dimecres, 21 d’octubre de 2020

LA GINGIVITIS FELINA CRÒNICA

 La gingivitis felina crònica és un trastorn que pateixen molts gats i és relativament freqüent. En tractar-se d’un procés crònic, comporta un malestar continu tant per l’animal com pel propietari.

La gran majoria de vegades és idiopàtica, és a dir, no té una causa determinada o és desconeguda. Una de les possibles causes podria ser una infecció pel calicivirus felí. Altres causes poden ser infeccions pel virus de la leucèmia felina o de la immunodeficiència felina. Tot i com hem dit anteriorment, la gran majoria de vegades la causa és desconeguda.

La causa o l’estímul inicial provoca una reacció inflamatòria gingival sostinguda i en molts casos excessiva que produeix una proliferació de la geniva. La reacció inflamatòria és del tipus limfocítica o plamocítica.

Les manifestacions clíniques són genives hiperèmiques o molt vermelles i engruixides. Poden provocar halitosis o mala olor de la boca. En alguns casos s’observa anorèxia, ja que el gat no menja perquè quan mastega l’aliment li fa mal la boca i les dents.

La gingivitis felina crònica no té tractament específic. Es fa teràpia de suport per a pal·liar la simptomatologia com poden ser antibiòtics per anaerobis i/o antibiòtics que se secreten en alta concentració per la saliva. Els corticoides a dosis altes ajuden a baixar el grau d’inflamació. També es poden fer rentats o tocs a la geniva amb desinfectants.

El pronòstic és reservat. Hi ha gats amb més simptomatologia i d’altres menys, però els més afectats sovint no responen bé al tractament. En tractar-se d’un problema per tota la vida i amb moltes molèsties pel gat, és convenient fer una revisió bucal anual per a fer una detecció precoç de la malaltia.




dimarts, 8 de setembre de 2020

DE VACANCES AMB EL GOS

 És temps d’estiu i de vacances. Molts de vosaltres les fareu acompanyats del vostre gos. Us donem unes pautes i consells per a poder gaudir d’uns dies fantàstics amb la companyia del vostre gos.

Si opteu per anar de càmping, cases rurals o hotels, informeu-vos prèviament si admeten gossos i si tenen un suplement en la tarifa. Molts establiments admeten animals de companyia amb un recàrrec.

Si el gos es mareja durant el viatge, podeu administrar tranquil·litzants per a gossos que ajuden que estiguin més relaxats durant el trajecte. El dia del desplaçament no doneu de menjar hores prèvies a l’inici. Durant el viatge, feu parades regularment perquè el gos pugui beure i caminar.

Porteu el seu abeurador i menjadora habitual, així no es trobarà tan estrany en un altre habitatge. Si per falta d’espai no ho podeu portar, n’hi ha de plegables. No us oblideu tampoc del seu llit de dormir ni les seves pertinences com les joguines, raspalls, corretges, bossetes de recollir excrements, etc.

És important fer previsió de l’alimentació que ha de prendre. Porteu menjar suficient per no quedar-vos sense. Si heu de dur molt menjar perquè són molts dies fora de casa us podeu informar de clíniques veterinàries o establiments propers que disposin del mateix tipus de pinso. És bo que continuï menjant el seu pinso habitual i evitar de canviar-li amb un altre tipus, ja que podria provocar algun trastorn alimentari com vòmits o diarrees. En cas de menjar pinsos de dieta o de prescripció encara és més important tenir en compte aquest detall.

No us oblideu de portar la cartilla sanitària o passaport del gos. Porteu una farmaciola bàsica d’emergències de primers auxilis. És convenient informar-vos dels centres veterinaris propers al lloc d’estiueig per si fos necessari. Abans de marxar protegiu el vostre gos enfront els paràsits externs.

Si el vostre gos pren una medicació especial per alguna patologia com leishmaniosis o una insuficiència renal, porteu tractament suficient per a tots els dies de vacances.

Si el vostre destí és la platja, avui en dia hi ha platges pet friendly que admeten gossos a la zona de bany. Però tant sigui la platja com la muntanya, cal prendre mesures per evitar els fatídics cops de calor.

Bones vacances amb la companyia del vostre amic pelut.



dimarts, 4 d’agost de 2020

La neteja dental dels gossos


De la mateixa manera que les persones es netegen les dents, vetllen per la higiene bucal i acudeixen al dentista, els gossos també necessiten d’una cura de les seves dents. Les dents i la cavitat bucal pateixen patologies per la seva mala higiene. Poden aparèixer gingivitis, placa bacteriana i dipòsits de serrall, inclús la pèrdua de peces dentàries. La principal causa per què s’acudeix al centre veterinari per un problema bucal és per la mala olor que desprèn la boca de l’animal, el que s’anomena halitosi. En altres ocasions és perquè a l’animal li costa mastegar els grans de pinso. És aleshores, durant un examen bucal, quan es detecta el problema o la malaltia peridental. Tot i que les races de mida petita són més predisposades a patir problemes buco-dentals, la cura de les dents i en extensió la cavitat bucal s’ha de fer a tota mena de gos.

