dijous, 29 d’agost del 2019

La sarna sarcòptica en gossos

Què és la sarna sarcóptica?
El paràsit causant d'aquesta malaltia és un àcar microscòpic, el Sarcoptes scabiei, que viu dins de la pell dels gossos infestats, causant-los prurit (picor). Les femelles de S. scabiei són les principals causants del prurit, ja que excaven túnels microscòpics en la pell del gos per dipositar els seus ous.

Factors de risc
Aquesta malaltia és altament contagiosa i qualsevol gos saludable que entra malen contacte amb un gos infestat es contagiarà gairebé amb seguretat. El contagi també ocorre de forma indirecta, a través d'objectes que hagin tingut contacte amb el gos malalt, tals com a llits, casetes, equip de perruqueria canina, collarets, recipients de menjar i fins i tot femta. La sarna sarcóptica també pot ser transmesa als humans (encara que l'àcar no pot viure molt temps en l'humà) i d'aquest novament al gos. Els símptomes apareixen entre 2 a 6 setmanes després del contagi. Els gossos amb major risc de contagiar-se són els que es troben en gosseres, en residències per a mascotes i els que tenen contacte freqüent amb gossos de carrer.

Símptomes
- Picor tan intens (prúrit) que el gos no pot deixar de gratar-se, i mossegar-se les zones afectades. Pot ser en qualsevol part del cos, però generalment comença en orelles, cara, aixelles i ventre.
- Pell irritada i/o amb ferides i crostes.
- Alopècia (pèrdua de pèl) localitzada.
- Pell ennegrida (hiperpigmentació) i engrossiment de la pell (hiperqueratosis), generalment en les orelles.
- A mesura que avança la malaltia es presenta feblesa i decaïment general a causa de la impossibilitat del gos de descansar.
- En etapes avançades també es presenten infeccions bacterianes a la pell.
- Si la sarna sarcòptica no és tractada, el gos pot morir.

Diagnòstic, Causes i factors de risc
El diagnòstic de sarna sarcòptica solament l'ha de fer el centre veterinari. En alguns casos a través d'alguna mostra útil (per exemple, de femta) cal observar-la al microscopi. No obstant això, la majoria de les vegades el diagnòstic es fa a través de la història del gos i la simptomatologia.

Tractament
La sarna sarcóptica pot ser guarida i generalment té un bon pronòstic. El tractament sol incloure algun xampú acaricida o una combinació de xampú i medicaments. Alguns acaricides comuns en el tractament i altres sarnes són la ivermectina i el amitraz.
És important prendre en compte que algunes races de gossos pastors com el collie, el pastor anglès i el pastor australià presenten problemes amb aquests medicaments, per la qual cosa el veterinari haurà de receptar uns altres per al seu tractament.
Quan es presenten infeccions bacterianes secundàries, també és necessari administrar antibiòtics per combatre-les. El veterinari és l'únic que pot receptar els medicaments i indicar la seva freqüència i dosatge.
Altres gossos que conviuen amb el gos afectat també han de ser avaluats pel veterinari i tractats, encara si no presenten símptomes. A més, és important aplicar un tractament acaricida en el lloc en què viu el gos afectat i els objectes amb els quals té contacte. Això també ha de ser indicat pel veterinari.

Prevenció
Per prevenir aquesta sarna cal evitar que el nostre gos entri en contacte amb gossos infestats i els seus ambients. És important portar al gos al veterinari a la primera sospita de sarna, ja que així es facilitarà el tractament en cas de donar un diagnòstic positiu per a la malaltia.

dijous, 8 d’agost del 2019

Les cures bàsiques del nostre amic

Fem un repàs pels punts bàsics a tenir en compte per començar a ser un company responsable. Parem molta atenció a tot el que ens diuen al centre veterinari. Ens donaran consells sobre la seva alimentació, desparasitació i cures en general, a més de comprovar el seu estat de salut.

Paràsits: gats i gossos han de tractar-se contra els paràsits interns cada 3 mesos, i molt especialment quan són cadells i abans de vacunar-se. També existeixen els paràsits externs, com puces i paparres que s'eradiquen utilitzant els productes apropiats. Així tindrem al nostre amic net per dins i per fora.

Vacunes: El primer que hem de saber és que si el nostre amic no està vacunat no pot entrar en contacte amb altres animals ni amb l'exterior durant els dos primers mesos de vida. El pla de vacunació varia en funció de la raça, estat immunològic i l'estil de vida. El nostre Centre veterinari i podrem comprovar tan beneficioses que resulten per evitar malalties com: parvovirosis, borm o hepatitis canina en el cas dels gossos i unes altres com calicivirus, panleucopènia, rinotraqueítis en el cas dels gatets.

Esterilització: L'esterilització és una intervenció recomanada. En el cas dels mascles, amb la castració disminueixen les baralles amb altres mascles, les fugides de casa, i la tendència a marcar amb orina o muntar. En el cas de les femelles l'esterilització elimina el zel, la pseudogestació, redueix la incidència de tumors de mama, així com els miols nocturns i altres conductes pròpies del zel. Aquesta operació realment no provoca canvis d'humor, és una pràctica molt comuna i majoritàriament sense riscos. Consultem amb el centre veterinari sobre les millors dates per realitzar-la i recordem que un gos i un gat esterilitzat evita ventrades indesitjades, que al nostre país suposa un 15% dels animals que han estat abandonats.

Tràmits burocràtics: Com més meticulosos siguem en aquest pas, més facilitats trobarem per tenir el nostre amic ben localitzat. Recordem que també hem d'inscriure'l en el cens de l'Ajuntament. Posem-li el microxip obligatori i la cartilla sanitària on estarà al dia de les vacunes i l'historial veterinari. Si el nostre gos o gat ha de ser un animal viatger fem-li el Passaport Europeu per a Animals de Companyia.

Cures: Gaudim dels passejos amb el nostre gos. Ell els necessita per fer exercici i socialitzar-se, així que uns tres passejos al dia com a mínim estaran bé, i millor encara si els alternem amb llargues caminades pel camp. El gat, al contrari que el gos, pot passar-se la vida tancat a casa, això si, també necessita estímuls així que podem generar-li un entorn divertit perquè s'ho passi pipa. Siguem civilitzats i recollim els excrements del nostre gos i si tenim gat recordem netejar la seva safata i canviar la sorra periòdicament.

El bany. No fa falta que banyem el gos cada mes, si el raspallem diàriament es mantindrà net i només serà necessari banyar-lo dues vegades a l'any. Si el gat està sà i no surt de casa no haurem de banyar-ho mai, ja que ell mateix té cura de la seva higiene personal.

Alimentació. Si és cadell li haurem de fraccionar el menjar (específic de cadell) durant tres vegades al dia, d'adult n'hi haurà prou amb dues o una vegada al dia. Els gats al contrari que els gossos saben fraccionar-se el menjar bastant bé. Recordem sempre tenir aigua fresca a la seva disposició, especialment en els mesos més calorosos.

I no oblidem el més important: donar-li l'afecte que es mereix i gaudir tot el que puguem junts, perquè malauradament els anys passen de pressa, i els gossos i gats no viuen per sempre.