dijous, 8 de juny de 2017

hipertèrmia (cop de calor)

La hipertèrmia és un augment de la temperatura corporal fins al risc de danys i mal funcionament dels processos fisiològics. Els seus efectes poden ser temporals o irreversibles, poden provocar la mort, i depenen per a cada animal del temps d'exposició i de la temperatura.
Els nostres amics són més sensibles a la calor i tenen més dificulats que els humans per reduir la temperatura corporal per si mateixos. En amb prou feines 10 minuts, un gos o un gat poden morir dins d'un cotxe. De vegades, ni un rescat ràpid aconsegueix evitar els problemes vasculars, les hemorràgies o l'edema cerebral. Encara hi ha propietaris irresponsables que allò de "només són cinc minuts" es converteix en un drama en tornar: l'animal ha mort. I deixar-lo a l'ombra o amb les finestretes una mica baixades només serveix per allargar una mica l'agonia, ell pateix calor igual.

La temperatura corporal
Els mamífers (i les aus) comptem amb un mecanisme que permet al seu nostre cos regular la temperatura dels òrgans més profunds. Gràcies a això podem sobreviure a uns canvis considerables de la temperatura exterior. Però aquest sistema termoregulador no és prou eficient en casos extrems, per la qual cosa la temperatura interna segueix pujant de forma imparable danyant els òrgans.
La temperatura corporal mitjana dels gossos és de 39º. A partir d'aquí, si augmenta, es va desencadenant una sèrie in crescendo de fallades internes, en la mesura que el seu sistema termoregulador també va perdent el control de la situació, i pot desembocar en la mort de l'animal.
El control de la temperatura corporal
Els gossos no transpiren, i només eliminen la calor mitjançant tres mecanismes:
- El panteix (resipració i llengua)
- la suor, (solament a través dels coixinets dels peus)
- Zones aïllades i de poc pèl, com el ventre

Factors de risc
Una llista de coses que poden desencadenar el cop de calor, i que per tant hem de vigilar:
1- Entorn:
- Altes temperatures en l'exterior.
- Temperatura moderada a l'exterior després de diversos dies de calor sufocant.
- Humitat ambiental alta, que dificulta la pròpia eliminació de vapor d'aigua del nostre amic.
- Espai reduït i/o mal ventilat: cotxe, habitació, pati petit, balconada, transportín, celler de vaixell, ...
- Aigua: poca quantitat, no fresca o no renovada sovint.
- Manca d'ombra o ombra molt reduïda.
- Sòls de ciment.
- El nostre amic està lligat en ple sol? doncs afegim el risc d'ofegament per interntar arribar a l'ombra o aigua.
2- Animal:
- Molt jove o molt vell.
- Malalt d'insuficiència cardíaca, insuficiència respiratòria, estrès.
- Braquicèfal (races de musell curt)
- Obesitat: la pell té més poder aïllant.
- Color de capa (els foscos absorbeixen més la calor)
- Digestió: (quan fa tanta calor procurem NO donar-li de menjar durant el dia, sinó al capvespre)
- Exercici, (absolutament prohibit en hores de més calor).
- Que estigui nerviós

El cop de calor
Dificultat respiratòria 
La calor acaba amb les reserves de sucre i sals del cos del nostre amic caní, així que quant més duri el període de calor més possibilitats hi ha. En aquestes circumstàncies no fa falta gairebé res (exercici, falta d'aigua, nervis …) per provocar-lo.

SÍMPTOMES
- Temperatura interna que supera els 42º.
- Astènia. Falta o decaïment considerable de forces
- Tremolors musculars.
- Cianosis. Coloració blavosa de pell causada per la deficient oxigenació de la sang
- Negativa a moure's.
- Respiració molt ràpida o molt costosa.
- Augment del ritme cardíac
- Alteració del color de les mucoses: genives, ...
- Alteració en la salivació.
- Trontoll. Desequilibri
CONSEQÜÈNCIES
- Pèrdua corporal de sucre i sals.
- Petèquies. Petites taques de sang en la pell
- Hemorràgia gastrointestinal.
- Insuficiència hepàtica.
- Insuficiència renal.
- Edema cerebral.
- Fallada multiorgànica.

QUÈ FEM DAVANT UN COP DE CALOR?
No se li pot baixar la temperatura de cop, perquè li provocaríem una hipotermina amb els mateixos resultats desastrosos. La temperatura ha de baixar de forma gradual i elnostre amic ha de rehidratar-se i recuperar el sucre i les sals que ha perdut.

Traslladem-lo immediatament a una clínica veterinària, pugem-lo al cotxe i durant el trajecte:
- Humitegem (sense embolicar ni tapar) prioritàriament el coll i el cap mitjançant draps mullats en aigua no gaire freda o un pulverizador d'aigua. No el cobrim MAI ni amb tovalloles humides.
- Posem-li un glaçó sobre el pont del nas, els engonals i les aixelles.
- Humitegem-li la boca, sense forçar-lo a beure, i sense deixar que begui en excés.
- Si no podem traslladar-lo immediatament a una clínica veterinària: Portem-lo a un lloc fresc.
- Submergim-lo en aigua a uns 20º o apliquem-li un doll d'aigua a aquesta temperatura, fins que es normalitzi la respiració.
- Humitegem-lo i si és possible, ens ajudem amb un ventilador.
- Quan la respiració sigui normal, mantenim-lo sobre una tovallola humida.
Traslladem-lo al centre veterinari al més aviat possible, i expliquem-los tot el que hem fet. És IMPRESCINDIBLE que ho tinguin tot sota control i en observació per veure com evoluciona. El nostre amic necessita medicació per recuperar-se. La respiració normal no elimina danys cerebrals i altres seqüeles d'aquest fort xoc, per la qual cosa insistim que HEM DE PORTAR-LO AL CENTRE VETERINARI al més aviat possible.

EVITEM EL COP DE CALOR
En tots els casos, quan fa calor:
- Que tingui sempre aigua neta i fresca al seu abast.
- Ha d'estar en un espai ampli i ben ventilat.
- Ha de comptar amb una zona d'ombra àmplia.
- Donem-li de menjar a primera o última hora del dia.
- Treiem-lo a passejar a primera i última hora del dia, (al migdia el mínim perquè faci alguna necessitat i prou).
- Evitem que faci exercici
- No el perdem mai de vista.
- NO EL DEIXEM DINS D'UN VEHICLE APARCAT
- Si anem de viatge amb ell i el cotxe no té aire condicionat, portem gel, un parell de tovalloles i aigua. En les parades, si notem que va acalorat, mullem bé la tovallola i deixem que s'hi tombi o que almenys posi les potes (pels coixinets). Podem també de tant en tant fregar-li els coixinets amb un glaçó, i el pont del nas.
- Si tenim jardí, deixem que jugui una estona sota els aspersors.
- Suprimim la sortida de migdia si vivim en una zona sense ombres o en una plaça asfaltada o de ciment, (com ara 'places dures" que en algunes zones estan tan de moda)
- Consultem amb el centre veterinari si li donem un suplement de glucosa o sals minerals.
Per a cadells o ancians que estiguin a l'interior, en dies de calor sufocant, col·loquem i anem reponent tovalloles humides en les quals puguin tombar-se, un recipient amb aigua congelada que vagi "refrigerant" mentre es desfà, i mantinguem les persianes baixades i les finestres obertes quan el sol hi toqui.