dijous, 18 d’abril del 2019

Lesions dermatològiques del gos

Lesions primàries

Relacionades directament amb el procés patològic que les genera, són les lesions més precoces i sovint són de caràcter transitori. La seva localització i identificació és vital en totes les malalties dermatològiques.

Màcula: És una zona de canvi de color de menys d'1 cm de diàmetre, aspecte delimitat i no palpable.



Eritema: envermelliment congestiu de la pell, generalment de caràcter difús, a causa de l’augment del flux sanguini. A diferència de les hemorràgies subcutànies, l’eritema s’aclareix o blanqueja mitjançant pressió amb un portaobjectes (prova de diazocòpia positiva).


Pústula (piodèrmia): Lesió cutània elevada i circumscrita, de paret fina i farcida de material purulent.


Pàpula: Lesió elevada i sòlida de menys d’1 cm de diàmetre.


Vesícula: Elevació circumscrita de la pell de menys d’1cm, sent sovint de pocs mil·límetres, repleta d’un fluid clar.

Habon: Zona cutània definida de mode irregular, edematosa i envermellida, de presentació sobreaguda.

Nòdul: Massa cutània sòlida i delimitada, de més d’1cm de diàmetre, que sovint interessa la dermis.



Tumor: Massa cutània de grans dimensions d’origen inflamatori o neoplàsic.



Lesions secundàries

Alopècia: Pèrdua de pèl total o parcial


Erosió: Lesió que suposa la pèrdua d’epidermis superficial sense afectar la membrana basal.


Hiperpigmentació: Augment de la pigmentació cutània, sovint d’origen postinflamatori o hormonal. 

 
Crosta: Acúmul d’exsudats dessecats, d’origen serós, purulent o hemorràgic.


Comedó: Folícul pilós obturat pel material sebaci detritus cel·lular.


Escama: Acumulació de cèl·lules epidèrmiques de l’estrat corni cutani.


Liquenificació: Engrossiment i enduriment de la pell que sol presentar solcs profunds i marcats.


Úlcera: lesió resultant de la pèrdua de l’espessor complet de d’epidermis.


Collaret epidèrmic: Pèrdua de queratinocits en forma circular, com a conseqüència de la ruptura d’una pústula.


Fissura: Lesió lineal profunda sobre la pell engrossida o crostosa.


Excoriació: Erosió resultat d’autotraumatisme


Cicatriu: Substitució del teixit cutani per teixit fibrós.

dijous, 4 d’abril del 2019

Rehabilitació i quiropràctica veterinària


Avui dia molts gossos pateixen problemes osteomuscular, com osteoartrosis, artritis o pinçaments medul·lars. Sobretot aquestes patologies les trobem en gossos d’edat avançada. La medicina veterinària convencional permet solucionar molts d’aquests problemes, un cop diagnosticats, amb tractament d’antiinflamatoris i/o condroprotectors. Els nous avenços en medicina han permès que puguem utilitzar altres tractaments o tècniques com poden ser la rehabilitació i la quiropràctica veterinària. La rehabilitació veterinària comprèn tot tractament per a la recuperació neurològica i múscul esquelètic del pacient amb patologies agudes o cròniques, traumàtiques o degeneratives, pre i post quirúrgiques amb tècniques no farmacològiques. Primer cal un examen i valoració dels pacients amb alteracions, limitacions funcionals i/o discapacitats. Algunes tècniques:

La cinesiteràpia és una branca de la fisioteràpia que s’encarrega del tractament de les malalties i lesions mitjançant el moviment. Segons com es fa aquest moviment diferenciem dos tipus, l’activa en què els moviments són voluntaris, i la passiva en què els moviments són provocats per una acció externa com pot ser el veterinari. La massoteràpia consisteix en la realització de massatges sobre els punts que volem tractar. El massatge estimula la recuperació de l’organisme per mitjà de pressió digital i manual. Té efectes vasodilatadors, miorelaxants i sedants. La magnetoteràpia és una teràpia física no invasiva emprada com a rehabilitació i consistent en la generació d’un camp magnètic pulsatiu de baixa freqüència. Aquesta tècnica té un efecte antiinflamatori, analgèsic, miorelaxant, estimulant i regeneratiu. La laserteràpia és una tècnica en què utilitzant l’energia que es produeix en els raigs làser, que interactúen  amb els teixits provocant canvis a nivell cel·lular per a l’obtenció d’una resposta beneficiosa per al pacient. La d’ultrasons també és una teràpia física no invasiva amb un efecte mecànic i tèrmic. La podem utilitzar quan volem aconseguir un efecte analgèsic, espasmolític i antiflogístic. Altres tècniques són la termoteràpia i la crioteràpia, que és la utilització de calor i fred respectivament per a tractar les dolències. I altres tècniques de rehabilitació  veterinària són l’embenat neuromuscular, la inducció miofascial, la punció seca i l’electroestimulació muscular. Cal dir, però, que són moltes les indicacions de l’ús de la rehabilitació en problemes osteomusculars. Es poden utilitzar en malalties de l’aparell locomotor (bursitis, tendinitis, artrosis), lesions traumàtiques (distensió de lligaments, contusions, trencament fibril·lars), recuperació de fractures, edemes i estimulacions del sistema nerviós perifèric.

La quiropràctica veterinària és una teràpia manual per a tractar la disfunció biomecànica de la columna vertebral i els seus efectes en el sistema nerviós. Amb aquesta pràctica es pot restaurar la correcta funció de la columna, fent que el sistema nerviós funcioni correctament i millorant la salut de l’animal. Està indicada en casos com coixeses, molèsties en pujar o baixar escales i incontinència urinària entre altres.