Una bona salut i una correcta alimentació fan que l’aparició dels símptomes de vellesa apareguin més tard. Fet que condiciona que, cada vegada més, l’esperança de vida dels nostres companys s’allargui en el temps.
Avui en dia, podem dir que un gos de mida petita pot arribar a viure entre 16 i 18 anys, una raça gran entre 12 i14 anys, i un gat se situa entre els 17 i 18 anys.
L’aparició dels primers símptomes d’envelliment (quan les pautes de l’animal comencen a canviar) és el moment en què nosaltres també hem de canviar la conducta davant aquesta nova situació i ser molt més pacients.
L’alimentació juga un paper molt important dins d’aquest període. L’etapa mature comporta que s’han de fer canvis en la dieta i s’han de donar pinsos i aliments especials.
Les característiques principals dels pinsos seniors són:
- un menor índex calòric, ja que l’activitat disminueix.
- un baix contingut en fòsfor i una proteïna de millor qualitat per a evitar danys en el ronyó.
- una baixa quantitat de sodi per a mantenir la pressió sanguínia normalitzada.
- la incorporació de condroitinsulfats i condroprotectors per a mantenir les articulacions en unes bones condicions i evitar l’aparició de les artrosis.
- l’adició d’antioxidants per a evitar l’envelliment cel·lular.
Els canvis en la conducta i el comportament dels animals, se'ls anomena “sindrome de disfunció cognitiva”. Els seus principals símptomes són:- alteracions en el cicle de son/vigília. Cada vegada dormen més, sobretot de dia.
- canvis en la conducta social, volen estar més sols i no interactuen tant amb nosaltres.
- pèrdua d’hàbits higiènics i d’altres conductes apreses (orinen i defequen a casa en llocs on no ho havien fet mai).
- signes de desorientació. Per exmple es queden aturats, mirant una paret.
- conductes antisocials envers altres gossos, sobretot cadells o nens.
Altres símptomes que podem veure és una disminució de l’activitat diària. Bona part és per l’aparició de l’osteoartrosis, una degeneració de les articulacions com a conseqüència d’un desgast. Els organs també van perdent funcionalitat com ara el cor, el ronyó i el fetge, arribant en alguns casos a provocar quadres d’ una insuficiència orgànica.
On queda més palesa l’avançada edat de l’animal és en la pèrdua dels òrgans dels sentits. Principalment és la pèrdua d’audició i de la vista, aquesta darrera, provocada moltes vegades per l’aparició de les cataractes.
I és que els anys passen per tots.
Xè
