dimarts, 3 de maig de 2016

Digue'm el teu color i et diré com ets

Certament, hi ha diferències en el comportament dels gats segons el seu color de pèl, tot i que els estudis científics que ho han intentat demostrar encara no són concloents.
La base biològica que dóna lloc a aquestes diferències de comportament –que no són exclusives del gat– sembla trobar-se en el desenvolupament embriològic de l'animal, ja que les diferents parts del seu cos es desenvolupen a partir de diferents “capes” o estirps cel·lulars. Referent a això, les capes cel·lulars que donen lloc a la pell i el pèl són les mateixes que les que formen el sistema nerviós central. Així, cada color del pèl determinaria unes característiques concretes del funcionament del sistema nerviós central i, en conseqüència, del caràcter del gat.
Així mateix, les rutes bioquímiques necessàries per sintetitzar o produir els pigments que donen lloc al color del pèl són les mateixes que les produïdes per alguns neurotransmisors, com la dopamina, que tenen molta influència en el comportament.

Un estudi recent, dut a terme a la Universitat de Califòrnia amb 1.274 propietaris de gats, va centrar les seves recerques en el comportament i van esbrinar, per exemple, que les gates tricolores mostraven una conducta més agressiva cap als humans que les d'altres colors.

Quant a la docilitat o maneig del gat, els estudis assenyalen que els gats blancs-i-negres són els menys tolerants a la manipulació. Tot i que són animals intel·ligents, molt actius, i en general tremendament amistosos.

Així mateix, les gates carey o “petxina de tortuga” i els gats blancs són, respectivament, més distants i intolerants, i tímids.

De tots els colors, el gat taronja és el que s'emporta el premi com a "gat falder", ja que és el que suporta millor les manyagues i manipulacions humanes. Fins i tot les busca.
L'estudi no és concloent, ja que el color del pèl determina el caràcter del gat només en primera instància, però hi ha altres factors que influeixen molt més en el seu temperament, sobretot la socialització del gatet des d'una edat primerenca, perquè s'habituï a la major quantitat de situacions i manipulacions possibles.