dijous, 21 de març del 2013

La primavera vista per les bestioletes


La primavera la sang altera. Però els paràsits també ho fan. L’inici de la primavera queda inaugurada amb l’aparició d’aquelles petites bestioletes que corren per damunt de la pell del nostre amic, i fins i tot poden quedar-s’hi enganxades. Parlem de les paparres, les puces i el perillós mosquit.

L’aparició de les paparres sobre del nostre amic marca el començament del bon temps. Només necessiten d’un lleuger augment de la temperatura i de les primeres gotes de pluja de la primavera. Ens trobem amb unes de molt petites i de color gris. Unes altres marronoses amb 8 potes. I la gran paparra de la mida d’una llentia o més grossa. Totes les mides, formes i colors pertanyen al mateix tipus de paràsit. L’únic que els diferencia és l’edat i si són mascles o femelles. La prevenció de les paparres és molt important. Són causants i vectors d’importantíssimes malalties per als nostres amics (com l’erlichiosis), sense oblidar-nos dels petits nòduls que apareixen després de la seva picada. Mai no hem d’intentar arrencar una paparra enganxada a la pell del nostre amic. En cas de trobar-ne alguna, afegirem unes gotes d’oli i això provocarà que la paparra no podrà respirar i haurà de treure el cap, NOMÉS llavors la podrem desprendre. Tot i així, la millor prevenció és la col·locació de les “pipetes” repel·lents. El seu mecanisme d’acció es basa en la mort del paràsit després de la seva picada i ingesta del producte, innocu per al nostre animal. La duració i efectivitat és fins un mes a partir de la data que l’hem posada. Són còmodes d’aplicar, ràpides i sobretot efectives.
L’ús de les pipetes té un altre efecte beneficiós, ja que també és d'acció antiparasitària contra les puces.

L’aparició de les puces és una mica més endavant, quan les temperatures són més altes, tot i que cada vegada més, la seva presència és més constant al llarg de tot l’any. Això és principalment per dues causes: La primera és l’augment de les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic, i la segona és l’ús d’aparells de calefacció a les cases durant l’hivern.

Tothom ja coneix els efectes indesitjables de les puces, les molèsties ocasionades per les picors que es tradueixen en un constant i continu rascar del gos o gat, a banda de les possibles alèrgies a la seva picada. És important recordar que tant les puces com les paparres poden picar a l’ésser humà i ocasionar greus problemes a la salut, en especial als nens i a la gent gran. Així doncs, una bona prevenció és l’eina més eficaç per a combatre puces i paparres.

I si és important evitar les picades de puces i paparres, no és menys important la prevenció de la picada del mosquit causant de la malaltia Leishmaniosis. La coneguda malaltia del mosquit, que és provocada per la picada d'un mosquit (flebòtom) que anteriorment hagi picat un gos infectat de Leishmània.


També és bo saber que en aquesta època, de la mateixa manera que passa amb les persones, els animals també poden patir al·lèrgies, angioedemes, erupcions cutànies, urticàries, i com no, la picada d’insectes i artròpodes. Quan arriba la primavera, igual que li ocorre a algunes persones que són al·lèrgiques al pol·len i han de protegir-se, els gossos també poden ser susceptibles d'aquesta mateixa al·lèrgia i sol afectar en molts casos en forma de dermatitis.
Per norma general, els símptomes que sol tenir un gos amb al·lèrgia al pol·len és que es graten i freguen el musell, es llepen i roseguen les seves potes i es graten de forma convulsiva, alguns fins i tot arribant-se a fer sang als engonals, aixelles i orelles.
Això seria en els casos més extrems, en altres casos més lleus tindríem la picor i irritació d'ulls, orelles i musell.
Els animals al·lèrgics solen ser-ho per tota la vida i necessiten d'unes cures específiques quan s'apropa l'època de l'al·lèrgia per evitar el malestar. En aquests casos els banys freqüents amb xampús adequats i el control de paràsits interns i externs poden calmar bastant, així com un tractament específic veterinari per ajudar que no tingui uns símptomes tan forts.
Potser també t'interessa:             La vida de les paparres

dijous, 14 de març del 2013

Esterilitzar és beneficiós per al nostre amic






  • Per nosaltres: perquè ens estalviarem molèsties i diners en el futur.
  • Per ell/a: perquè gaudirà d'una millor salut física i psicològica.
  • Per a l'espècie canina i felina: perquè ajudarem a mantenir el control de la població i a disminuir els abandonaments.
  • Per a les entitats protectores: perquè ajudarem a disminuir l'entrada d'animals als refugis i centres d’acollida.
  • Per la societat:
    • perquè els animals abandonats poden representar un perill per a ells mateixos i per a les persones
    • perquè la gestió dels abandonaments genera despesa pública
    • perquè fomenta el respecte envers els éssers vius ens dignifica com a persones




Esterilitzar els animals de companyia és important perquè...

