dijous, 12 de març de 2015

La toxoplasmosis en humans (National Geographic)



La Toxoplasmosis
El biòleg evolutiu txec Jaroslav Flegr va ser notícia per una afirmació radical: el paràsit anomenat Toxoplasma gondii comú pot arribar a controlar els nostres cervells.
El Toxoplasma, que normalment infecta als gats, és famós entre els científics per la seva intel·ligent tàctica de saltar d'un gat a un altre mitjançant la infecció de rates (alteren el seu comportament perquè siguin més propenses a ser menjades per un altre gat, transferint el paràsit a un nou portador).
Flegr va descobrir que els comportaments que provoca la toxoplasmosis en rates genera temps de reacció lenta, letargia, disminució de la por, i aquests símptomes també apareixen en els éssers humans infectats.
Per viatjar per tot el cos i, sobretot, per arribar al cervell, toxo segresta les mateixes cèl·lules dissenyades per destruir als invasors: Els glòbuls blancs de la sang. El paràsit no es puja a aquestes cèl·lules com si fos un autobús urbà, sinó que també les converteix en petites fàbriques de productes químics, produïnt un neurotransmissor que redueix la por i l'ansietat del portador (rates, gats, humans...)
A pesar que la toxoplasmosis sol ser portada per gats, també infecta a milions d'éssers humans, saltant a través del contacte amb les caixes de sorra, beure aigua contaminada, o ingerir carn poc cuita. Per a la majoria de les persones, el paràsit no causa problemes evidents. No obstant això, les dones embarassades han d'anar amb compte. En els Centres per al Control i Prevenció de Malalties adverteixen que les dones infectades durant l'embaràs s'enfronten a un major risc d'avortament espontani o a defectes de naixement.
L'any 1990, Flegr, que tenia toxoplasmosis, va començar a provar-se a si mateix. El fet de saber que tenia aquesta toxina li va fer pensar que, per exemple, si els gats perdien la por, per què no la podia perdre ell? I efectivament, es va adonar que s'enfrontava a la vida d'una forma més temerària que fins llavors.
En els següents 15 anys, utilitzant l'experimentació i l'anàlisi de dades de la salut pública, Flegr va descobrir una sèrie de paral·lelismes interessants entre la toxoplasmosis i el comportament humà. Una persona infectada compta amb més del doble de probabilitats de patir un accident de cotxe, que Flegr atribueix la tinença del paràsit per la manca de consciència del risc real amb la consegüent reducció del temps de reacció), i augmenta el risc de desenvolupar esquizofrènia. Altres científics han demostrat la connexió entre toxo i el risc de suïcidi.
És un mistreri com la toxoplasmosis pot causar aquests canvis. L'any 2009, científics en el Regne Unit van descobrir que toxo té dos gens que fabriquen L-DOPA, la molècula precursora de la dopamina. Els nivells elevats d'aquesta substància estan associats a l'esquizofrènia. Antonion Barregan, investigador del Centre de Medicina per Malalties Infeccioses de l'Institut Karolinska a Suècia, juntament amb el seu equip, van examinar la toxoplasmosis en la sang dels ratolins i van trobar el paràsit viu en un lloc sorprenent: a l'interior de les cèl·lules immunes dissenyades per matar-lo, un tipus de glòbul blanc anomenat "cèl·lula dendrítica". "Els guardians del sistema immune". El paràsit utilitza les cèl·lules del sistema immunològic per moure's com si fossin cavalls de Troia a través del cos fins arribar al cervell de l'amfitrió.
Posteriorment van trobar un neurotransmissor anomenat GABA. "No tenia cap sentit", va dir Barregan. "GABA actua en el cervell. Què està fent en el sistema immunològic?" Però allí estava. Barregan veia alguna cosa que ningú no havia vist abans. Toxo semblava induir la producció de GABA a l'interior de les cèl·lules dendrítiques, que exciten els receptors de GABA en l'exterior de les cèl·lules dendrítiques mateixes. Ara, aquí està la part interessant: Les alteracions en el GABA s'observen amb freqüència en molts trastorns psiquiàtrics, com l'esquizofrènia. I elevació dels nivells de GABA estan associades a una disminució de la por i l'ansietat".
Segons adverteix Flegr, "Segueixo pensant que la molècula més important és la dopamina", va dir. "Però el descobriment d'aquest mecanisme GABA obre moltes portes."
(National Geographic)
Potser també t'interessa: Els gats del carrer 
Les Zoonosis