dimarts, 5 de febrer de 2019

La febre en animals de compayia


La temperatura en l’organisme és un paràmetre molt important que cal avaluar davant de qualsevol situació de malaltia. A partir de la temperatura que presenta un pacient en podem treure molta informació, com per exemple un possible diagnòstic. En tot cas, una desviació a l’alça de la temperatura normal per a un gos o un gat és un factor que cal corregir el més aviat possible. No sempre un augment de la temperatura, el que anomenen febre, és sinònim de que estigui causada per un agent infecciós. Moltes altres causes no infeccioses poden produir febre a les nostres mascotes. La hipertèrmia és un mot també utilitzat per a anomenar la febre.
El centre de la termoregulació corporal es localitza al sistema nerviós central, a la regió de l’hipotàlem anterior. Canvis en l’ambient i de la temperatura corporal són detectats pels termoreceptors. La informació arriba al hipotàlem anterior a través del sistema nerviós. Els termoreceptors detecten que el cos es troba per sota o per sobre de la seva temperatura normal. En el cas de que trobin una variació de la temperatura, estimularan l’hipotàlem anterior per a fer que el cos incrementi la producció de calor i redueixi la pèrdua d’aquest si l’organisme es trova massa fred, o pel contrari, dissiparà calor si l’organisme es troba massa calent. Mitjançant aquests mecanismes, els gossos i els gats poden mantenir un interval de temperatura corporal en una àmplia varietat de situacions. L’interval de temperatura corporal que considerem normal en un gat i un gos oscil·la entre els 38 i 39 ºC. La mesuratge de la temperatura corporal en els animals domèstics es realitza mitjançant un termòmetre prenent la temperatura rectal. Existeixen tòpics que diuen si un animal presenta el musell calent i sec vol dir que té febre. Aquesta afirmació no sempre és certa ja que hi ha situacions mediambientals que poden provocar-ho sense ser necessàriament febre.
El que si té molt en comú, és que quan un animal té febre, aquest presenta apatia i pèrdua de la gana.
S’entén que la febre està provocada en molts casos per substàncies o el que anomenen pirògens, els exògens i els endògens. Els pirògens exògens provenen de l’exterior. En la gran majoria de casos son microorganismes com les bactèries, els fongs, els virus, els protozous, o les toxines que poden provocar. Però com hem dit anteriorment, no sempre són agents infecciosos,
ja que els fàrmacs són pirògens exògens i també poden produir un augment de
temperatura. Els pirògens endògens provenen de dins de l’organisme i són substàncies produïdes pel mateix organismo com les interleucines o les prostaglandines. Aquestes es produeixen en situacions d’inflamació o necrosis dels teixits.
El cop de calor és una situació a la que es presenta febre o hipertèrmia. El cop de calor és una forma inadequada de dissipació de calor. L’exposició a temperatures ambientals altes pot incrementar la càrrega de calor a una tassa més gran respecte a la que el cos es capaç de dissipar. La hipertèrmia de l’exercici, pel contrari, és l’augment de la temperatura corporal de forma lenta amb un exercici sostingut degut a l’increment de la producció de calor associada a l’activitat muscular. Tot i això, en moltes situacions de febre l’origen d’aquesta és desconeguda. La febre o hipertèrmia requereix d’una actuació ràpida per a restablir els valors normals. Principalment s’utilitzen els antipirètics. L’ús d’antibiòtics no és efectiu per a disminuir la febre excepte en els casos que pugui estar provocada per un agent infecciós susceptible
a antibiòtics. Situacions més greus, requeriran l’aplicació de sèrum endovenós, disminució de la temperatura exterior o remullar l’animal.



dimarts, 22 de gener de 2019

Primers auxilis en mascotes (segona part)


Un problema que ens podem trobar amb el nostre gos i requereix d’uns primers auxilis són les fractures. Les fractures es poden produir en diverses situacions, com per exemple en un atropellament o en una caiguda de certa altura. Fem un petit incís per a recordar que en zones urbanes i poblacionals els gossos han d’anar sempre lligats; a part de complir la normativa ens evitarem molts mals de cap. En cas de fractura d’una extremitat convé fer un embenatge d’immobilització d’urgència per evitar més danys. Una fusta allargada, un pal o una branca ens pot servir com a fèrula en un primer moment. Si hem de fixar-la i no disposem de benes o esparadrap en aquell moment podem fer servir uns mitjons o una samarreta i fer tires de roba que ens serviran per a subjectar la fèrula. Tot això anirà molt bé per evitar més complicacions abans d’arribar a un centre veterinari.

