Animals exòtics com a mascotes

En veterinària, la diversitat d’espècies que comprenen el grup dels anomenats “animals exotics” és considerable, i segueix augmentant per culpa de les “modes” (per una pel•lícula, un anunci, o altres on surti un animal que “fa gràcia”). Ja no es fa estrany que arribi a la consulta un lloro gris perquè respira malament, un eriçó africà estressat, o un camaleo del Iemen que no muda bé la pell.

Però darrere d’aquest “boom” també s’amaguen moltes realitats. Avui dia el comerç d’aquestes espècies mou una quantitat considerable de diners (sense tenir en compte el comerc il•licit). No és difícil pensar llavors, que hi ha gent que s’enriqueix il•legalment, amagant l’ambició darrere la caça i el comerc d’aquestes espècies. I fins i tot dins l’ambit legal alguns comerciants s’aprofiten de la inexperiència i la ignorància d’alguns propietaris per vendre més, moltes vegades sense tenir en compte la veritable necessitat de l’animal (per exemple, no comenten que l’animal és nocturn, que l’animal mossega, pica o crida).

També hem de tenir en compte que la majoria són animals salvatges, que necessiten reproduir les conductes normals en llibertat; i que se’ls sotmet a espais limitats, dietes incompletes i invariables, condicions no òptimes, estrés continu...
En aquest context apareixen la llei i l’ètica, per intentar buscar els errors comesos (voluntàriament o involuntariament) i després establir un marc per la seva correcció, procurant als animals exòtics “de companyia” unes condicions millors per conviure amb persones i alhora respectant l’equilibri biològic dels seus ecosistemes d’origen.

ins d’aquest concepte, és ben sabut pels veterinaris especialitzats i els propietaris amb experiència, que mantenir com a mascota un animal exòtic requereix un grau d’implicacio en general major que el necessari per un gos o un gat. A més, aquesta afirmació es ratifica en observar que la majoria dels problemes que arriben a una consulta veterinària són derivats d’un desconeixement d’aquests aspectes que fan a cada animal exòtic tant diferent i especial. La responsabilitat d’informar-se dels requeriments del seu nou animal recau en el propietari, que moltes vegades es fia de les quatre directrius que li indica el venedor o fins i tot humanitza les necessitats d’aquest.
La realitat és que aquesta situació empitjora cada vegada més, ja que la compra d’animals exòtics augmenta gradualment, i als veterinaris encara ens queda molta feina per fer.

Petits mamifers

La majoria de petits mamifers que es mantenen com a mascotes són animals de mida reduida (conills, hamsters, fures, xinxilles, etc.) comparat amb la resta de mamífers.
Són espècies que tenen peculiaritats que fan el seu manteniment un xic diferent cada una. Per exemple, en els petits mamífers rossegadors, el bon manteniment de la dentició és molt important pel seu benestar.

També cal parlar d’uns tipus concrets de petits mamifers com són els petauros, els eriçons, els gossets de les praderies, els coatins, els titis, etc.

Aquests animals més protegits necessiten una manutenció més laboriosa i específica de cada espècie, ja que molts són nocturns, i tenen unes necessitats en estat salvatge poc recomanables en un pis. En general són animals que facilment s’estressen si l’entorn no és suficientment òptim per desenvolupar les seves conductes naturals. Moltes són preses, i tendiran a amagar el dolor (quan en tinguin), i es mostraran agressives quan creguin que es troben en situació de perill. Són criatures que en estat salvatge creixen independents i solitàries, no com altres mamífers que viuen en camades. Són autosuficients i completen els seus instints buscant parella, escavant túnels, amagant-se durant el dia, buscant aliment per la nit, etc

S’ha de tenir en compte que cada espècie és un món apart, i aquests animals no s'havien criat mai en captivitat fins ara, així que prefereixen viure al seu medi, on tenen una vida plena.

Rèptils

Encara que la gran diversitat de rèptils que es mantenen avui dia com a mascotes tenen uns requeriments molt particulars, ja que corresponen a ordres molt diferenciats (Crocodylia, Sphenodontia, Testudines i Squamata), podem interpretar de manera comuna les seves principals peculiaritats. Així, sabem que són animals ectoterms i poiquiloterms, per tant la seva temperatura corporal dependrà directament de la de l’ambient i els serà difícil mantenir-la constant. Podem establir com a temperatura òptima general dels rèptils diurns uns 27-35°C i dels nocturns uns 21-27°C, disposant sempre d’una area de major temperatura on “prendre el sol”. Ja que l’habitat natural d’aquests pot variar des d’un desert fins una selva tropical, tant la ja esmentada temperatura com la humitat, el sol, l’entorn de l’ecosistema o les hores de llum poden comprendre uns valors o uns altres segons l’espècie, sent tots aquests factors importants per un correcte manteniment de l’animal en les millors condicions possibles. En captivitat, ja que no estan exposats a la llum del Sol, necessiten un suport extra de llum ultraviolada B (UVB) per regular els nivells de calci. També és molt important la distribucio i mida del terrari, que s’adaptara a les conductes territorials de cada espècie.

Pel que fa a la dieta, alguns son carnivors (com per exemple el subordre Serpentes o les families Gekkonidae o Varanidae) i d’altres herbivors (com la majoria de la familia Testudinidae o el genere Iguana). Adaptant-se tambe a l’ecosistema i la forma de vida els reptils poden ser diurns o nocturns, fet que condiciona la seva anatomia ocular. Davant l’evidencia que els reptils son molt estoics, s’ha estudiat el sistema nervios dels reptils i la seva capacitat per sentir dolor i s’ha observat que difereix anatomica i fisiologicament del dels mamifers i, encara que diversos estudis semblen demostrar que el llindar del dolor es major i la seva expressio menor, els veterinaris conclouen que encara no es coneix del tot el mecanisme nociceptiu dels reptils. L’estres es considera significatiu en els reptils que viuen en captivitat. Un bon manteniment i cura d’aquestes especies, lligat sempre a la prevencio de malalties i ansietat, es necessari per minimitzar l’estrés d’aquests animals.

Aus

La gran diversitat d’aus que es mantenen en captivitat compren diversos ordres, entre ells els mes frequents els Psittaciformes, Passeriformes, Falconiformes, Strigifromes, Galliformes, Columbiformes o Anseriformes. Podem generalitzar per totes elles que necessiten gabies prou amples per desenvolupar la seva conducta normal i que moltes de les alteracions que pateixen solen estar directament relacionades amb alguna deficiencia 7 de l’ambient que les envolta. Aixi per exemple necessiten unes hores de llum concretes, una dieta equilibrada a les necessitats de cada especie (carnivora, herbivora o granivora), un ambient enriquit, l’establiment d’una bona jerarquia amb els propietaris, etc. Cal destacar que les aus necessiten mes atencio de la que sembla i es essencial acostumar-les a tota mena d’experiencies, ja que sino poden apareixer problemes comportamentals indesitjats.