dijous, 18 d’abril de 2013

ansietat per solitud en gossos

Què és l'ansietat per solitud o separació?
És una reacció d'ansietat que s'observa en alguns gossos quan els deixem sols o quan la persona de qui depèn marxa. Es troben indefensos, sols, i els agafa l'atac de pànic que els fa reaccionar de diverses maneres.
Com es manifesta?
L'ansietat que pateix el nostre amic se sol manifestar a través d'aquests símptomes:
- Destrosses a la casa.
- Lladrucs i plors continuats.
- Defecació i micció dins de casa.
L'ansietat apareix fins i tot en uns minuts d'absència.
Quina és la clau per identificar el problema?
No tots els gossos que destrossen coses, borden o fan les seves necessitats a casa pateixen aquesta síndrome. Per poder identificar un problema d'ansietat, el gos ha de manifestar els símptomes només quan nosaltres ens trobem absents.
Per què els gossos tenen ansietat per solitud?
Les reaccions d'ansietat són molt freqüents en les espècies socials com el gos, i podria tenir el seu origen en una excessiva dependència del gos cap a un o varis membres de la família. Per això, els símptomes de l'ansietat es manifesten sempre quan la persona de qui depèn marxa, o moments abans.

Mesures a tenir en compte abans de sortir de casa
Ignorem el nostre amic durant uns 20 minuts abans de sortir de casa. No li donem pistes de la nostra sortida, (evitem frases com “tornaré aviat” o “porta't bé”).
Durant la sortida
Intentem camuflar o canviar l'ordre de presentació d'allò que fem moments abans de sortir i que normalment l'alteren (posar-nos l'abric, agafar les claus, tancar llums, fem-ho també en altres moments que no haguem de marxar). Ignorem la seva demanda d'atenció, si la fa (lladrucs, grinyols, llançar el menjar fora de la menjadora, etc), ja ens n'ocuparem quan tornem i faci més de mitja hora que som a casa.
En tornar a casa
Si s'exalta en excés, ignorem la conducta del nostre amic (això significa no mirar-li els ulls, ni parlar-li ni tocar-lo, per molt que ens costi) durant el temps necessari fins que es calmi i/o faci la seva vida normal per la casa. Hem de ser totalment indiferents als seus salts i mostres d'alegria excessiva. Una altra cosa és una rebuda tranquil·la, quan ens rebi amb les orelles endarrere, moviments enèrgics de cua, o amb la seva joguina preferida a la boca. Llavors ja podem tornar-li la mostra d'afecte acariciant-lo i fent-li petons si ens ve de gust.
No el castiguem
Ni per les destrosses ni per les conductes de la nostra absència. El nostre amic no entén per què se'l castiga.
Mai no tornem a entrar a casa si el sentim bordar, o aprendrà que quan ho fa, nosaltres tornem amb ell.
Mesures a seguir mentre som a casa 
Només ha de rebre atenció si és per iniciativa nostra, és a dir, l'hem d'ignorar per complet sempre que s'apropi a nosaltres en demanda de joc, carícies, passeig, menjar o qualsevol altre tipus d'atenció. No és un càstig, sinó una via per aconseguir que sigui més independent.
Ensenyem-lo a quedar-se descansant allunyat de nosaltres, tant a la mateixa habitació com en una altra diferent. Per a això hem de premiar-li amb carícies, menjar i/o joc cada vegada que es quedi tombat tranquil·lament en algun lloc allunyat de nosaltres. En cas contrari, és a dir, si es tomba al nostre costat o ens segueix per la casa, hem d'ignorar-lo completament (aquest és un exercici perquè deixi de sentir-se tan depenent de la persona; un cop vegem que ja no té ansietat per solitud i es mostri tranquil sense nosaltres, lògicament podem concedir-li també les carícies quan sigui al nostre costat).
Altres mesures  
Sortim a passejar amb ell sovint, juguem, fem que corri, que busqui, que se senti part del nostre joc.
Quan marxem, deixem-li joguines del tipus kong, que també es pugui distreure de la nostra absència (canviem-li sovint, amaguem-li petits "premis")
Fem parts o tot el procés de marxar (abric, claus, llums, etc) però no marxem.
L'ansietat per solitud no és un problema que pugui corregir-se en uns dies i no es soluciona adoptant un altre gos que li faci companyia
En molts casos poden ser necessàries diverses setmanes d'exercicis per solucionar el problema per complet. El compliment estricte de les pautes descrites i la paciència són les claus per aconseguir controlar el problema. 
PREVENCIÓ
Podem començar amb sortides curtes (d'uns segons, a un minut, a pocs minuts (fins aquí seria repetir la seqüència fins que ja no s'alteri gens) a un quart, a mitja hora), com faria la seva mare de cadell, i anar allargant el temps que passem fora molt paulatinament i no sempre a la mateixa hora, fins que reaccioni la nostra absència amb normalitat, i quan tornem l'ignorem fins que estigui tranquil, i llavors sí, el saludem obertament.