dilluns, 12 de juny de 2017

La leishmaniosi


La leishmaniosi, o més ben coneguda com la "malaltia del mosquit", és una malaltia parasitària originada per un paràsit protozoari del gènere Leishmania. S’anomena la malaltia del "mosquit"  (tot i que tampoc és ben bé un mosquit) però és ell qui transmet la malaltia d’un gos a un altre. Es tracta d’un petit flebòtom del qual només pica la femella en el moment d’alimentar-se per a la futura posta d'ous. La distribució geogràfica de la malaltia és la zona on habita el mosquit. Practicament tot Catalunya n'està afectada. Les èpoques amb més risc de contagi són els mesos compresos entre finals de març i l’octubre, moment de màxima activitat.
Quan un d'aquests mosquits que ha picat un gos amb leishmaniosis pica a un gos sa, el paràsit és introduït a l’organisme d’aquest darrer. El paràsit es transforma i passa a viure a l'interior d'unes cèl.lules de defensa anomenades els macròfags. El període d’incubació és llarg. És a dir, el temps des que pica un mosquit infectat amb el paràsit fins que apareixen els primers símptomes pot passar d’entre dos a quatre mesos.
La simptomatologia és variada i complexa. La leishmaniosis es divideix en dues formes de presentació: la cutània i la visceral.
La forma cutània és la més clàssica i benigne. Es caracteritza per alopècies o caigudes del pèl al voltant dels ulls, dermatitis seborreica o caspa, infeccions, úlceres i crostes a la trufa i a les puntes de les orelles i, finalment, ungles més llargues.
La forma visceral és la més maligna i afecta principalment al ronyó provocant un quadre d’insuficiència renal amb apatia, pèrdua de la gana, anèmia i aprimament.
Tot i així, poden donar-se altres formes de presentació i símptomes com epistaxis o sang pel nas, quadres de meningitis, artritis i afeccions oculars.
El diagnòstic és senzill davant d’un gos amb sospita de la malatia per els símptomes que presenta: Amb una simple extracció de sang podem fer una serologia per determinar el nivell d’anticossos que presenta l’animal i poder confirmar el diagnòstic.
El tractament és crònic, ja que la malaltia no té cura, tot i que podem parar la medicació en certs moments de recuperació. El tractament convencional és a base d’una substàcia anomenada al·lopurinol en forma de comprimits. Avui en dia estan sorgint nous tractaments, però de moment no hi ha prou estudis de la seva eficàcia.
La millor eina per a combatre la malatia és combatent el mosquit. La prevenció és la clau per al control de la leishmaniosis. S’ha comprovat que el millor sistema de prevenció és la col·locació de collars repelents del mosquit durant les èpoques de calor.
En l'actualitat però, també s'ha descobert una vacuna eficaç en un 95%
La leishmaniosis és una zoonosis, és a dir, malalties que els animals poden transmetre a les persones. La malaltia no es contrau pel contacte amb un animal infectat. L’èsser humà només pot contraure la malaltia a través de la picada del mosquit, i aquest prefereix als gossos que als homes. En els darrers anys s’ha trobat algun cas de leishmaniosis en el gat, tot i així, de moment els gats poden estar tranquils amb aquesta greu malaltia que és la leishmaniosis o la malaltia del mosquit.
Potser també t'interessa: - 50 preguntes sobre la Leishmaniosis