dilluns, 16 de gener de 2017

Què fem davant una intoxicació?


L'important és actuar ràpid i equilibradament, sense caure en el pànic. També hem de saber que segons quin verí no actua a l’acte, però sí fulminantment. Per això la immediatesa de la supervisió professional d'un veterinari és indispensable en els casos d'intoxicació.
Són massa comuns les intoxicacions casolanes, ja sigui amb fàrmacs, aliments o altres productes que accidentalment o equivocadament prenen contacte amb el nostre amic. També existeixen altres, no accidentals, que són produïdes per persones irracionals i de males intencions, que busquen fer mal a animals indefensos.
El primer que cal és identificar què ha intoxicat al nostre amic. Per això cal ser conscients dels cosmètics o productes que podrien ser ingerits per l'animal. Hem de llegir l'etiqueta per telèfon i portar l'envàs al centre veterinari; per una atenció més ràpida, adequada i eficient.
Si el producte ha estat sobre la pell, eliminarem els excessos amb un bany d'aigua tèbia. Si es veiessin afectades les mucoses com ulls o boca, hem de rentar-les també abundantment amb aigua, diverses vegades.
Si el producte ha estat inhalat, haurem de mantenir el nostre amic molt ben ventilat durant tot el trajecte fins arribar al veterinari.
Si el producte ha estat ingerit, es pot intentar induir el vòmit, (donant-li a beure unes cullerades d'aigua amb sal o d'aigua oxigenada) sempre que es tingui plena certesa que ha ingerit un verí com raticida o molusquicida, o algun aliment tòxic, com la xocolata. Només hi haurà cert resultat d’èxit si han passat pocs minuts des de la ingesta i si l'animal es troba totalment conscient.
El que MAI NO HEM DE FER: és donar a beure grans quantitats de líquid, com l'aigua oxigenada o llet, ni clara d'ou, ni altres substàncies que moltes vegades es tracten com a “remeis casolans”, que encara podrien empitjorar-ho.
Quan el nostre amic està en un grau d'alteració de la consciència a conseqüència del tòxic, podria aspirar el líquid o el vòmit, generant una pneumònia per aspiració. Tampoc hem d'intentar fer-lo vomitar si sospitem que ha ingerit algun producte irritant o corrosiu, com clor, àcids o similars.
És de vital importància que el traslladem a un centre d'atenció veterinària el més ràpid possible, per seguir amb el procés de neutralització del tòxic, estabilització del pacient i posterior monitoratge de l'evolució clínica i de les seqüeles que pogués presentar.
Les intoxicacions més freqüents són:
- Aliments: Xocolata, Brots de tubercles, Ceba, algunes plantes.
- Medicaments d'humans: Ivermectina, Paracetamol, Ibuprofeno, etc.
- Rodenticides (mata-rates): Substàncies que interfereixen amb la normal coagulació de la sang i que, per tant, genera hemorràgies.
- Molusquicides (plaguicida de cargols): Generalment de color verd o blau, conté metaldehid.
- Etilenglicol: Contingut en substàncies anticongelants.
- Corrosius: Clor, Soda càustica, Àcids, etc.
- Organofosforados o clorats: Productes “insecticides” o “acaricides” que en contacte amb la pell, ja sigui en animals sensibles o a dosis prou altes, generen la toxicitat.
- Estricnina: Antic medicament (actualment prohibit) que s'utilitzava per controlar plagues i que massa vegades és utilitzat per intoxicar intencionadament animals.
- Verins “naturals”: de plantes, de cucs tan perillosos com la processionària, de granotes i altres amfibis o animals que desprenen toxicitats diverses.
Moltes intoxicacions casolanes passen per desconeixement o per errors que poden ser evitats si es compta amb una adequada assessoria preventiva o al moment de tractar, medicar o alimentar els nostres amics. Consultem sempre al Centre Veterinari.

I ja ho sabem: quan sortim a passejar no li traiem el ulls de sobre!