La malaltia renal

Els gossos i els gats tenen dos ronyons, cada un format per milers d’unitats funcionals anomenades nefrones. Aquest tipus de cèl·lules filtren la sang i eliminen les substàncies de rebuig de l’organisme. Les nefrones poden anar desapareixent o fer-se malbé per causes diverses.
Quan es produeix la pèrdua de tres quartes parts de la funcionalitat renal apareixen els símptomes de la fallada renal.
La malaltia renal la podem trobar tant en el gos com en el gat. Són moltes les causes que poden comportar una pèrdua de les nefrones o de la seva funcionalitat.
- l’edat: la possibilitat de desenvolupar la malaltia renal augmenta amb l’edat.
- intoxicacions: anticongelants, organofosforats i plom són els més destacables.
- leishmaniosis: en la seva forma orgànica de la malaltia.
- fòsfor: alts nivells d’aquest mineral poder ser perjudicials per al ronyó
- quists: sobretot en els gats de raça Persa
- neoplàsies: primàries o secundàries
- nefritis i nefrosis
Els símptomes de la insuficiència renal, tant de la presentació aguda com de la crònica són molt característics. 
Es produeix un augment de set (polidípsia) i un augment en la producció d’orina (poliúria), una disminució de la gana, debilitat i apatia, pèrdua de pes, halitosi o mal alè i, finalment, vòmits. 
El diagnòstic es basa en l’observació de la simptomatologia i d’un augment dels nivells de la urea i de la creatina mitjançant una analítica sanguínia.
El tractament és simptomàtic i de suport, però no específic, ja que no podem canviar ni reemplaçar les nefrones fetes malbé. En una fallada renal aguda el primer pas és la sueroteràpia per tal de restablir la deshidratació i disminuir l’excés de les substàncies tòxiques en sang. 
Un cop estabilitzada aquesta fase i amb la recuperació favorable de l’animal, el tractament és dietètic amb alimentacions consistents en un baix nivell de proteïna i un baix nivell de fòsfor. Cal saber que a través del metabolisme nitrogenat de les proteïnes s’obté la urea, substància que provoca la simptomatologia renal. També podem donar quelants de fòsfor juntament amb l’alimentació.

Francesc Alcázar
(Article publicat al número 278 de Portaveu)