En traumatismes, d’orígens diversos, ens podem trobar moltes situacions. Si hi ha una ferida oberta amb hemorràgia convé tapar-la perquè la nostra mascota no perdi més sang. Amb unes gasses i esparadrap és suficient, però en cas de no disposar-ne, les tires de roba també ens poden ajudar. Per a detectar una possible hemorràgia interna o un problema a nivell circulatori es pot fer la prova del temps d’ompliment capil·lar. Consisteix a prémer amb el dit la geniva de l’animal i notar que el color de la geniva en aquell punt es torna blanc. En deixar de prémer el color rosat de la geniva ha de tornar en menys de tres segons. Si el temps a recuperar el seu color inicial és de més de tres segons, indica que podria haver alguna hemorràgia interna o un problema circulatori. Si de bon començament el color de la geniva o també de la mucosa de la conjuntiva ocular és blanc, ens està indicant una anèmia per hemorràgia interna o per molta pèrdua de sang.

En situacions d’urgències com aquestes, els gossos poden presentar dolor i manifestar certa agressivitat. Per manipular l’animal hem de tenir en compte aquest factor ja que podria mossegar-nos. En aquest cas pot ser convenient l’ús d’un morrió. Si no disposem de cap, un mitjó o una bena ens pot servir d’ajuda. Agafem el mitjó o la bena i fem una llaçada al voltant del musell, i després li lliguem per darrere del coll. És una forma senzilla i casolana d’improvisar un morrió. També ens podem trobar que haguem de traslladar l’animal evitant moure’l massa.

Una forma senzilla i pràctica de disposar d’una llitera és fent servir una manta, uns llençols o una tovallola com a tal. Una altra greu situació d’emergència per part d’un gos és la ingesta o pressa de contacte del cuc de la processionària. Aquest fet provoca una forta reacció a la llengua donant lloc a una important glossitis o inflamació. En aquest cas és important netejar bé la llengua amb abundant aigua, però molt important és no fregar la llengua ja que poden ocasionar que les espícules del cuc de la processionària es clavin i produeixin encara més reacció al·lèrgica.

Tot i així, en situacions d’emergències es bo reaccionar ràpid per a evitar danys majors, però sempre cal acudir a un centre veterinari a on podran donar l’atenció i les cures necessàries a la vostra mascota.



dijous, 10 de gener de 2019

Com alimentar un gos diabètic

La diabetis mellitus és una malaltia causada per la incapacitat del cos de produir o usar la insulina, fet que fa que el gos tingui nivells de sucre en sang massa alts.
La diabetis pot ser de tipus 1, o de tipus 2. Segons sigui que el cos no produeix insulina, o que no és capaç d'utilitzar-la. La de tipus 2, és més freqüent en gats i persones.
Els gossos més afectats són aquells d'edat mitjana o avançada i dins d'aquests les femelles no esterilitzades. També, hi ha algunes races predisposades, entre elles: Canitxes, Pinschers, Schnauzer, West Highland White Terrier, Beagle etc. La malaltia no és fàcil de detectar pel propietari. Els símptomes poden ser diversos, i entre ells ens trobem l'augment de set i apetit, pèrdua de pes, i letargia.
Davant la sospita, i algun d'aquests símptomes, hem d'acudir al nostre centre veterinari, perquè amb l'examen físic i les proves sanguínies pertinents puguin diagnosticar la malaltia.
Els gossos amb diabetis, necessiten que li subministrem insulina per a tota la vida. Al centre veterinari ens explicaran com administrar la insulina mitjançant xeringues específiques.

DIETA ESPECÍFICA
La dieta, és molt important en animals que pateixen aquesta malaltia. Hi ha una sèrie de consells que es recomana seguir en aquests casos:
- Donar la dieta en la mateixa quantitat diàriament i a les mateixes hores.
- Repartir la ració en diverses preses al dia.
- Evitar les llaminadures entre menjars, i si es donen premis de tant en tant, que siguin específics per a gossos diabètics
Quant a la dieta en si, a l'hora de triar un pinso per al nostre gos diabètic cal tenir en compte que:
Ha de ser ric en fibra: És molt important, incloure en la dieta aliments amb alta concentració de fibra. La fibra, redueix la velocitat amb la qual els hidrats de carboni dels aliments es descomponen. Gràcies a això, es frenen les pujades sobtades de sucre en sang. Molt nocives per a diabètics. Els cereals (civada, blat), l'arròs i la soia, són menjars rics en fibra, i ajudaran als nostres gossos a controlar la quantitat de sucre en sang. Encara que la fibra és bona, un excés pot ser perjudicial.
Vitamines C, I i B6: Aquestes vitamines també són beneficioses per als gossos diabètics, ja que també redueixen la velocitat amb la qual els sucres s'acumulen en sang.
Carbohidrats i sucres: aquests nutrients, gens més ingerir-los es transformen en glucosa, per la qual cosa no són gens recomanables per a gossos diabètics.
Colorants artificials: aquests que abunden en alguns pinsos, també tenen molts sucres i provoquen una pujada de glucosa en sang molt perjudicial. El millor és intentar evitar-los.
Existeixen al mercat molts pinsos específics per a diabètics que tenen en compte totes aquestes recomanacions a l'hora de preparar les seves fórmules.

