L'important és
actuar ràpid i equilibradament, sense caure en el pànic. També hem
de saber que segons quin verí no actua a l’acte, però sí fulminantment. Per
això la immediatesa de la supervisió professional d'un veterinari és indispensable en
els casos d'intoxicació.
Són massa comuns
les intoxicacions casolanes, ja sigui amb fàrmacs, aliments o altres productes
que accidentalment o equivocadament prenen contacte amb el nostre amic. També
existeixen altres, no accidentals, que són produïdes per persones
irracionals i de males intencions, que busquen fer mal a animals indefensos.
El primer que
cal és identificar què ha intoxicat al nostre amic. Per això cal ser conscients
dels cosmètics o productes que podrien ser ingerits per l'animal. Hem de llegir
l'etiqueta per telèfon i portar l'envàs al centre veterinari; per una atenció
més ràpida, adequada i eficient.
Si el producte ha
estat sobre la pell, eliminarem els excessos amb un bany d'aigua tèbia. Si es
veiessin afectades les mucoses com ulls o boca, hem de rentar-les també
abundantment amb aigua, diverses vegades.
Si el producte
ha estat inhalat, haurem de mantenir el nostre amic molt ben ventilat durant
tot el trajecte fins arribar al veterinari.
Si el producte ha
estat ingerit, es pot intentar induir el vòmit, (donant-li a beure unes cullerades d'aigua amb sal o d'aigua oxigenada) sempre que es tingui plena certesa
que ha ingerit un verí com raticida o molusquicida, o algun aliment tòxic, com
la xocolata. Només hi haurà cert resultat d’èxit si han passat pocs minuts des
de la ingesta i si l'animal es troba totalment conscient.
El que MAI NO
HEM DE FER: és donar a beure grans quantitats de líquid, com l'aigua oxigenada
o llet, ni clara d'ou, ni altres substàncies que moltes vegades es tracten com
a “remeis casolans”, que encara podrien empitjorar-ho.
Quan el nostre
amic està en un grau d'alteració de la consciència a conseqüència del tòxic, podria
aspirar el líquid o el vòmit, generant una pneumònia per aspiració. Tampoc hem
d'intentar fer-lo vomitar si sospitem que ha ingerit algun producte irritant o corrosiu, com clor, àcids o similars.
És de vital
importància que el traslladem a un centre d'atenció veterinària el més
ràpid possible, per seguir amb el procés de neutralització del tòxic,
estabilització del pacient i posterior monitoratge de l'evolució clínica i de
les seqüeles que pogués presentar.
Les intoxicacions més freqüents són:
- Aliments:
Xocolata, Brots de tubercles, Ceba, algunes plantes.
- Medicaments d'humans:
Ivermectina, Paracetamol, Ibuprofeno, etc.
- Rodenticides
(mata-rates): Substàncies que interfereixen amb la normal coagulació de la sang
i que, per tant, genera hemorràgies.
- Molusquicides
(plaguicida de cargols): Generalment de color verd o blau, conté metaldehid.
- Etilenglicol:
Contingut en substàncies anticongelants.
- Corrosius:
Clor, Soda càustica, Àcids, etc.
- Organofosforados
o clorats: Productes “insecticides” o “acaricides” que en contacte amb la pell,
ja sigui en animals sensibles o a dosis prou altes, generen la toxicitat.
- Estricnina:
Antic medicament (actualment prohibit) que s'utilitzava per controlar plagues i que massa vegades és
utilitzat per intoxicar intencionadament animals.
- Verins
“naturals”: de plantes, de cucs tan perillosos com la processionària, de granotes i altres
amfibis o animals que desprenen toxicitats diverses.
Moltes
intoxicacions casolanes passen per desconeixement o per errors que poden ser
evitats si es compta amb una adequada assessoria preventiva o al moment de
tractar, medicar o alimentar els nostres amics. Consultem sempre al Centre Veterinari.
I ja ho sabem: quan sortim a passejar no li traiem el ulls de sobre!
I ja ho sabem: quan sortim a passejar no li traiem el ulls de sobre!
Xè
