dijous, 20 de setembre de 2018

Clamídia felina (possible conjuntivitis)

El contagi d'aquesta inflamació dels ulls és bastant habitual entre gats que viuen en comunitat.

Causes, símptomes i tractament
Quan un gat té secreció o inflamació en un o tots dos ulls pot ser signe de clamídia felina. Aquesta malaltia, altament contagiosa, es presenta sobretot en llocs on conviuen molts gats. I com el seu nom indica, és pròpia dels gats i no es transmet a l'home.
La causant d'aquesta dolència felina és un bacteri, la Chlamydophila felis. Com que és poc resistent al medi ambient, requereix d'un hoste que l'allotgi perquè es produeixi el contagi. La pateixen gats de totes les edats i de tot el món, però afecta, sobretot, als petits de cinc setmanes a tres mesos.

Ulls
Amb un període d'incubació de 3 a 10 dies, l'antigament anomenada neumonitis felina rares vegades és mortal, tret que presenti complicacions en combinar-se amb altres problemes de salut.

Símptomes
Les primeres manifestacions de la clamídia felina consisteixen en descàrregues aquoses en un dels ulls. L'aparença és com si haguessin tirat líquid sobre el globus ocular. A més, sol ser molt notable la inflamació i l'enrogiment en l'anomenada tercera parpella. Amb el pas dels dies, les secrecions es tornaran més viscoses, agafaran un to verdós i pot veure's afectat l'altre ull. També poden aparèixer úlceres corneals.

I si el nas també es veu implicat, hi haurà secreció nasal i l'animal tindrà esternuts de forma constant. La infecció arriba en rares ocasions als pulmons. Així mateix, pot tenir febre passatgera i pot ser que perdi la gana durant el desenvolupament de la malaltia. En aquest cas, caldrà incentivar-lo perquè mengi i així evitar que s'afebleixi i perdi pes.

Tractament
Si bé un 30% de les conjuntivitis en els gats són provocades per la Chlamydophila felis, el veterinari haurà de confirmar la presència del bacteri a través d'una prova de laboratori. Una vegada que el diagnòstic sigui ferm, el professional prescriurà antibiòtics, que s'administraran per mitjà de gotes oculars i també per via oral o intravenosa. Entre els medicaments més utilitzats es troben:
-Enrofloxacina
-Clindamicina
-Doxiciclina
Aquests fàrmacs han d'administrar-se, en general, durant unes quatre setmanes, per assegurar-se que el bacteri s'elimina de forma definitiva. En cas contrari, el facultatiu avaluarà com es continua el tractament.

Prevenció i cures
El o els gats amb clamídia felina han de mantenir-se aïllats dels animals sans per evitar el contagi de la malaltia. A més, és convenient higienizar el lloc amb algun desinfectant d'ús comú per eliminar el bacteri, ja que aquest viu poc temps en l'ambient.

Durant el transcurs de la dolència, cal netejar els ulls i el nas del gat amb una gassa especialment indicada per a aquesta tasca. La secreció fosca i enganxosa, sobretot en els conductes lacrimals, pot romandre fins i tot setmanes o mesos després. La vacunació no garanteix que el gat no desenvolupi aquesta patologia, però sí que s'atenuïn els símptomes.

dimecres, 19 de setembre de 2018

Primers auxilis en mascotes (primera part)


De vegades ens podem trobar situacions d’emergència amb la nostra mascota, que en molts casos requereixen d’una ràpida actuació per ajudar a salvar la vida de la mascota o, si més no, alleugerir el dolor fins l’arribada a un centre sanitari veterinari.
Aquestes situacions d’emergència poden ser d’índole diversa i a qualsevol indret, des del passeig diari, fins a una excursió per la muntanya. Però abans d’arribar al centre veterinari podem actuar per a evitar situacions no desitjades.

A ser possible, sempre que sortim amb el nostre gos fora de casa és convenient dur un petita farmaciola que hauria de dur benes, gasses, esparadrap, pinces, tisora, desinfectants tòpics, aigua oxigenada, sèrum fisiològic, bena cohesiva i guants.

Una situació d’emergència que ens podem trobar és la intoxicació. La ingesta de raticides i bolets verinosos solen ser les més freqüents. Una actuació ràpida per part del propietari de l’animal pot en molts casos salvar–li la vida. Dintre de la primera mitja hora, màxim una hora, després de la ingesta de la intoxicació, el que cal fer és provocar-li el vòmit perquè expulsi el verí de l’estómac. Una manera ràpida i senzilla és provocar el vòmit donant-li de beure aigua amb molta sal. Un altre mètode és fer-li empassant aigua oxigenada. En tots dos casos, el vòmit es produeix en qüestió de minuts amb l’eliminació de gran part de la substància ingerida.


