dijous, 24 de febrer de 2011

La diabetis mellitus en gossos i gats

Distingim dos tipus de diabetes mellitus:
la insulinodependent (tipus I) ocasionada per la manca de producció d’insulina. La insulina és una hormona produïda en el pàncrees que el cos necessita per a poder utilitzar la glucosa. La manca d’insulina acostuma a aparèixer com a conseqüència de lesions en el pàncrees, i pot afectar tant als gossos com als gats.
la no insulinodependent (tipus II) produïda per la imposibilitat d’actuació de l'hormona. En aquests casos la segreció d’insulina és correcta però el que estan alterats són els receptors de la hormona, o bé aquests receptors no hi són.
Existeixen factors de risc que poden augmentar o provocar el risc de patir diabetes. En els mascles, la diabetes és el doble de freqüent que en les femelles, l’edat també és un factor predisponent. Els animals poden desenvolupar la diabetes a qualsevol edat, però la freqüencia és més gran a partir dels vuit anys de vida. El factor de risc més important és la condició corporal. Els animals obesos tenen una més gran predisposició de desenvolupar la malaltia.

Els signes més característics de la diabetes són:
- un augment de la sed
- un augment de la quantitat i freqüència de les miccions
- canvis en la conducta alimentària; inicialment augmenta i després disminueix.
- pèrdua de pes
- depressió
- vòmits
- cataractes, en gossos, que provoquen ceguera

El diagnòstic es determina als nivells de glucosa en sang, arribant a valors de 200 mg/dl. També es poden observar alts nivells de glucosa a l’orina.
El tractament de la diabetes mellitus insulinodependent es realitza amb injeccions subcutànies d’insulina, com succeeix amb les persones. La insulina, al ser una proteïna, no es pot donar per via oral, ja que aquesta seria digerida pels enzims gàstrics a l’arribada a l’estòmac. Per a la diabetes mellitus no insulinodependent es pot aconseguir el seu control sense la necessitat d’administrar la insulina, només controlant el pes i la dieta.