dimarts, 5 de febrer del 2019

La febre en animals de compayia


La temperatura en l’organisme és un paràmetre molt important que cal avaluar davant de qualsevol situació de malaltia. A partir de la temperatura que presenta un pacient en podem treure molta informació, com per exemple un possible diagnòstic. En tot cas, una desviació a l’alça de la temperatura normal per a un gos o un gat és un factor que cal corregir el més aviat possible. No sempre un augment de la temperatura, el que anomenen febre, és sinònim de que estigui causada per un agent infecciós. Moltes altres causes no infeccioses poden produir febre a les nostres mascotes. La hipertèrmia és un mot també utilitzat per a anomenar la febre.
El centre de la termoregulació corporal es localitza al sistema nerviós central, a la regió de l’hipotàlem anterior. Canvis en l’ambient i de la temperatura corporal són detectats pels termoreceptors. La informació arriba al hipotàlem anterior a través del sistema nerviós. Els termoreceptors detecten que el cos es troba per sota o per sobre de la seva temperatura normal. En el cas de que trobin una variació de la temperatura, estimularan l’hipotàlem anterior per a fer que el cos incrementi la producció de calor i redueixi la pèrdua d’aquest si l’organisme es trova massa fred, o pel contrari, dissiparà calor si l’organisme es troba massa calent. Mitjançant aquests mecanismes, els gossos i els gats poden mantenir un interval de temperatura corporal en una àmplia varietat de situacions. L’interval de temperatura corporal que considerem normal en un gat i un gos oscil·la entre els 38 i 39 ºC. La mesuratge de la temperatura corporal en els animals domèstics es realitza mitjançant un termòmetre prenent la temperatura rectal. Existeixen tòpics que diuen si un animal presenta el musell calent i sec vol dir que té febre. Aquesta afirmació no sempre és certa ja que hi ha situacions mediambientals que poden provocar-ho sense ser necessàriament febre.
El que si té molt en comú, és que quan un animal té febre, aquest presenta apatia i pèrdua de la gana.
S’entén que la febre està provocada en molts casos per substàncies o el que anomenen pirògens, els exògens i els endògens. Els pirògens exògens provenen de l’exterior. En la gran majoria de casos son microorganismes com les bactèries, els fongs, els virus, els protozous, o les toxines que poden provocar. Però com hem dit anteriorment, no sempre són agents infecciosos,
ja que els fàrmacs són pirògens exògens i també poden produir un augment de
temperatura. Els pirògens endògens provenen de dins de l’organisme i són substàncies produïdes pel mateix organismo com les interleucines o les prostaglandines. Aquestes es produeixen en situacions d’inflamació o necrosis dels teixits.
El cop de calor és una situació a la que es presenta febre o hipertèrmia. El cop de calor és una forma inadequada de dissipació de calor. L’exposició a temperatures ambientals altes pot incrementar la càrrega de calor a una tassa més gran respecte a la que el cos es capaç de dissipar. La hipertèrmia de l’exercici, pel contrari, és l’augment de la temperatura corporal de forma lenta amb un exercici sostingut degut a l’increment de la producció de calor associada a l’activitat muscular. Tot i això, en moltes situacions de febre l’origen d’aquesta és desconeguda. La febre o hipertèrmia requereix d’una actuació ràpida per a restablir els valors normals. Principalment s’utilitzen els antipirètics. L’ús d’antibiòtics no és efectiu per a disminuir la febre excepte en els casos que pugui estar provocada per un agent infecciós susceptible
a antibiòtics. Situacions més greus, requeriran l’aplicació de sèrum endovenós, disminució de la temperatura exterior o remullar l’animal.