ALTRES RECOMANACIONS
L'exercici és molt recomanable en aquest tipus de gossos. Es consumeix energia, i s'evita la hiperglucemia. A més, l'increment de flux sanguini, millora l'absorció de la insulina. El recomanable és que sempre facin un exercici regular, sense grans variacions, perquè el nivell de sucre en sang no variï massa.
La castració de femelles, també és molt recomanable. Després del zel, les gosses, sintetitzen progesterona. Aquesta hormona, té un paper negatiu sobre la insulina. Si s'elimina la seva producció, es normalitzaran les necessitats d'insulina també.
La diabetis ha d'estar molt controlada. És recomanable acudir al centre veterinari perquè realitzin controls periòdics. Si la diabetis no es controla, es poden derivar problemes secundaris, tals com a cataractes o ceguesa.

dijous, 13 de desembre de 2018

El restrenyiment dels gossos

La seva causa pot deure's a múltiples factors, i l'observació és la millor manera d'identificar-lo. No ens podem prendre a la lleugera la periodicitat d'evacuació dels nostres amics cans; perquè com sol ocórrer amb qualsevol afecció, una detecció a temps evita possibles complicacions.

Causes habituals del restrenyiment en els gossos
- Ingesta inadequada. Com pot ser la ingesta d'ossos, objectes i fins i tot pèl.
- Poca aigua. el consum insuficient d'aigua és una de les causes principals
- Consum insuficient de fibra. 
- Falta d'exercici. Si el gos és sedentari, possiblement presentarà problemes per evacuar.

Gossos sedentaris
Existeixen altres raons més complexes relacionades a malalties o condicions biològiques. Per exemple, l'obstrucció intestinal, que pot deure's a un procés digestiu o a la ingesta d'un objecte estrany. Una altra malaltia similar podria ser la paràlisi intestinal. Les experiències traumàtiques o canvis de rutina també són causes de restrenyiment. Fins i tot alguns valors hormonals hi estan associats. Per exemple, la deficiència de calci. En gossos seniors el restrenyiment pot ser normal, però també com a conseqüència de la vellesa. En alguns gossos s'ha observat que el seu procés digestiu canvia amb l'edat. Els costa digerir certs menjars que abans consumien sense problema. En aquests casos, és important avaluar l'apetit de l'animal. Si mostra desinterès davant certs menjars o malestar després d'ingerir-la, és recomanable anar a l'especialista.

Símptomes
En la majoria dels gossos, es poden observar símptomes similars.
- Poc o gens d'evacuació. El símptoma principal és que l'animal no fa caca. O quan ho fa en petites quantitats i femta molt dura com a pilotetes.
- Esforç excessiu per evacuar. L'esforç pot venir acompanyat de gemec o plor.
- Estómac rígid. La duresa de l'estómac pot mostrar problemes de restrenyiment. Igual que la inflamació del còlon.
- Desgana i apatia. Quan el restrenyiment és agut, els gossos es mostren deprimits.
- Vòmits. Alguns animals presenten vòmits ocasionals. Es deu al fet que l'organisme tracta d'alliberar el cos d'alguna manera.

Com evitar el restrenyiment
Dieta balancejada a base d'una alimentació natural. Un dels beneficis és que millora el sistema digestiu de l'animal i evita el restrenyiment. Controlar el consum d'aigua. És important que mesurem el consum d'aigua constantment. Prendre aigua ha de ser un hàbit també en els animals. D'acord a la seva raça, condició i possibilitats, els gossos han d'exercitar-se. Una caminada diària, com a mínim, és important perquè els intestins es moguin. Visitem l'especialista davant qualsevol anomalia. No fa falta córrer al veterinari quan observem retrenyiment puntual. No obstant això, en cas de dolor, febre o inactivitat de l'animal, no dubtem a consultar l'especialista. Aquests símptomes poden indicar complicacions que és millor prevenir.

Algunes recomanacions
Per saber si l'animal està restret, és important veure la quantitat i estat de la femta que evacua. Això implica color, textura i olor. La femta d'un animal restret és molt fosca. Són boletes petites, dures i separades. Així mateix, cal estar atent a la presència de moc, aliments sense digerir o sang en la femta. Aquesta darrera és una situació comuna davant l'esforç realitzat per evacuar. Els gossos restrets poden mostrar-se inflats i no només en l'estómac, sinó també pot produir-se en els ulls i en extremitats. Poden estar irritables sense raó aparent (pel malestar que senten). Alguns també poden començar a perdre pes a causa de la falta de gana i altres alteracions gastrointestinals.

solucions pel restrenyiment caní
1-Oli d'oliva. Afegim al seu menjar una o dues cullerades durant dos o tres dies.
2-Més fibra en la seva dieta
3-Activitat física
4-Molta aigua
5- Menjar humit