És important i convenient tenir una cura de les dents de l’animal seguint unes pautes de maneig i prevenció. Cal evitar el menjar casolà i s’ha de donar el menjar humit de forma mesurada. Es poden donar barretes dentals dos cops per setmana que ajuden a evitar la formació de la placa bacteriana. Cal recordar que els ossos no ajuden a netejar les dents i a més poden provocar altres trastorns digestius. Una opció que podem fer per mantenir la higiene bucal és raspallar les dents del nostre gos. En general, als gossos no els agrada que els raspallin les dents. Per això és millor acostumar-los-hi de ben petits. Al mercat existeixen raspalls de les dents i pastes dentífriques especialment dissenyades per als gossos.



El procés per començar el rentat de les dents ha de ser gradual i en diversos passos i dies.

  • ·         El primer pas és deixar que tasti la pasta de dents. Les de gossos contenen sabors que els agraden. Posem una mica de pasta al nostre dit i deixem que l’assaboreixi. Ho repetim durant alguns dies.
  • ·         El segon pas posem amb el dit amb la pasta de dents a les dents de l’animal fins que en digui prou.
  • ·         El tercer pas és rentar només els ullals. Deixar primer que llepi el raspall i la pasta. Per rentar els ullals, es fa des de la geniva fins a l’extrem de la dent.
  • ·         El quart pas es rentar les dents posteriors. Comencem primer pels ullals i finalment les dents posteriors, fins al punt que el gos ja no es trobi incòmode amb el raspallat.
  • ·         El cinquè i darrer pas, finalment és rentar totes les dents. Les darreres a netejar són els incisius ja que són més sensibles.


Així doncs, una bona cura de la higiene bucal permetrà que el nostre gos tingui unes dents saludables.

dimarts, 7 de juliol de 2020

MICCIÓ INADEQUADA EN GATS


Un dels problemes més molestos i que més preocupen al propietaris de gats és la micció inadequada. Es tracta quan el gat, sigui mascle o femella, orina fora de la safata i en especial ho fa en indrets de la casa com ara el lavabo o les habitacions. És el que es coneix amb les abreviatures en anglès de FLUTD, el síndrome urològic felí. Cal diferenciar entre els termes de micció inadequada i d’incontinencia, ja que són problemes diferents.

És un problema de no fàcil diagnòstic i sol·lució. En primer lloc cal saber si es tracta per causes orgàniques o no. Les principals causes orgàniques poden ser cistitis o presència de cristalls en l’orina però en poden haver d’altres. En quant a les cistitis, aquestes poden ser inflamatòries o infeccioses. Moltes de les cistitis produïdes són idiopàtiques, és a dir, no tenen cap causa coneguda. Una anàlisis d’orina i de sang ens pot ajudar a detectar una patologia d’origen orgànic i així posar el tractament més adient per a solventar el problema.

En molts casos, no es tracta d’un problema orgànic sinó ambiental i de maneig que fa que el gat no miccioni a la seva safata. En moltes ocasiones sol haver un problema d’estrés en el gat, com la presència d’altres gats en el territori o sorolls. Cal seguir una pauta amb canvis de maneig.
  • -          En cas de més d’un gat a casa, cada animal ha de disposar d’una safata per evitar conflictes de territorietat. Aquestes han d’estar separades entre elles. Si fos el cas que només hi hagués un sol gat, també és recomanable una safata suplementària en un indret apartat de la primera.
  • -          La safata ha de ser de unes dimensions grans o suficients perque l’animal es trobi a gust en el moment de la micció. Ha d’estar col·locada en un indret tranquil de la casa, sense sorolls i allunyada d’on el gat menja i beu.
  • -          Utilitzar sorres absorbents que retinguin l’orina i a poder ser aglomerants que fan una bola compactada amb l’orina fàcil d’extreure i netejar. Evitar l’us de sorres més senzilles que dipositen l’orina al fons de la safata i de les que fan pols, ja que aquesta li és molesta al gat.
  • -          Neteja a diari dels excrements i de l’orina formada. La sorra ha d’estar cada dia neta. Si deixem acumular molta brutícia, al gat no li agrada.
  • -          Quan camviem la totalitat de la sorra i posem de nova, és moment de netejar la safata. Evitar l’us de productes amoniacals i llexius ja que deixen olors que li són desagradables al gat.




Existeixen al mercat productes a base de feromones, detectats només pel gat, i que provoquen relaxació a l’animal. És una sol·lució en casos que la micció sigui produïda per estrés.

L’alimentació juga un paper molt important i pot ajudar en molts casos com a curació o preventiu. L’us diari de menjar humit tipus llaunes facilita la dil·lució de l’orina. El pinso ha de ser tal que ajudi a la prevenció i formació de cristalls en l’orina, sobretot d’estruvita i oxalat. Avui en dia molts pinsos de gamma mitja o alta els incorporen com a base a l’alimentació.