A la primavera la sang altera. Però les bestioletes
també ho fan. L’inici de la primavera queda inaugurada amb l’aparició
d’aquelles petites bestioletes que corren per damunt de la pell del nostre
animaló, i fins i tot poden quedar-s’hi enganxades. Parlem de les paparres.
L’aparició de les paparres sobre del nostre gos
marca el començament del bon temps. Només precisen d’un lleuger augment de la
temperatura i de les primeres gotes de pluja de la primavera. Ens trobem amb
unes de molt petites i de color gris. Unes altres marronoses amb 8 potes. I la
gran paparra de la mida d’una llentia. Totes les mides, formes i colors
pertanyen al mateix tipus de paràsit. L’únic que els diferència és l’edat i si
són mascles o femelles. La prevenció de les paparres és molt important. Són
vectors d’importantíssimes malalties per als nostres gossos, com l’erlichiosis,
sense oblidar-nos dels petits nòduls que apareixen desprès de la seva picada.
Mai hem d’intentar arrencar una paparra enganxada a la pell del nostre animal.
En cas d’urgència afegirem les gotes d’oli i això provocarà que la paparra no
podrà respirar i caurà per ella sola. La millor prevenció és la col·locació de
les “pipetes” repel·lents. El seu mecanisme d’acció es basa en la mort de la
paparra després de la seva picada i ingesta del producte, innocu per al nostre
animal. La duració i efectivitat és d’un mes a partir de la data que l’hem
posat. Són còmodes d’aplicar, ràpides i sobretot efectives.
L’ús de les pipetes té un altre efecte beneficiós
per l’animal. És, també, la seva acció antiparasitària contra les puces.
L’aparició de les puces és una mica més endavant, quan les temperatures són més
altes, tot i que cada vegada més, la seva presència és més constant al llarg de
tot l’any. Això és principalment per dues causes: La primera és l’augment de
les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic, i la segona és l’ús
d’aparells de calefacció a l’hivern.
Tothom ja coneix els efectes indesitjables de les
puces, les molèsties ocasionades per les picors i que es tradueixen en un
constant i continu rascar del gos o gat. És important recordar que tant les
puces com les paparres poden picar a l’ésser humà i ocasionar greus problemes a
la salut, en especial als nens i a la gent gran. Així doncs, una bona prevenció
és l’eina més eficaç per a combatre puces i paparres.
I si és important evitar les picades de puces i paparres,
no és menys important la prevenció de la picada del mosquit causant de la
malaltia Leishmaniosis. La coneguda malaltia del mosquit, ja que és provocada
per la picadura de la femella d’un mosquit del gènere Phlebotomus.
Quan arriba la primavera,
igual que li ocorre a algunes persones que són al·lèrgiques al pol·len i han de
protegir-se, els gossos també poden ser susceptibles d'aquesta mateixa
al·lèrgia i sol afectar als gossos en molts casos en forma de dermatitis.
Per norma general, els
símptomes que sol tenir un gos amb al·lèrgia al pol·len en és que es graten i
freguen el musell, es llepen i roseguen les seves potes i es graten de forma convulsiva,
alguns arribant-se a fer sang fins i tot, els engonals, aixelles i orelles.
Això seria en els casos més
extrems, en altres casos més lleus tindríem la picor i irritació d'ulls,
orelles i musell.
Els animals al·lèrgics solen
ser-ho per a tota la vida i necessiten d'unes cures específiques quan s'apropa
l'època de l'al·lèrgia per evitar que pugui sentir-se malament. En aquests
casos els banys freqüents amb xampús adequats i el control de paràsits interns
i externs poden ajudar bastant així com un tractament que pot posar el
veterinari per ajudar al teu gos al fet que no tingui uns símptomes tan forts.
