dimarts, 25 de maig de 2010

Els gats de carrer

Cal tenir present que representen un perill per a la resta de gats domèstics, ja que són el principal reservori de les més importants malalties felines, moltes de les quals resulten mortals.
Els gats “sense sostre” acaparen les malalties més freqüents de la medicina felina. Des de les més benignes fins a les més greus.
Com que no han pogut ser desparasitats mai, pràcticament tots aquests gats tenen un gran nombre de paràsits intestinals, i la majoria són portadors de virus felins. Sovint ens trobem que molts gats presenten el virus de la rinotraqueitis i el del calicivirus felí, virus que pertany al complex respiratori felí. Aquest tipus de virus afecta als cadells i als més vells ja que són els que tenen el sistema immunitari més deprimit; és freqüent trobar-nos gats pel carrer amb conjuntivitis, secrecions nasals, tos i esternuts. Molts d'aquests gats salvatges presenten altres tipus de virus com el de la immunodeficiència felina i el de la leucèmia, virus d’extremada gravetat ja que pot produir la mort de l’animal. El contagi de tots els virus felins és per contacte directe o a través de les secrecions que hagin pogut deixar. Els gats domèstics també poden contraure aquestes malalties fàcilment si entren en contacte amb aquests gats o pels llocs on han pogut passar.
D'altra banda resulta molt habitual veure com se'ls dóna de menjar pel carrer. Donar carns crues provoca que els gats del carrer contraguin la malaltia anomenada toxoplasmosis, amb tots els perills que tot això comporta. Cal, doncs, prendre mesures per controlar les poblacions dels gats del carrer.
Francesc Alcázar
Article publicat al número 283 de la revista Portaveu