dimarts, 5 de juny de 2012

El Microxip

El microxip és un element de vital importància per als animals i els seus propietaris. A Catalunya i Espanya és obligatori, i per descomptat, una assegurança de vida, ja que en cas de pèrdua, és gairebé l'única manera de poder recuperar-lo. Es tracta d'un petitíssim dispositiu que posem sota la pell del nostre amic pelut (normalment a la zona esquerra del coll, per consens). El microxip s'implanta mitjançant una agulla hipodèrmica, és de la grandària d'un granet d'arròs, no fa més mal que una arracada i no produeix cap tipus de reacció perquè és hipoalergènic.

El sistema de funcionament és simple: El microxip conté un mecanisme de memòria on emmagatzema un número amb una sèrie de dígits (normalment 15), que es caracteritza per ser únic. O sigui, quan posem un microxip, li posem una informació única, no té duplicitat. És com per a nosaltres el DNI.

Acte seguit d'aplicar el microxip, es procedeix a emplenar un formulari amb les dades del propietari de l'animal (adreça, nom, DNI etc.), les dades del veterinari que aplica el microxip, el número i les dades de l'animal.

Aquest informe degudament emplenat, s'envia a l'autoritat competent, i immediatament la part més important: des del mateix Centre Clínic on han implantat el microxip, es registra de manera electrònica a l’AIAC, que s'encarrega de tenir un banc de dades on es guarden totes les dels animals amb xip d'arreu.
Un altre aspecte fonamental en tot això, és com llegir el microxip. Per a això disposem de lectors especials que el que fan és detectar el microxip i donar-nos la lectura del número.
D'aquesta manera si detectem un gos perdut, robat… li passem el lector i si surt un número és que hi ha xip. Després amb el número podem anar al banc de dades pertinent i avisar-los del cas, ja que ells tenen les dades del propietari i hi poden contactar.

Des de 1995 és obligatori identificar a tots els gossos i gats amb microxip. La policia, ajuntaments, gosseres, etc. disposen de lectors de microxip per comprovar la identitat dels animals. Es pot multar als propietaris que no posin el microxip al gos, gat o fura (depèn del municipi, les multes poden anar des dels 100 euros fins a 300 euros per no portar el microxip homologat, o per no haver registrat al gos en el registre municipal).

Quan posem el microxip?
- Si acabem d’adoptar un cadell, cap als 3 mesos de vida ja se li pot posar el microxip.
- Si ja és un gos adult, no hi ha cap inconvenient de posar-li el mateix dia d’adopció, per aprofitar i fer el canvi de nom.
Quant val implantar el microxip?
- Aquí Catalunya pot variar entre 50 i 70 euros.

En cas de pèrdua hem de notificar a:
- La comissaria de Mossos d’Esquadra, mitjançant denúncia escrita,
- A l'Ajuntament del Municipi on estigui censat,
- A l'Arxiu d'Animals de Companyia (AIAC)

Indicant:
- El nº del Microxip i el nom del gos, (surt a la cartilla sanitària o a la tarjeta del cens)
- Les nostres dades personals, inclòs un nº de telèfon
- La data i lloc on vam perdre el gos.

Cens:
No oblidem que tenir un gos OBLIGA a censar-lo a l'Ajuntament.
Per censar-lo cal presentar els papers que demanin des de cada Ajuntament, que molt segur poden ser els següents:
- Còpia de la Cartilla o Passaport, (ens ho dóna el veterinari)
- Còpia del teu DNI
- Còpia del document d'alta en l'Arxiu. (Tenim la tarjeta)
- Emplenar l'imprès del cens que hi ha al Centre Veterinari o a les mateixes oficines de l’Ajuntament (i segons cada municpi s'haurà de pagar o no les taxes establertes).

Hem de recordar que si el gos canvia de propietari, hem de notificar-ho sempre a l’AIAC.
Se'ns expedirà una targeta identificativa per a l'Arxiu d'Animals de Companyia en la qual es mostren les seves dades.

Donar de Baixa el Microxip:
- I finalment quan el nostre gos mori (en un futur llunyà) haurem de notificar-ho a l'Arxiu d'Identificació mitjançant un document de baixa que emplenarà i signarà el veterinari. En aquest moment donarem de baixa el Microxip.