dijous, 24 de gener de 2013

L'estrès del gat

Com nosaltres, els gats també poden patir un excés d'estrès. Tot dependrà de multitud de factors: Per començar, la seva “immunització” rebuda mentre era gatet, les estratègies que ha après com a resultat d'aquest procés, i la durada i origen d'allò que l'estressa.

Què causa estrès a un gat?
Gairebé tots són d'origen ambiental, els quals poden provocar-li una reacció emocional, afectant el seu caràcter i ocasionalment la seva salut.
Els més comuns són aquells que al nostre amic li sembla que amenacen els seus recursos: un altre gat, un bebè nouvingut, un gosset, i fins i tot obres a casa del veí, poden desencadenar una reacció psicològica intensa en alguns gats sensibles. Aquesta situació pot ser molt difícil de rectificar, particularment en aquells casos on el causant és permanent. Però hi ha altres casos que simplement són per desconeixença nostra:
- Evitem posar-li el típic cascabell al coll.
- Sortim d'un ambient amb cridòria constant (la seva oïda és molt sensible. Prefereix el silenci).
- Procurem no deixar-li mai la menjadora mig buida abans de sortir de casa
- el mateix passa amb l'abeurador, que a més haurà de ser SEMPRE d'aigua renovada (no reomplerta).
- Posem dues safates de sorra en lloc d'una.
- Procurem que la safata de wc no estigui propera al seu menjar, i que estigui en un lloc molt tranquil (no al mig d'un pas, per exemple).
- Posem-li pipetes anti-puces, i anti-àcars (que viuen normalment a dins l'orella, produeixen picor però el gat no es pot rascar i es posa molt nerviós, lògicament)
- El joc també és molt important per evitar que el nostre amic felí caigui en la desídia i l'estrès per avorriment.

Com demostren l'estrès?
A diferència dels humans, els gats no són capaços d'expressar amb rotunditat un estat emocional a través del llenguatge o l'expressió facial. En el seu lloc, ens revelen els seus sentiments de diferents formes que poden resultar angoixants, o desagradables per a nosaltres.

Primerament el gat estressat demostra els seus sentiments incrementant aquelles activitats que el fan sentir més segur. És més pesat amb nosaltres, per exemple, es refrega més sovint amb els mobles. Si el gat ha tingut el "trauma" fora de casa, segurament triarà quedar-se a dins, mentre que si la causa de l'estrès és a casa tendirà a perllongar els seus períodes de l'exterior.

Si l'estrès no disminueix, el nostre amic incrementa el seu comportament de marcatge de forma convincent: Esgarrapa, orina i/o defeca en llocs gens habituals amb la intenció que ens adonem que li passa alguna cosa.

N'hi ha que estan tan fortament superats per l'ansietat o l'estrès que simplement s'han cansat de lluitar, i es tornen passius i indiferents. Aquest tipus d'impotència extrema es veu quan el gat no vol netejar-se més, perd l'interès pel menjar i passa hores gairebé immòbil i apàtic. Aquests casos normalment els trobem en gats que han estat abandonats, que el seu amic-humà ha mort, o que se'ls ha canviat radicalment de vida.

A la llarga, l'estrès ha demostrat que incrementa el risc de patir malalties. Quan un gat segueix amb estrès crònic que no es resol, pot patir una baixada de defenses mentre el cos lluita per adaptar-se al fet d'estar sotmès a l'amenaça constant. Així doncs, infeccions i malalties digestives són molt comunes en animals estressats i sembla promoure un cicle viciós de malaltia, debilitat i com a conseqüència la incapacitat per superar el problema emocional que causa la feblesa física inicial.

Què podem fer per prevenir l'estrès?

Aquells gats que han experimentat i resolt situacions d'estrès de baix grau quan eren gatets, el superen millor quan són adults. Això és perquè durant les primeres setmanes de vida s'aprenen estratègies que comporten una lleugera immunització a l'efecte de l'estrès, que seran aplicades en situacions similars en un futur.
El període durant el qual els gats aprenen a superar l'estrès sense excessiva ansietat és molt primerenc –entre les 2 i les 7 setmanes de vida- Això significa que un ambient poc estimulant deixarà al gatet amb molt pocs mecanismes de defensa emocional. L'ideal seria que el gatet fos "manipulat" per tantes persones i situacions diferents com fos possible durant aquestes setmanes tan essencials.
Alterar el seu entorn per permetre'ls aprendre per si mateixos és alguna cosa també essencial. Aquells gatets que han tingut l'oportunitat de familiaritzar-se amb les visions caòtiques, sons i aromes d'una casa tindran un important avantatge. Permetre als gatets trobar-se i barrejar-se amb gossos amistosos, nens i tot tipus de gent, generarà una “immunització contra l'estrès” per protegir-los en el futur.


Com saber si el nostre gat pateix d'hiperafecció?
Els canvis de comportament sobtats han de ser, abans que res, comentats al Centre Veterinari, per descartar si es tracta d'un problema clínic.
El següent pas és buscar signes d'estrès.
Perguntem-nos quan va començar a comportar-se d'una manera diferent. Va coincidir amb algun succés inusual a casa? Per a alguns gats hiperafetcats, fins i tot una breu absència de la persona pot ser traumàtica. Això pot convertir les vacances en un malson per ell, i la presència d'un estrany a casa (encara que sigui un familiar) per alimentar-lo i cuidar d'ell no ajuda gaire.

Què podem fer per alleujar aquest estrès?
La clau és identificar la causa de l'estrès i eliminar-la. Però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Oferim-li més recursos, com proporcionar-li amagatalls lluny dels causants (dels nens i dels gossos). Apartem-lo d'un ambient estressant d'obres a l'edifici.

Aquells que gaudeixen d'una relació propera amb el seu amic felí sovint detecten els primers efectes de l'estrès, abans que s'arribi a produir l'angoixa.