de dissipació de calor. L’exposició a temperatures ambientals altes pot incrementar la càrrega de calor a una tassa més gran respecte a la que el cos es capaç de dissipar. La hipertèrmia de l’exercici, pel contrari, és l’augment de la temperatura corporal de forma lenta amb un exercici sostingut degut a l’increment de la producció de calor associada a l’activitat muscular. Tot i això, en moltes situacions de febre l’origen d’aquesta és desconeguda. La febre o hipertèrmia requereix d’una actuació ràpida per a restablir els valors normals. Principalment s’utilitzen els antipirètics. L’ús d’antibiòtics no és efectiu per a disminuir la febre excepte en els casos que pugui estar provocada per un agent infecciós susceptible
a antibiòtics. Situacions més greus, requeriran l’aplicació de sèrum endovenós, disminució de la temperatura exterior o remullar l’animal.