Encara hi ha persones que fan criar les seves gosses o gates amb la intenció i expectativa de poder donar o vendre tots els cadells. Malauradament, en l’actualitat, és molt difícil aconseguir adoptants per a tots els cadells. Una camada inesperada acaba generant ansietat i preocupació si no s'aconsegueix col·locar els cadells en llars adequades. En el pitjor dels escenaris, els cadells acaben abandonats o morts.
La decisió d'esterilitzar al nostre animal és un acte de responsabilitat cap a ell, bàsica per prevenir i evitar problemes de salut i de benestar general (emocional, físic i hormonal). És la millor opció per garantir el control de la natalitat de gossos, gats i fures, evitar naixements no desitjats i cries sense control.
Mitjançant l'esterilització es pot evitar l'eutanàsia i l'abandonament de milers de gossos, gats i fures cada any.

Avantatges de l'esterilització

  • Una vida més llarga i sana:
    • Femelles: l’esterilització ajuda a prevenir les infeccions uterines i els càncers de mama i de matriu (quists i tumors ovàrics i mamaris). Elimina el zel i desapareixen els embarassos psicològics.
    • Mascles: prevé el càncer testicular (quists, brucel·losi, tumors testiculars, prostàtics i anals).
    • L’esterilització també prevé del contagi de malalties com la leucèmia i la immunodeficiència felina.
  • Control de la població: Evita els embarassos no desitjats i que la descendència tingui un futur incert. Redueix el nombre d'animals abandonats.
  • Millora en el comportament:
    • Femella: Elimina l'aparició del zel cada sis mesos. El zel pot provocar baralles en els mascles no esterilitzats, o la fuga de l'animal -que pot derivar en pèrdua, atropellament, etc...- i les molèsties (per als propietaris) de la secreció sanguinolenta.
    • Mascle: Desapareixen els marcatges i els comportaments de vegades agressius en els mascles. Els animals esterilitzats centren la seva atenció en la família i són més dòcils.
  • Una decisió econòmicament rendible: el cost de l'esterilització (que depèn de cada Centre Clínic) és inferior al de les conseqüències per no fer-ho.
  • Una decisió responsable: permetre que un animal tingui cries sense intenció de cuidar-les després és una irresponsabilitat. L'esterilització és una acció preventiva que millora la qualitat de vida física i psicològica de l'animal i contribueix al control de la natalitat de les espècies canina i felina.
  • Evita la superpoblació: amb l'esterilització s'eviten els naixements no desitjats que sovint acaben sent abandonats al carrer o saturant els centres d'acollida.

Mites i llegendes en relació a l'esterilització:

  • Els animals esterilitzats s’engreixen? - L'esterilització no predisposa a l'obesitat. Si l’animal continua amb el mateix estil de vida, d'acord amb la seva edat, sexe, mida i fa suficient activitat física no té perquè guanyar pes. Al mercat hi ha pinsos específics per animals esterilitzats.
  • Els canvia el caràcter? – L’esterilització no afecta el caràcter. En tot cas pot modificar algunes conductes negatives, com en el cas dels mascles agressius. Està documentat que l'agressivitat pot estar relacionada amb alts nivells de testosterona.
    Pel que fa a les femelles, deixen de presentar comportaments associats al zel, com irritabilitat, agressió o fuga a la recerca de mascles per al cobriment.
  • És bo que criï un cop? - És fals que les femelles hagin de criar un cop a la vida per mantenir-se sanes. No hi ha una relació conscient amb la reproducció com a part necessària del seu benestar emocional. La seva sexualitat és diferent a la de l'humà i està totalment dictada per les hormones, de manera que no presentaran emocions com la frustració o el desig de tenir fills a un nivell conscient. Si la cirurgia es realitza abans del primer zel les possibilitats de tenir un càncer de mama són gairebé zero. En canvi si es realitza després del primer zel les possibilitats s'incrementen fins al 7% i fins al 25% si es fa després del segon zel.

Beneficis de l'esterilització

Prevenció en femelles

  • Infecció bacteriana d’úter
  • Quists i tumors ovàrics
  • Tumors mamaris
  • Transmissió de leucèmia i immunodeficiència en gates
  • Evita fugides i embarassos no desitjats
  • Evita males olors i secreció sanguinolenta durant el zel

Prevenció en mascles

  • Tumors prostàtics i prostatitis
  • Tumors testiculars
  • Tumors anals
  • Transmissió de leucèmia i immunodeficiència en gats
  • Evita fugides i baralles
  • Evita comportaments no desitjats i perillosos (marcatge de territori, agressivitat, etc.)

Una intervenció efectiva

Actualment, les tècniques quirúrgiques permeten que l’esterilització sigui un procediment poc invasiu. L’animal es recupera en 24 o 48 hores, les cures postoperatòries són mínimes i l’animal en poc temps torna a la seva vida normal.

Taula estadística de reproducció de gats i gossos
(www.socresponsable.org)
 Considerant que una femella tingui només dues cadellades a la seva vida i comptant que la meitat dels animals nascuts siguin femelles que criaran en la mateixa proporció (dues vegades a la seva vida) i que el percentatge de supervivència de les femelles sigui del 100%:




Anys 1 Gat 1 Gos
1 12 8
2 84 40
3 588 200
4 4.116 1.000
5

28.812

5.000










també et pot interessar: Esterilització o castració