dimarts, 7 d’abril de 2020

Malalties transmeses per vectors


Els gossos poden patir diverses malalties infeccioses transmeses per vectors. Anomenem  vectors a l’organisme invertebrat que pot transmetre agents infecciosos d’un animal infectat a un animal sa. Els principals vectors són els mosquits, les mosques, les puces i les paparres, que transmeten malalties infeccioses d’un gos malalt a un de sa.

Transmeses per mosquits
Leishmaniosi: és una malaltia malauradament molt coneguda per la seva afectació a molts gossos. Es transmet pel mosquit del gènere Flebotom, d’aquí que comunament se l’anomeni la malaltia del mosquit. Pot causar lesions cutànies, afectacions renals i hematopoètiques provocant en molts casos la mort de l’animal. La simptomatologia de la leishmaniosi, però, és molt variada.
Dirofilariosi: Aquesta malaltia també és transmesa per un mosquit però en aquest cas del gènere Culex. Les filàries són uns nematodes, és a dir cucs dels que anomenen rodons. La dirofilariosi canina provocada per Dirofilaria immitis és coneguda com el cuc del cor, ja que les formes adultes del cuc s’allotgen al sistema circulatori i al cor del gos, provocant problemes cardiorespiratoris arribant a produir la mort de l’animal.

Transmeses per mosques
Thelaziosi: o malaltia del cuc de l’ull, és una patologia causada per nematodes del gènere Thelazia. És transmesa per mosques dípteres. Observem petits cucs a la superficie de l’ull provocant irritació, conjuntivitis, blefaritis i picor.

Transmeses per paparres
Erlichiosi canina: es transmet per la picada de la paparra. La simptomatologia sol ser de febre, mucoses pàl·lides, anèmia, augment dels ganglis limfàtics, anorèxia, pèrdua de pes i augment de la mida de la melsa. Sol provocar signes hemorràgics com petèquies a la pell o pèrdua de sang pel nas.
Rickettsiosi: El símptoma més característic és la febre. A més, pot provocar letargia, anorèxia, limfadenopatia i signes neurològics.
Borreliosi: o malaltia de Lyme és una malaltia infecciosa provocada per l’espiroqueta Borrelia burgdoferi i transmesa per paparres del gènere Ixodes. Els signes clínics són coixesa, febre i malaltia hepàtica.
Babesiosi: és una malaltia produïda per diversos tipus de protozous que infecten els eritròcits i es transmeten per la picada d’una paparra. Els signes clínics són febre, letargia, anorèxia, anèmia i mucoses pàl·lides. Casos més greus observem orina amb sang, icterícia i augment de la mida de la melsa.
Hepatozoonosi: a diferencia de les anteriors, no es transmet per la picada sinó per la ingestió d’una paparra. Els signes clínics són febre, anèmia i dolor muscular.

Transmeses per puces
Dipilidiosi: és una malaltia provocada per l’helmint Dipylidium caninum. Aquest cuc del tipus pla, s’adquireix per la ingesta d’una puça. No sol provocar signes clínics excepte casos d’animals molt parasitats. En moltes ocasions podem observar aquests cucs als excrements del gos.

Totes aquestes malalties vectorials les trobarem principalment a la primavera i l’estiu. La millor manera d’evitar que el nostre gos agafi aquestes malalties infeccioses és evitant que entri en contacte amb els vectors utilitzant productes antiparasitaris com els collars o pipetes. És important dir que moltes d’aquestes malalties són zoonosis o transmisibles a l’home, però a l’igual que els gossos, ha de ser per picada o ingesta d’aquests vectors.