dimarts, 25 de juny de 2013

cries d'oreneta

Aquesta època és quan les cries de les orenetes arribades enguany comencen a volar, fent petits vols fins a llocs propers del niu, on continuen essent alimentades pels pares. Per aquest motiu, és freqüent trobar-nos orenetes al mig del carrer, o per terra.
És important que no intentem "rescatar-les" agafant-les amb les mans, ja que els pares poden detectar la manipulació humana i això seria un motiu per deixar d'alimentar la petita.
El millor que podem fer per ajudar a la petita oreneta és, abans que res, observar si allà on es troba és una zona de possibles maltractaments (gats, gossos, nens poc conscients, carretera, camí, etc). En el cas que estigui situada a un lloc resguardat, el més adient és que NO TOQUEM RES, i ens allunyem de la zona tan aviat com puguem, ja que els pares de la cria d'oreneta poden tornar aviat i l'han de trobar sola per alimentar-la.
En el cas que trobem la cria en una zona de possibles perills, intentem que, per si sola, s'arrauleixi en el racó proper més protegit (l'esglaó d'una escala, un portal, uns matolls, etc), i només en el cas que NO hi hagi cap d'aquests elements, SENSE TOCAR-LA AMB LES MANS, fem que es posi sobre una branqueta o un cartró, i la traslladem a un lloc proper més segur.
Sobretot, no vulguem quedar-nos la cria per fer-la créixer, ja que les possibilitats de supervivència són pràcticament nul·les. Les orenetes s'alimenten d'insectes vius, i les adultes en ple vol...
Si ens interessa fer-ne el seguiment, ha de ser des d'un amagatall on controlem que no hi hagi perills i que els pares la troben. És gratificant sentir els xiulets dels pares i veure que troben la cria que ha fet el seu primer vol. L'any que ve pot ser que tornem a veure aquesta cria, però en aquest cas serà ella un dels pares que alimentaran els petits, ja que l'oreneta acostuma a tornar cada any al mateix lloc on ha fet el niu.

dijous, 20 de juny de 2013

Longevitat dels animals (Quant viu cada espècie?)

Quant de temps pot viure cada espècie animal?
La medusa turritopsis nutricula és l’únic ésser orgànic viu del qual s’ha pogut demostrar una immortalitat biològica.

ANYS DE VIDA (en llibertat):

Cloïssa: fins a 410 anys (coneguts)

Balena boreal: 150-200

Tortuga marina: 130-140

Humà: 90-100

Tortuga de terra: 80-100

Caimà: 80-100

Orca: 70-90

Cocodril: 70-90

Guacamai: 70-80

Àguila reial: 70-80

Elefant: 50-70

Rat penat: 50-60

Lloro gris: 40-50

Ruc: 40-50

Tortuga de Florida: 35-40

Dofí: 25-30

Cavall: 25-30

Voltor: 22-25

Girafa: 22-25

agapornis: 22-25

Mico: 20-23

Porc: 20-23

Cotorra: 20-23

Vaca: 19-22

Salamandra: 18-20

Taràntula: 18-20

Cérvol: 15-18

Gat: 15-18

Gos petit: 15-18

Gos gran: 12-15

Iguana: 11-14

Cabra: 11-14

Periquito: 10-12

Guineu: 10-12

Eriçó: 9-11

Llebre: 9-11

Colom: 8-10

Fura: 7-10

Ànec: 7-10

Serp: 8-10

Gall: 8-10

Conill (i d’Índies): 7-9

Esquirol: 7-9

Camaleó nan: 5-6

Granota verda: 5-6

Caragol: 4-5

Abella reina: 3-4

Hamster: 2-3

Granota: 2-3

Peixos: 2-10 (depèn de l'espècie)

Mostela: 2

Paparra: 2

Aranya. 1-2 anys

Marieta: 1 any

Abella obrera: 65-120 dies (depèn si és hivern o estiu)

Puça: 100 dies

Papallona: 30 dies

Mosca - 3 setmanes

Mosquit: 10-12 dies

Papallona “efímera”: 1 dia