Una altra situació d’emergència són els  cops de calor, per altes temperatures ambientals o sobreesforços. A l’animal li comença a augmentar la temperatura corporal fins a 40°C o més, amb la conseqüent fallada de la circulació sanguínia i entrada en xoc amb la posterior mort de l’animal. En una situació d’aquestes el que cal fer primer de tot abans d’arribar a un centre veterinari és intentar disminuir la temperatura corporal. Posem l’animal a un lloc fresc i ventilat i anem remullant-ho amb aigua. És important que l’animal estigui tranquil per a evitar la hiperventilació. També se’l pot embolicar amb una tovallola humida. Remullar-li la boca i la llengua, així com les extremitats, és convenient. En el moment que la temperatura corporal disminueix a una temperatura de 39,5° C, deixem de remullar l’animal ja que podríem produir l’efecte contrari. Mai en aquests casos no és convenient utilitzar o remullar-ho amb aigua molt freda ja que li podríem provocar un col·lapse.

La situació contrària són les hipotèrmies que és quan es produeix una disminució de la temperatura corporal. A partir d’una temperatura molt baixa, l’organisme no té prou capacitat de remuntar-la. En una situació d’emergència es tracta d’intentar que l’animal augmenti de temperatura o si més no, que no perdi més calor corporal. Propiciar-li un ambient calent i cobrir-ho amb mantes ens poden ajudar molt. Cal cobrir les extremitats ja que és un punt on es perd calor.




dijous, 6 de setembre de 2018

El collar en els gats

És o no recomanable? principalment no. Però hi poden haver situacions en què sí ho siguin:
Situacions recomanables - Algunes portes compten amb un sensor que s'activa en detectar un dispositiu instal·lat en el collar del gat. Les anomenades ‘gateres intel·ligents’ accionen la seva pròpia obertura a partir d'aquest mecanisme de reconeixement magnètic. En aquests casos, l'ús de collar pot ser positiu perquè proporciona més autonomia a l'animal, que pot entrar i sortir de casa amb total llibertat, sense por que se'ns coli cap altre felí amic seu.
- També la utilització del collar en els gats afavoreix la seva identificació de manera visible; sobretot en felins que tenen lliure accés al carrer. El collar identifica el gat com a casolà, i en cas d'extraviament permet contactar ràpidament als propietaris, (però no substitueix l'eficiència del microxip).

Adaptació a l'ús de collar
Cada animal té el seu propi temps d'adaptació i sabem que els gats no fan res contra la seva pròpia voluntat. Per això, és important armar-se de paciència per respectar els temps d'adaptació del nostre millor amic.
L'ideal és ensenyar-lo a comportar-se amb el collaret posat des dels seus primers mesos de vida, quan el seu caràcter és més flexible. No s'ha d'obligar ni utilitzar la violència.

Consells per triar el collar ideal per al nostre gat
És fonamental triar el model més adequat.
Les costures han d'estar ben fetes, per no ocasionar al·lèrgies o ferides en la pell de l'animal. El material de fabricació ha de ser de bona qualitat i preferentment hipoalergènic.
Els models flexibles amb composició elàstica solen ser més segurs, principalment quan surten a l'exterior. Ja que permet que l'animal es lliuri del collar sense fer-se mal si se li enganxa.
El collar desparasitador no és un mètode gaire recomanat, ja que és poc efectiu. El gat, a diferència del gos, es neteja constantment el pèl, i podria ingerir la substància, ocasionar al·lèrgies, irritacions i pèrdua de pèl. En casos més greus, l'insecticida pot penetrar en l'organisme de l'animal, i provocar vòmits i diarrees. El mètode preventiu més segur i eficaç contra ectoparàsits consisteix en l'aplicació periòdica de pipetes o productes semblants.

El perill dels cascavells i campanetes
Evitem-los.
L'exposició contínua al soroll emès per aquests aparells pot ocasionar problemes auditius.
Provoquen estrès en l'animal, que ha de conviure amb un soroll constant.
Minven els seus moviments instintius, que s'han de modificar per evitar sentir el soroll
No aporten cap benefici al gat.